ENTRELLUM

Estic fent una guàrdia de 3r. d'ESO substituint un professor de català que fa tres setmanes que està de baixa. No envien substitut perquè no hi ha substituts. Amb la meravellosa sisena hora, tots són a primària. Els alumnes xerren, juguen amb els mòbils, escolten l'mp3, s'avorreixen com ostres... N'hi ha tres que fan tard amb l' excusa de què estaven parlant amb el tutor. Porten gorra. El més alt galleja. Comencen a empipar. De sobte, veig que l'alumne més alt (gorra vermella) es comença a barallar amb un altre (gorra negra) dels que ha arribat tard. Els separo i el repto. Als dos minuts es tornen a enganxar. L'alumne més alt afaga el més baix, l'empenta contra un pupitre i, quan el té ben collat, amb la dreta, li fot un cop de puny al bell mig de la cara. Un directe contundent, inapel·lable, brutal. Li esbotza el llavi jussà. L'alumne contusionat, mig estabornit, escup sang . Em costa reaccionar. Ho havia vist a les pel·lícules, però mai de primer...

Gràcies Saül! Més sobre la Presentació PRESENTACIÓ de L'ORACLE IMMINENT DILLUNS 4 de DESEMBRE 19:30 LLIBRERIA CATALÒNIA

Una vegada vaig dir que un blog és un aparador. A hores d'ara, els entrellumaires que us deixeu caure sovint per aquí ja deveu estar més que tips de veure que a la capçalera apareix la invitació, a la dreta la coberta i al final de cada post la frase mòbil amb el recordatori de ídem, és a dir, que EL PROPER DILLUNS DIA 4 DE DESEMBRE A LES 19:30 PRESENTEM L'ORACLE IMMINENT A LA LLIBRERIA CATALÒNIA . ¿Encara hi ha algú que no se n'hagi assabentat? Més que tips, sí, d'aquesta publicitat gens subliminal, sinó completament supraliminal , autobombo i autopromoció descarada, sense escrúpols, patètica, egòlatra, etc. I teniu tota la raó del món. El que passa és que no cada dia surt un llibre teu. El que passa és que, si el que fem aquí és un ciberdietari, velis nolis és inevitable parlar del que ens ocupa i ens pre-ocupa... Estic estressat. Jo tinc més ganes que vosaltres de què ja sigui dia 5 de desembre. Em vaig deixar enredar per l' Emma (i vam parir el llibre) i ar...

Considero que hauries de moure fitxa ara que novembre agonitza i la teva camisa blanca llueix sobre els texans i el fred del matí m'entela les ulleres i la vida llisca suau costa avall sense entrebancs. Hauries de moure fitxa, ensenyar-me alguna carta si més no especial, suggerir-me alguna excusa versemblant perquè demà valgués la pena prescindir d'aquest guió tan previsible com la inèrcia dels planetes que giren i giren i sempre retornen al mateix punt de partença. No en tinc prou amb el teu somrís de nena petita... Intueixo que desembre serà el primer mes del nostre calendari particular. powered by ODEO PRESENTACIÓ de L'ORACLE IMMINENT DILLUNS 4 de DESEMBRE 19:30 LLIBRERIA CATALÒNIA

El fracassat pateix una tendència malaltissa: es passa la vida vigilant les passes dels altres per poder descobrir-hi alguna errata , una ensopegada, una petita relliscada amb la qual poder sentir-se alleugerit per un instant de la seva insuportable condició de fracassat. Mentrestrant, els altres van collint victòries i avancen cap a endavant... Encallat, el fracassat segueix a l’aguait, dia rere dia, resseguint el rastre de les màcules alienes, ratificant així la seva existència amarga, estèril, miserable, inútil, redundant en la negativitat. Aquest és el seu únic " consol ". La vida del fracassat és infernal: només desitja el mal dels altres per a sentir-se menys desgraciat. El mitjans de comunicació clàssics, tradicionals, estan acabats. Són pura decadència manipulada, populisme rosa, diversió per al ramat. El poder emergent del BlogPower ens salvarà del naufragi cultural. Tenim el futur a les nostres mans. El segle XXI serà dels teclamolls o no serà. (Vid. El Llibreter ...

