
30.11.06
Més sang

29.11.06
Presentació de L_OI
Calendari

Hauries de moure fitxa, ensenyar-me alguna carta si més no especial, suggerir-me alguna excusa versemblant perquè demà valgués la pena prescindir d'aquest guió tan previsible com la inèrcia dels planetes que giren i giren i sempre retornen al mateix punt de partença.
No en tinc prou amb el teu somrís de nena petita...
Intueixo que desembre serà el primer mes del nostre calendari particular.
28.11.06
Fracassat

El mitjans de comunicació clàssics, tradicionals, estan acabats. Són pura decadència manipulada, populisme rosa, diversió per al ramat. El poder emergent del BlogPower ens salvarà del naufragi cultural. Tenim el futur a les nostres mans. El segle XXI serà dels teclamolls o no serà. (Vid. El Llibreter)
27.11.06
Errates
Encara recordo quan vaig obrir (amb tota la il·lusió del món) la meva primera novel·la i vaig trobar que en el text preliminar que l'encapçalava havien posat
Increïble. Hi havia una H en el títol del preludi signat per Artús Brotau, una errata en la primera lletra! Vaig demanar a l'editor qui havia posat aquella H allí. No m'ho va saber dir. Vaig parlar amb la impremta. Tampoc. Vaig mirar el disquet que els havia lliurat... i la puta H no hi era, us juro que no hi era, però al llibre hi sortia, i sortia en els 1.000 exemplars!!! Misteri misteriós. Em vaig passar dos dies amb el típex tapant HACS. Va ser al·lucinant. Després, en aquest mateix llibre, vaig trobar altres errates menors, no tan escandaloses i visibles com aquesta memorable H. (La Mireia deu xalar pels descosits amb això de la H)
Des d'aleshores, gat escaldat i maniàtic com sóc, agafo els llibres amb la fal·lera de trobar-hi errates. I en trobo moltes. El que em fot és que en surtin als meus llibres. Per exemple, a la traducció que vaig fer de L'educació de l'estoic de Pessoa a Quaderns Crema vaig trobar 10 errates, la pitjor de totes a la contraportada on van posar erradicar amb dues erres quan només n'ha de portar una...

L'Oracle Imminent, per descomptat, no podia ser una excepció. Des que el vaig rebre, no he parat d'escorcollar-lo cercant el preat tresor de les pífies editorials. Per fi, aquest matí -mentre els alumnes de primer de BTX feien un examen-, he descobert el que buscava. M'ha costat força perquè (al contrari que la refotuda H de la meva opera prima) en aquest cas les errates es troben al final del llibre, a les dues últimes pàgines (102 i 103) de les NOTES les quals quadren fins a la número 15, però a partir de la 16 en endavant estan malament. No és que estigui malament el contingut de les notes, sinó la numeració. De fet, la nota 16 no correspon a res i, per tant, sobra. Per culpa d'aquesta nota sobrera, les ulteriors queden desgavellades...

I és que no som perfectes, i jo menys que ningú.
26.11.06
Llavis globals

¿Què tenen els llavis, que fan tan bé de reclam...? (la dentadura perfecta, llàstima de la manicura del dit!)
Viquipèdia CAT

