26.5.14

Bye bye Europa

Jo també vaig creure en Europa. Suposo que influït per les lectures filosòfiques, se'm va desenvolupar una germanofília exagerada. La base de la meva fe era culturalista. 

A hores d'ara, queda demostrat que Europa és un gran mercat, on els ciutadans som clients i Alemanya porta la batuta. La deutocràcia governa, ordena i imposa. No m'interessa gens aquest plantejament mercantilista que redueix el nostre continent a números, primes de risc i banquers rescatats. 

Al carrer, l'atur creix, l'estat de benestar trontolla, la misèria s'escampa, els estats com a estructura política ja no serveixen, tenim problemes seriosos amb la immigració... No ens hauria d'estranyar, doncs, que els partits d'extrema esquerra i d'extrema dreta hagin incrementat els vots, com també ho han fet els nacionalistes radicals. La gent no és tan ruca i ha desemmascarat l'enganyifa del bipartidisme PPSOE (trilers pseudodemocràtics) que treballa en connivència amb la troika financera posant el poble contra les cordes. 

Europa ha de canviar de model polític i econòmic, cosa complicada perquè cal enderrocar el capitalisme salvatge sobre el qual es manté l'actual status quo, un capitalisme que, a poc a poc, s'està autodestruint tot solet, atès que és insostenible per se. Alhora, Europa ha de deixar pas a l'emergència de les nacionalitats versus l'immobilisme dels vells estats. 

Quan dic "Bye bye Europa" em refereixo a l'Europa antiga i mercantil que fa aigües pertot. O ens reinventem o tenim els dies comptats, cosa que afavoreix USA, Xina i Putin. 

Quan alguns ens amenacen amb quedar fora d'aquesta Europa, me'n ric com David Fernández. Abans, ser "europeu" era un prestigi, ara és una vergonya que posa en risc el nostre futur. 

Que el PP sigui residual a Catalunya, que en Navarro hagi anorreat el PSC, que CiU hagi aguantat bé i que ERC hagi guanyat... Tot plegat són bones notícies a casa nostra. 

Si les coses no canvien radicalment, deixaré de considerar-me "europeu". En tinc prou amb definir-me com a mediterrani...       

4 comentaris:

Xavi ha dit...

No tota catalunya es mediterránea. La teva afirmació ens exclou a molts.

pons007 ha dit...

a més, aquella gent tan europea no saben menjar bé...

Toni Ibanez ha dit...

Xavi, sóc nascut a Lleida i el Segre desguassa al Mar Nostre... No cal viure ran de costa per a considerar-se mediterrani. Es tracta d'un tarannà cultural i de país.

Pons, lo del menjar és indiscutible. Per això tenim aquí els millors restaurants del món, sense oblidar la dieta mediterrània i els fogons de l'àvia.

Xavi ha dit...

Taranna cultural i de país? Es a dir, la gent de la montanya i de la plana, que veiem el mar quan anem de vacances o viatgem, som mediterranis? Ni pel mengar ni per les festes ni per la catalanitat, que t'els seus orígens a la catalunya mes abrupta, no pas a la costa sempre mes fenicia i menys solidaria.

Ni tots els catalans som mediterranis, i el esser mediterrani poc te que veure amb catalunya, ja que es un fet de mes de cinc mil anys i que abasta molts pobles i civilitzacions. I aquesta cultura mediterránea que tant defenses es sobretot llatina, fenicia i semita.