No som perfectes. Les errades són el nostre pa de cada dia. Els escriptors repassem obsessivament els originals i les editorials (hom suposa que) tenen empleats que no fan una altra cosa i cobren per això. Tanmateix, inevitablement, sempre es cola alguna pífia que esguerra la impossible perfecció de l'obra. Encara recordo quan vaig obrir (amb tota la il·lusió del món) la meva primera novel·la i vaig trobar que en el text preliminar que l'encapçalava havien posat H A TALL DE PRÒLEG Increïble. Hi havia una H en el títol del preludi signat per Artús Brotau, una errata en la primera lletra! Vaig demanar a l'editor qui havia posat aquella H allí. No m'ho va saber dir. Vaig parlar amb la impremta. Tampoc. Vaig mirar el disquet que els havia lliurat... i la puta H no hi era, us juro que no hi era, però al llibre hi sortia, i sortia en els 1.000 exemplars!!! Misteri misteriós. Em vaig passar dos dies amb el típex tapant HACS . Va ser al·lucinant. Després, en aquest mateix...

En parla el Diari Vermell : el proper 22 de desembre se celebra El Dia de l'Orgasme Global . Com a iniciativa em sembla fantàstica. Sense entrar a fons en el seu contingut, m'he fixat en el detall de les imatges: ¿Què tenen els llavis , que fan tan bé de reclam...? (la dentadura perfecta, llàstima de la manicura del dit!) ¿Quants parells de llavis té una dona? ¿Tenen llavis les mosques? Veig que desembre es presenta molt eròtic : el dia 4 i el dia 22 . Orgasmes imminents. Ja us podeu preparar... PRESENTACIÓ DE L'ORACLE IMMINENT 4 DESEMBRE 19:30 LLIBRERIA CATALÒNIA

Fa dies que una colla de capsigranys que fiscalitzen la Viquipèdia catalana estan discutint si esborren dos articles: Toni Ibàñez i Catosfera . Si la ignorància no fos tan atrevida, diria que es tracta d'una broma ridícula, sobretot quan llegeixes l' argumentari que aporten aquests talibanets mediocres , que semblen més una secta que una altra cosa. Val a dir que -per sort- no són tots, ja que alguns discrepen i no veuen clara aquesta iniciativa esborr(on)adora. Per exemple, diuen que els articles els vaig escriure jo i que això va contra "les normes de la casa". Molt bé. ¿I qui els podria escriure amb més fonament? Després dubten de la meva "rellevància" ( notabilitat ) com a escriptor adduint que, en aquests articles, em faig propaganda. Molt bé. ¿I què passa? Totes les dades que aporto són objectives i perfectament contrastables. No necessito pas aquesta pàgina personal quan en tinc d'altres molt més "serioses i rellevants": AELC , Q...

España somos todos... el problema es de la gente y, concretamente, de vds. los catalanes ... lamentable 100% (Seguim atrapats en el túnel ) No et perdis aquest audio: RAC1

Deixo aquest comentari a Can Llibreter : At novembre 23, 2006 11:34 PM , tonibanez said... De tot plegat se'n poden extreure unes quantes conclusions: 1- El blog és una eina on el que compta és la immediatesa, la rapidesa ( just in time ), cosa que no és possible en els mitjans tradicionals (sobretot premsa escrita) 2- El blog és una eina útil en la mesura que els bloguers s'enllacen i es llegeixen els uns als altres, la qual cosa genera una comunitat virtual de creixement exponencial que pot arribar a tenir un poder ( BlogPower ) molt important de convocatòria i d'acció efectiva. 3- El blog és una arma carregada de futur que alguns encara no han descobert i que altres (ancorats en el segle passat) encara menyspreen. 4- El blog és, a hores d'ara, el mitjà més potent a través del qual la nostra llengua i la nostra cultura (CAT) es projecta en el món (www), superant altres mitjans en els que la presència del català és purament anecdòtica o...

Em telefonen de Bromera per a dir-me que ja tenen el llibre a les mans, calent, acabat de sortir de la impremta. M’envien uns exemplars per Nacex que m’arribaran dissabte al matí a primera hora. L_OI ja és aquí. El sento bategar… PRESENTACIÓ DE L'ORACLE IMMINENT 4 DESEMBRE 19:30 LLIBRERIA CATALÒNIA