Per exemple, diuen que els articles els vaig escriure jo i que això va contra "les normes de la casa". Molt bé. ¿I qui els podria escriure amb més fonament? Després dubten de la meva "rellevància" (notabilitat) com a escriptor adduint que, en aquests articles, em faig propaganda. Molt bé. ¿I què passa? Totes les dades que aporto són objectives i perfectament contrastables. No necessito pas aquesta pàgina personal quan en tinc d'altres molt més "serioses i rellevants": AELC, Qui és qui, Opera Omnia, Wikipedia Español; Wikipedia Deutsch, Wikipedia France, Wikipedia Euskara, Wikipedia Japan, Wikipedia Swahili, Wikipedia Marciana...; ¿O potser alguns d'aquests tampoc no mereixen ser-hi? Remeneu i compareu noms i rellevàncies i autopromocions...; Al·leguen que la meva reacció ha estat impertinent i que, per això, m'han de "vaporitzar" (com feien en aquella impressionant novel·la d'Orwell: 1984). Molt bé. ¿I què té a veure el que jo digui o deixi de dir, la meva actitud o la meva simpatia, amb el fet que ambdós articles hagin de romandre o hagin de ser esborrats?
Mireu: em vaig enregistrar com a usuari amb nom i cognom (i no com la majoria dels viquipedistes, que usen nicks); ho podia haver escrit tot anònimament i no ho vaig fer; vaig començar redactant aquests dos articles sense conèixer gaire les "normes"; abans ja havia retocat algunes coses en articles diversos quan, llegint-los, descobria alguna pífia ortogràfica o veia que calia esmenar algun aspecte concret o afegir alguna informació que hi mancava; els entrellumaires sabeu que sovint enllaço els posts amb articles de la Wikipedia en diferents llengües; a més tenia la intenció de crear en el futur (quan disposés de temps per a fer-ho) nous articles que crec que falten en català; etc.
I ara em trobo amb aquest merder. Hom suposa que es tracta d'un projecte "lliure i obert". Pamplines. Fastiguejat, he demanat als administradors que, sisplau, m'esborrin perquè no hi vull tenir res a veure. Jo mateix ho he esborrat vàries vegades, però ho han tornat a posar de seguida. Fins i tot m'han blocat per tal de protegir el buidat de la pàgina. La cosa passa de mida amb l'article Catosfera. Es tracta d'un neologisme que ha fet fortuna i que ja és usat amb normalitat per una bona part dels bloguers catalans. Si esborren aquest article de la Viquipèdia catalana, la cagaran molt cagada. Si volen, que eliminin qualsevol rastre del meu nom, cap problema, però que deixin l'article catosfèric. O, mira tu, que fotin el que vulguin, que ja he perdut massa temps amb aquesta collonada.
I que déu (i la posteritat) els perdoni.
25.11.06
24.11.06
BlogPower

At novembre 23, 2006 11:34 PM, tonibanez said...De tot plegat se'n poden extreure unes quantes conclusions:
1- El blog és una eina on el que compta és la immediatesa, la rapidesa (just in time), cosa que no és possible en els mitjans tradicionals (sobretot premsa escrita)2- El blog és una eina útil en la mesura que els bloguers s'enllacen i es llegeixen els uns als altres, la qual cosa genera una comunitat virtual de creixement exponencial que pot arribar a tenir un poder (BlogPower) molt important de convocatòria i d'acció efectiva.
3- El blog és una arma carregada de futur que alguns encara no han descobert i que altres (ancorats en el segle passat) encara menyspreen.
4- El blog és, a hores d'ara, el mitjà més potent a través del qual la nostra llengua i la nostra cultura (CAT) es projecta en el món (www), superant altres mitjans en els que la presència del català és purament anecdòtica o cada cop més minsa. Sembla mentida que els responsables de la política cultural encara no se n'hagin adonat de la feina que estem fent a la CATOSFERA i que no recolzin i promocionin aquest àmbit com cal.
5- Les noves generacions que pugen són essencialment ciberlectores. Potser no llegeixen llibres de paper, però llegeixen blogs o són bloguers. Calen models de referència en els quals puguin emmirallar-se, blogs de qualitat on aprenguin totes les possibilitats que ofereix la llengua, l'ús de les noves tecnologies i, d'aquesta manera, agafin ofici tot practicant el bloguejar. Els blogs, en aquest sentit, són perfectes.
6- Finalment, somio que en un futur no gaire llunyà en comptes (o a més) de fer un Saló del Llibre, puguem fer un Saló del Blog. De la llista de blogs recomanats ja me n'encarregaré jo, amb el permís de Herr Buchhändler, esclar.
23.11.06
L_OI ja és aquí
Genialitat

22.11.06
Mediocritat
Els mediocres no són capaços de crear res. La seva especialitat és la fe. Adopten l'ideari de la secta a la qual pertanyen i esdevenen uns talibans perfectes. Ataquen en grup, com les hienes. I són tan, tan valents, que solen amagar-se rere nicks puerils mentre parlen "en nom de la sagrada secta".
No suporto els mediocres. Em donen vomitera. Me'ls trobo cada dia pertot arreu. El seu mecanisme senti-mental es fonamenta en el ressentiment, l'enveja, el complex d'inferioritat, etc. Nietzsche els va ben retratar. El millor que pots fer davant dels mediocres és autoafirmar la teva condició d'individu creador capaç d'excel·lència pròpia. Això els treu de polleguera. Ah, i procurar no apropar-t'hi gaire perquè pots sortir emmerdat de dalt a baix.
Mediocres del món, uniu-vos! Mentrestant, lluny de la vostra fetor, jo aniré fent...
21.11.06
Podria ser
Podria ser (és solament una hipòtesi) que el nostre amic necessités les paraules per salvar-se del naufragi, com si la literatura fos un bot salvavides i l'escriptor un pirata i la vida sencera una mala nit de tempesta enmig de la maregassa.
Podria ser que això de fer blogs fos una manera inequívoca de manifestar la nostra fretura més substancial: que no sabem viure, que no sabem ser, que ens refugiem rere la pantalla, rere la màscara, rere la paraula... perquè fora d'això res no som, res no podem, inexistim com fulles tardorenques que cauen sense aprendre a caure, sense voler caure...
Podria ser que tot plegat, aquesta mascarada que anomenem existència, aquest galimaties del bloguejar, aquesta aspiració fútil d'autoafirmar-se cada dia, aquest neguit que persisteix, aquesta dèria antimortal... que tot plegat, aquesta ombra que voldria ser llum, aquest posteig que ens allunya de la realitat real, tot el que no confessem perquè seria massa dur d'acceptar...
Podria ser que, al final, fos massa tard, i que la veritat passés de llarg mentre salvem un altre esborrany que, segurament, publicarem demà.
La gent es mor
20.11.06
Una veritat inconvenient
- Si no aconsegueixes ser President, pots guanyar-te molt bé la vida fent conferències. Si ets President, quan deixes el càrrec també pots guanyar-te molt bé la vida fent conferències. És fàcil: multimèdia, un pessic de sentimentalisme, un pessic de catastrofisme, un pessic de moralisme, ah, i alguns acudits... Exemples: Al Gore, Clinton, Aznar, Maragall? Mas?
- Hi ha dues Grans Amenaces: la humanitat contra la humanitat (immigració & terrorisme) i la humanitat contra la natura (contaminació)
- El problema principal és que la política necessita diners i els diners els tenen els rics. El finançament dels partits genera una dinàmica perversa que converteix la democràcia en partitocràcia la qual, per lògica supervivència financera, està més al servei dels finançadors que del poble que vota (cada cop menys).
- Jo aspiro a anar a treballar amb bicicleta, quan el carril bici arribi on ha d'arribar.
- Si augmenta la temperatura -com ara aquesta tardor-, estalviarem calefacció; i tot el que estalviem a l'hivern ho gastarem a l'estiu amb l'aire condicionat.
- Serà una llàstima que, definitivament, Venècia s'enfonsi.
- La formació acadèmica d'Al Gore no és ni de bon tros la de George Bush, però per ser President tampoc no fa falta ser cap llumenera. El mateix Pepe Montilla no té el batxillerat ni el nivell C de català i dintre de poc, per art de màgia, esdevindrà Molt Honorable.

19.11.06
El nen que vaig ser

Hi ha tardes de diumenge, com avui, que el trobo a faltar. És un sentiment que s'amaga sota les fulles seques que encatifen la riera, aquestes fulles anònimes que em fan sentir tardorenc, eixut, l'ombra empal·lidida d'aquell nen que vaig ser i enyoro tant...
Utopia