Que el món és ple de mediocres no és cap notícia. De fet, la mesocràcia és el que caracteritza aquesta partitocràcia que ens desgoverna en benefici del capital, que és qui remena sempre les cireres rere els espantalls polítics. Però avui no vull parlar de política, sinó de persones . Els mediocres són una plaga bíblica. Te'ls trobes arreu: al veïnat, a la feina, a internet... Tot ho okupen, tot ho empastifen amb la seva merdosa mediocritat. És molt fàcil reconèixer-los. Per si mateixos, sols, d'un en un, com a individus, no valen un rot ni un pet de monja, són una nul·litat, un fracàs antropològic. ¿I què fan, doncs? Apuntar-se a alguna cosa, suplir la seva mancança amb la teràpia de grup. La "salvació" del mediocre és el gregarisme, la moltoneria. És la sociologia típica del mediocre: creu que serà alguna cosa si s'afegeix al ramat, si forma part d'un grup o grupuscle, capelleta, colla o el que faci falta per tal de dissimular la seva incompetència, la seva ...

Podria ser que, al final, després de llevar-se totes les màscares, el nostre amic invisible, en comptes de tenir cara, tingués només mirada: la mirada perduda dels que no saben ser. Podria ser (és solament una hipòtesi) que el nostre amic necessités les paraules per salvar-se del naufragi, com si la literatura fos un bot salvavides i l'escriptor un pirata i la vida sencera una mala nit de tempesta enmig de la maregassa. Podria ser que això de fer blogs fos una manera inequívoca de manifestar la nostra fretura més substancial: que no sabem viure, que no sabem ser, que ens refugiem rere la pantalla, rere la màscara, rere la paraula... perquè fora d'això res no som, res no podem, inexistim com fulles tardorenques que cauen sense aprendre a caure, sense voler caure... Podria ser que tot plegat, aquesta mascarada que anomenem existència, aquest galimaties del bloguejar, aquesta aspiració fútil d'autoafirmar-se cada dia, aquest neguit que persisteix, aquesta dèria antimortal... q...

Veus que la gent es mor, es moren totes les coses, fins i tot les idees platòniques que, teòricament, havien de ser eternes, immutables, immortals, pures i divines com els teus llavis de puteta virginal, lolita del meu cor atrotinat, què se n'ha fet dels teus espasmes? Ja veus: contemplo les fulles que cauen amb una parsimònia sibil·lina, bruixes menopàusiques, recoi, la gent es mor amb una brutal desimboltura, és tan fàcil morir-se avui en dia. I tu, que te'n vas a Sevilla com cada any per aquestes dates, qui pogués cavalcar-te un altre cop, amazona de crinera fosca, pagesota miop, filla del deliri que em domina. No et moris pas, que últimament la gent es mor amb una facilitat increïble, no et moris, no, que no sabria què fer sense tu, potser morir-me abans d'hora com es mor tothom, com es moren totes les coses, cansades de tanta tristor.

Reflexions després de veure An Inconvenient Truth d' Al Gore : Si no aconsegueixes ser President, pots guanyar-te molt bé la vida fent conferències. Si ets President, quan deixes el càrrec també pots guanyar-te molt bé la vida fent conferències. És fàcil: multimèdia, un pessic de sentimentalisme, un pessic de catastrofisme, un pessic de moralisme, ah, i alguns acudits... Exemples: Al Gore, Clinton, Aznar, Maragall? Mas? Hi ha dues Grans Amenaces: la humanitat contra la humanitat (immigració & terrorisme) i la humanitat contra la natura (contaminació) El problema principal és que la política necessita diners i els diners els tenen els rics. El finançament dels partits genera una dinàmica perversa que converteix la democràcia en partitocràcia la qual, per lògica supervivència financera, està més al servei dels finançadors que del poble que vota (cada cop menys). Jo aspiro a anar a treballar amb bicicleta, quan el carril bici arribi on ha d'arribar. Si augmenta la temperatur...

El nen que vaig ser assegut al balcó que donava al Passeig de Ronda, a tocar de la Plaça dels Pagesos, primogènit de la nissaga, rosset com un fil d'or, inquiet, tremend, sempre l'ase de les garrotades, abans d'escampar la boira i cercar nous horitzons, somiant el mar i les muntanyes, la gran capital llunyana, fugant-me de casa, enfilant-me als arbres per tocar el cel amb el tou dels dits, travessant els camps sembrats, apedregant els militars de Gardeny, banyant-me a les basses d'Alpicat, pujant la Cerdera amb bicicleta, perdent-me entre els vinyars de Raïmat, una infantesa d'horts i de fruiters sota l'atenta mirada del campanar de la Seu, i el Segre abraçant la ciutat d'Indíbil i Mandoni, i ma mare cridant histèrica, i mon pare treballant com un ruc, i jo pujant cada dia la costereta del Matadero per anar al col·legi ... Hi ha tardes de diumenge, com avui, que el trobo a faltar. És un sentiment que s'amaga sota les fulles seques que encatifen la ...