Em dic Natalia Rodríguez i estic realitzant un treball sobre la utopia, centrant-me en les utopies socials i polítiques. He fet un qüestionari per a afegir-lo a la part pràctica del treball, aquestes preguntes estan dirigides a persones que mantenen un blog actiu i que tenen cert domini sobre el tema. Estic segura que vostè compleix els dos requisits, ja que té molta experiència en la catosfera i, a més a més, és professor de filosofia. Li agraïria molt que participés en aquesta "enquesta" i respongués a les preguntes. Bé, copio aquí les preguntes; si té cap dubte pot posar-se en contacte amb mi via mail; espero que decideixi participar-hi perquè les seves respostes serien d'un gran interès. Mercès.
- Com a conclusió del treball vull parlar d’internet i els blocs com a exemples actuals d’utopies fetes realitat. Estaria d’acord amb el fet que crear-se un espai i publicar-ne continguts propis a la xarxa pot ésser una manera de fer realitat una utopia, és a dir, fer un espai que considerem perfecte?Aquesta, disculpa, és la pregunta MÉS INTERESSANT que has formulat. Necessitaria escriure un assaig sencer de Blogologia per respondre-la. Fa tres anys que bloguejo i he escrit desenes de posts sobre això. Internet és l'invent més important de la història de la humanitat, més que la roda o la impremta. El ciberespai és un espai de comunicació real, obert, que permet la interconnexió entre els internautes fins a crear una intel·ligència col·lectiva (Vid. Pierre Lévy). La llibertat és inèdita, insòlita. Es produeix un mega-diàleg socràtic on cada link és una sinapsi en el Global Brain. La utopia d'una nova espècie: L'HOMO DIGITALIS. Autoedició sense jerarquies ni intermediaris. Veritable democratització de la informació. Ciberliteratura. L'autoria es difumina. La xarxa esdevé una perllongació del nostre sistema nerviós. Internet és una pròtesi bestial que eixampla el meu món i em fa ser digitalment. Bloguejo, ergo sum. La revolució que això suposa és impensable. Estem encara a les beceroles. El segle XXI és el segle de la definitiva digitalització de l'homo sapiens sapiens... Els pessimistes tenen por i proclamen una futura distopia o kakotopia. Personalment, fa tres anys que ho visc des de dins i només puc ser optimista. A mi internet m'ha canviat la vida.
- Si entenem internet com una utopia feta realitat, els seus aspectes negatius són conseqüències d’una utopia negativa o que són el preu a pagar per la llibertat d’informació?L'únic "preu" que cal pagar és la factura mensual de la connexió a internet. La veritable utopia és que algun dia (com ja succeeix en alguns llocs) aquesta connexió sigui de franc i universal.
Potser l'únic inconvenient que podríem retreure-li a internet és que ens fa oblidar la realitat real, exterior, perquè la pantalla ens xucla i acabem vivint més en la virtualitat que en la realitat extrainternètica. Crea una addicció molt forta. Els blogs sobretot. I el Messenger en la generació dels nostres fills i alumnes. Algú ja parla de la Generació Blog. La informació a la xarxa corre transversalment, i això és bo. Les veus dels individus, la teva i la meva, s'emeten amb plena igualtat, la qual cosa no vol dir que totes siguin igualment escoltades. Els ciberlectors escullen allò que els mereix més credibilitat. El ciberlector ja no és un subjecte passiu (com el que mira la tele), sinó que cerca la informació (googleja) i crea continguts (blogueja). Aquest és el canvi de paradigma. Evolucionem cap a una nova era...
(Lamento haver estat tan taquigràfic. Et recomanaria la lectura dels arxius d'ENTRELLUM a partir de la cerca de paraules clau que t'interessin al cercador de la capçalera...)
Moltes gràcies per respondre al qüestionari. Certament, m'agradaria enllaçar el treball amb el tema dels blogs i la catosfera, ja que són un tema actual i que cada cop pren més importància. Per cert, sí que sóc alumna de l'Enric Gil, ell és el meu tutor del treball i qui em va donar la idea d'enllaçar-ho amb els blocs, tots dos ja sabem perquè jeje, la veritat és que si no hagués estat per ell suposo que el treball estaria més coix d'informació i no hauria fet tanta recerca, però és que ell ja exigeix bastant! Bé, si li interessa ja sap que pot seguir el procés del treball a través del meu blog Utopia (una altra iniciativa de l'Enric), quan acabi, si està bé i val la pena, m'agradaria penjar-lo a internet, bé, només és una cosa que se'm passa pel cap.En fi, moltes gràcies per col·laborar, ja sé que està força ocupat, així que no es preocupi per la llargada de les respostes, amb els seus posts ja em faig una idea de quin és el seu pensament.Gràcies per tot!
Natalia
18.11.06
L'esquerra

PostFrankfurt

Canya al mono que és de goma i se'n va a Vancouver
Frankfurt a ENTRELLUM
17.11.06
INVITACIÓ
On s'hem pot trobar a mi?
Dos espectacles
Ara ja hem puc morir!
Senyor Rivera, soc cotxina cotxina
Esteu convidats
Presentació de L_OI
Elis, elis tamvé conbiden a la Velis
De tobees i tobaas
Saül Gordillo
Assaig
Lluita
Canalons Imminents
Des de la Catalònia
L'Or à clé: une mine naine
Conclusions precipitades
Cansat
Autocrítica
Trajecte Final
L'Oracle que ens guia
Mal rotllo?
L'Avui d'avui
16.11.06
Covardia
Crònica reusenca

Steam Man
Encontré el relato en Benzina, me dejó bastante pillado el asunto del e-mail en ese relato, por suerte lo he encontrado por aquí.Y he buceado en toda su historia... apasionante, sólo comentaros que utilizaré partes de ese correo electrónico de buen gusto para intentar seducir a una bonita sevillana, por supuesto que respetaré el original y diré bien claro de donde ha salido. A ella le parecerá incluso exótico todo el asunto del catalán real y de auténtico buen gusto (Quim Monzó I Love You!).
En general os aplaudo por el buen trabajo que hacéis para con el catalán, tendría que haber más Blogs como los vuestros... y de hecho he recomendado su lectura a catalano-escribientes-blogs que conozco. (en realidad es sólo 1, pero algo es algo)
Lo más paradójico de todo es que yo os escriba esto en castellano... bueno, sólo es una más de las grandes paradojas que nos tienen confusos a todos aquí, en la Catalunya de los milagros.
Saludos
Steam Man
Rain King, Counting Crows
15.11.06
Reus mon amour

Apunts per a la taula rodona
14.11.06
Taula rodona, coberta, Trebuchet MS i CiU
2- L'editor m'envia el PDF amb la coberta definitiva de L'Oracle Imminent, que va ser la més votada pels internautes. M'agrada molt com ha quedat...
Com a primícia, també us postejo la solapa...

3- Estic fent alguns retocs al blog. Finalment, he decidit canviar el tipus de lletra. Abans tenia Georgia Serif i ara he posat Trebuchet MS, més llegible, més minimalista... Espero que us sembli bé. O no.
4- Saül Gordillo em fa publicitat al seu metablog polític. (Com d'habitud, els meus inestimables enemics poden passar i deixar la seva inestimable cagadeta)
13.11.06
Menyspreu
12.11.06
Isolation

Isolation is the giftEl llegeix i somriu. Quan recullo els exàmens, comprovo que en Logan ha esbossat una mena de resposta:
Isolation is a gift, but a key to that gift is to want it and to need it. Being alone sates the mind, but being lonely hardens the heart.A l'hora de corregir-lo, li responc:
Perhaps, in the life's long way, we must harden the heart because a soft heart is very dangerous... too much tears, too much pain. Your fellow countryman H. D. Thoureau said: "I never found the companion that was so companionable as solitude". You must be strong and you will win!
Resultats X
I ara veig, a l'una banda i l'altra de la Sénia, que el futur polític immediat és més confús que mai (...) no tinc el menor dubte que els polítics nacionalistes avui no són capaços de fer-me sentir còmode amb el meu vot, amb les meues preferències o amb les meues actituds (...) El meu nacionalisme no es desfà perquè els uns pacten rebaixes, perquè els altres formen en quatre dies govern aberrants o perquè els de més enllà no siguen capaços ni tan sols de fer una coalició, qualsevol, per a representar-me a les corts. Vicent Partal
No estic dient que m’entusiasmi la decisió d’ERC (...) La decisió que ha pres ERC és simplement una decisió política que el futur -vull dir, els resultats- ens mostrarà si ha estat més o menys encertada. Josep-Maria Terricabras
Carod va pactar amb Pasqual Maragall comptant que era un vellet al qual podria suplantar amb l'ímpetu de la joventut. Ara pacta amb José Montilla confiant que gràcies al verb vencerà en tots els auditoris i tribunes a qui s'ha presentat amb el lema de Fets, no paraules. Carod i ERC no pretenen usurpar l'electorat de CiU, que no els votarà mai. Pretenen imposar-se sobre el PSC i acabar fundant un bipartidisme nacionalista, amb CiU representant la dreta i ERC l'esquerra. Diuen que el tripartit d'ara, l'Entesa, sabrà evitar les baralles passades. Seran baralles diferents: paraules i fets en duel per les escales i patis del Parlament. Ja veurem de totes maneres qui s'imposa a qui, en aquesta segona oportunitat. Manuel Cuyàs
Volem desplaçar el centre de gravetat del catalanisme, des del passat advers cap als objectius col·lectius de futur, més enllà de l'enyorança d'episodis mítics i el plany per derrotes reals (...) Volem, doncs, un catalanisme renovat en els seus discursos i en les seves polítiques. Més obert, més inclusiu, més engrescador per a aquells que encara no en formen part. Josep-Lluís Carod-Rovira
11.11.06
Orgull

10.11.06
No cal obrir

No lamentar-se.
No, no cal obrir cap més porta. N'hi ha prou amb respirar.
Amor letal

No seràs definitivament feliç fins que no em mori. És dur d’acceptar, sobretot per a mi, però aquesta és la tràgica conclusió a la qual he arribat: la teva felicitat és incompatible amb la meva existència, per la qual cosa -i perquè t’estimo amb tot el meu cor i tota la meva ànima- he pres la decisió de suïcidar-me per tal que tu, alliberada de mi per sempre més, puguis gaudir del que et mereixes després de tots aquests anys de patiment. I és per això que t’escric aquesta nota, perquè coneguis les veritables raons del meu últim acte conscient en aquesta terra.
Sempre teu,
Artús
(Text inspirat per la lectura de l’entrevista que l’Àlex Gutiérrez fa a Sergi Pàmies en el número 9 de Benzina, pp.10-14)
9.11.06
El Camp de la Bota

Ho deixo també escrit amb retolador vermell al llibre de visites. En sortir, el guàrdia de seguretat del museu em saluda molt afectuosament. Es diu Edgar i havia estat alumne meu. Hòstia tu, no es pot ser tan famós!La memòria històrica és la memòria dels morts i la veu dels vius que recorden les víctimes i els botxins, la ressaca de l'odi, el fil que ordeix la trama dels segles, tanta sang i tantes llàgrimes inútils...
Trossos de Quòniam

Via Artífecs m'assabento d'una iniciativa que duu un nom prou conegut a la Catosfera: Tros de Quòniam. Segons expliquen els seus promotors
El club del tros de quòniam és un espai interactiu per afavorir la creació i la interrelació de persones a través de l’escriptura


8.11.06
El final
És quan arribes al final que descobreixes que tenia raó el vell Heràclit: el caràcter és el destí.
7.11.06
Roses de novembre

Hi ha la veu dels turons, el rou, la molsa, l'obaga, el record dels gira-sols, l'avidesa dels teus llavis aquell primer petó, l'oblit com la nit que bressola solituds.
Hi ha l'univers sencer en el fons dels teus ulls, a cada paraula, sempre, el batec imprecís d'aquest cor fonedís, desvalgut, talment roses de novembre.
6.11.06
La Roca Foradada

Hi pujo sovint. Són vint minuts. Aquest és l'indret més sagrat de Vallromanes, on habita el genius loci. Ho vaig saber el primer dia que la vaig visitar. Des d'aleshores, he venerat aquesta Roca emboscada i m'he convertit en el seu custodi. Litolatria neopagana.
L'any 2003, davant l'amenaça d'una urbanització, vaig promoure amb èxit la declaració de la RF com a Bé Cultural d'Interès Local.
Sempre que hi pujo faig el mateix: primer la netejo (sol tenir brossa dins) i després m'hi assec una estona en posició lotus ("sukasana")... La millor hora és quan el sol se'n va a la posta. Medito en silenci dins aquest úter petri. Inspiro la flaire del bosc. El temps s'esmuny de puntetes...
Aquesta tarda, sol i vern dins la Roca, amb la llum del sol ponent enlluernant-me la cara, amb la lluna plena a l'aguait, he pensat que voldria que les meves cendres fossin escampades al voltant d'aquest monument prehistòric...
Potser mai no arribarem a saber qui va perforar la mola granítica i amb quina finalitat exacta ho va fer, però almenys jo li he trobat una utilitat preciosa: la RF em serveix per a esbandir les cabòries, per a trobar la pau quan em manca, per a sentir-me unit a la terra, al bosc, al silenci... I, en tornar a casa, renovellat, sóc un altre.
L'any 2004 em van encarregar el Pregó de la Festa Major i vaig fer un PowerPoint que contenia tot un seguit de poemes acompanyats amb imatges. Un d'aquests poemes estava dedicat a la RF. Diu així:
¿Què hi fas allà dalt tan sola
perduda enmig del boscatge
com una boca afamada
oberta de bat a bat?
¿Qui et va perforar la galta?
¿Qui et va barrinar la panxa?
¿Qui fou el simi malànima
que et va robar sense escrúpols
la pètria tranquil·litat?
¿Què hi fas allà dalt tan sola
lluny del fum i dels sorolls
de la ciutat?
¿Quin misteri ens amagues
en el silenci intangible
de la teva concavitat?
La llum del sol al capvespre
t’il·lumina la mirada
T’embolcalla el pleniluni
amb un llustre diamantat
¿Què hi fas allà dalt tan sola
sota la volta estelada
com un vestigi ancestral
record d’una altra nissaga?
Potser no et podem entendre
El teu secret és tan gran
que passaran segles i segles
i els fills dels nostres fills
encara es preguntaran…
¿Què hi fas allà dalt tan sola
com una fita immutable
com una boca afamada
oberta de bat a bat?
Frase del dia: "Quan l'enemic s'està equivocant, deixa'l fer, no el distreguis"
Resultats IX

La Catalunya Catalana ha mortVa ser una intuïció sobtada, com si sabés que Montilla acabaria sent President, cosa que malauradament s'ha confirmat. He defensat l'opció nacionalista (CiU + ERC) com l'alternativa més adient en aquests moments decisius en els quals ens juguem el futur del país. La reedició del Tripartit suposa una aposta molt arriscada per part d'ERC, sobretot perquè no està gens clar que pugui controlar el poder de l'aparell socialista i perquè les seves bases tampoc no acaben de veure clara la figura de l'espanyolista Montilla com a Molt Honorable. L'experiència anterior va ser traumàtica. Ja veurem com va la "segona oportunitat"...
Amb aquest post dono per acabada la sèrie titulada Resultats. Per pura higiene mental, intentaré estar uns quants dies sense parlar de política. Les vuit setmanes que resten fins a la cloenda d'ENTRELLUM m'agradaria que fossin més literàries... Prefereixo que em llegeixin 100 persones en comptes de 500 si el que llegeixen són textos escrits sense la urgència de la punyetera actualitat. Cal acceptar que les coses són com són. Circumstancialment, un ciberdietarista pot caure en el parany i deixar-se endur pel remolí dels esdeveniments, però ara toca aturar-se i descansar una mica. ¿Hem perdut? No exactament. Nosaltres, per sort, no ens guanyem les garrofes amb la puta política. Hem dit la nostra lliurement i així continuarem, peti qui peti, governi qui governi. Perquè...
Som el nostre orgull, la qualitat de la nostra feina, l'afany dels nostres propòsits, la nostra obcecació diària de ser millors.
5.11.06
Resultats VIII (Montilla President gràcies als botiflers d'ERC)

Parlem clar d'una vegada, collons. CiU i ERC s'odien. És un odi atàvic, fratricida, caïnita... És l'odi que el masover sent per l'amo, l'odi del descamisat i descorbatat analfabet contra el senyor repentinat i amb carrera; morts de gana, falsaris disfressats d'independentistes, una colla de radicals incompetents, manelics de pa sucat amb vinagre: odi, enveja, rancúnia, ressentiment, traïció i coses pitjors que fa massa temps que es coven i que, per tant, fan impossible l'entesa entre aquestes dues forces polítiques catalanes. Ben mirat, la diferència entre un votant d'ERC i un de CiU és sobretot estètica. Les bases pertanyen a classes socials diferents. L'estètica diu molt d'una persona. L'estètica és el preludi de l'ètica.
¿Què es pot esperar d'algú que duu un burro enganxat al cotxe? ¿Amb aquests cata-rucs ens hem d'entendre? Amb aquesta gent no pots ni prendre un café perquè et pispen la cartera. I vet aquí que, ens agradi o no, som germans catalans i ambdós ens estimem Catalunya, però ha arribat un moment que allò que ens separa és més fort que allò que ens podria unir, i més ara que tornaran a investir com a President de la Generalitat un perdedor, un candidat fracassat com Montilla!!! Ara sí, que l'odi serà visceral, definitiu, suïcida.
Per altra banda, i sent positius, amb aquesta segona edició del Tripartit (ara li diu Entesa el fill del guàrdia civil) tornem a tenir la diversió assegurada. Els guionistes de Polònia ho tindran ben fàcil. Només caldrà esperar que es fotin aviat els trastos pel cap i protagonitzin nous episodis lamentables als quals ja ens han acostumat durant aquests darrers tres anys. El Tripartit, segons com es miri, és una benedicció... El PP n'està encantat... Els espanyols (Montilla el primer) ja ho celebren amb xampany francès... Santa paciència.
He tret la imatge d'aquí
-
►
2021
(15)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (3)
-
►
2017
(195)
- ► de desembre (22)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (9)
-
►
2016
(58)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (2)
-
►
2015
(109)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (3)
-
►
2014
(133)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (15)
- ► de setembre (6)
-
►
2013
(95)
- ► de desembre (11)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (12)
-
►
2012
(138)
- ► de desembre (8)
- ► de novembre (9)
- ► de setembre (11)
-
►
2011
(168)
- ► de desembre (18)
- ► de novembre (18)
- ► de setembre (18)
-
►
2010
(114)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2009
(174)
- ► de desembre (28)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (21)
-
►
2008
(343)
- ► de desembre (10)
- ► de setembre (32)
-
►
2007
(458)
- ► de desembre (37)
- ► de novembre (46)
- ► de setembre (29)
-
▼
2006
(491)
- ► de desembre (48)
-
▼
de novembre
(53)
- Més sang
- *_*
- Presentació de L_OI
- Calendari
- Fracassat
- Errates
- Llavis globals
- Viquipèdia CAT
- RENFE
- BlogPower
- L_OI ja és aquí
- Genialitat
- Mediocritat
- Podria ser
- La gent es mor
- Una veritat inconvenient
- El nen que vaig ser
- Utopia
- L'esquerra
- PostFrankfurt
- Gràcies David!
- MIREIA GALINDO FARÀ LA PRESENTACIÓ DE L'ORACLE IMM...
- Covardia
- Crònica reusenca
- Steam Man
- Reus mon amour
- Taula rodona, coberta, Trebuchet MS i CiU
- Menyspreu
- Isolation
- Resultats X
- Orgull II
- Orgull
- No cal obrir
- Amor letal
- El Camp de la Bota
- Trossos de Quòniam
- El final
- Roses de novembre
- Coberta de L_OI
- La Roca Foradada
- Dos articles i un senador
- Resultats IX
- Resultats VIII (Montilla President gràcies als bot...
- Resultats VII
- Resultats VI
- Resultats V
- Resultats IV
- El silenci dels morts
- Resultats III
- Resultats II
- Resultats
- Ja he votat
- Misteri
- ► de setembre (50)
-
►
2005
(2)
- ► de desembre (2)