Senyor Ibáñez, Em dic Natalia Rodríguez i estic realitzant un treball sobre la utopia, centrant-me en les utopies socials i polítiques. He fet un qüestionari per a afegir-lo a la part pràctica del treball, aquestes preguntes estan dirigides a persones que mantenen un blog actiu i que tenen cert domini sobre el tema. Estic segura que vostè compleix els dos requisits, ja que té molta experiència en la catosfera i, a més a més, és professor de filosofia. Li agraïria molt que participés en aquesta "enquesta" i respongués a les preguntes. Bé, copio aquí les preguntes; si té cap dubte pot posar-se en contacte amb mi via mail; espero que decideixi participar-hi perquè les seves respostes serien d'un gran interès. Mercès. Reprodueixo les respostes de les dues últimes preguntes... - Com a conclusió del treball vull parlar d’internet i els blocs com a exemples actuals d’utopies fetes realitat. Estaria d’acord amb el fet que crear-se un espai i publicar-ne continguts propis a ...

La izquierda y el ejercicio del poder son incompatibles. Me refiero a los ideales de la izquierda y el coche oficial y la visa oro a cuenta del contribuyente. Uno deja de soñar cuando se aposenta en la poltrona del despacho reluciente con vistas a una cuenta corriente abultada. No es metafísica, sino pura pragmática de supervivencia . La izquierda fue utópica mientras no tocó poder. En cuanto accedió a él, se difuminó en las vaguedades autojustificativas del sistema establecido y, como el sociata Clos (exalcalde de BNA y ahora ministro de ZP), se pidió un helicóptero para ir a comer a El Bulli . La quintaesencia de la izquierda es ladrar por ideales como quien ladra a la luna para acabar cayendo en la más vil de la vilezas: el aburguesamiento progre, la claudicación ante la realidad más (etimológicamente) siniestra. Comentari deixat a El Café de Ocata PRESENTACIÓ DE L'ORACLE IMMINENT DILLUNS 4 DE DESEMBRE A LA LLIBRERIA CATALÒNIA La izquierda es, para ellos, una coartada que les...

Per què no té un empatx la junta de l'AELC de tantes taules rodones, converses a tres, converses a dos, cares a cares, diàlegs entre tu i jo, diàlegs entre ells dos, diàlegs entre els de sempre, paraules sobre paraules, recitals poètics, poesies i copes i sets de bastos amb conclusions que no porten a cap lloc mentre la resta dels associats espera una resposta que els satisfaci com a escriptors catalans? I unes quantes preguntes més... Canya al mono que és de goma i se'n va a Vancouver Frankfurt a ENTRELLUM

L'eròtica cibernètica

INVITACIÓ On s'hem pot trobar a mi? Dos espectacles Ara ja hem puc morir! Senyor Rivera, soc cotxina cotxina Esteu convidats Presentació de L_OI Elis, elis tamvé conbiden a la Velis De tobees i tobaas Saül Gordillo Assaig Lluita Canalons Imminents Des de la Catalònia L'Or à clé: une mine naine Conclusions precipitades Cansat Autocrítica Trajecte Final L'Oracle que ens guia Mal rotllo? L'Avui d'avui REFLEXIONS A L'ENTORN DE L_OI AMB MOTIU DE LA SEVA PRESENTACIÓ

A mesura que passen els anys, la possibilitat de canviar la teva situació vital resulta més remota perquè t'habitues a la realitat que t'envolta i perds l'embranzida (física i idealista) que t'hauria de permetre fer un cop de volant, girar la truita, redreçar la trajectòria que t'ha d'acostar a l'objectiu final de la teva felicitat. La puta inèrcia que ens objectualitza. A mesura que passen els anys, en definitiva, et tornes més covard. És aquesta covardia, aquesta por a perdre la teva infelicitat present, la que no et deixa assolir la teva felicitat futura la qual, al capdavall, no deixa de ser un somni molt bonic en el qual no ets capaç de creure perquè -amb els anys i les experiències- t'has tornat d'allò més escèptic, tan escèptic que ja ni creus en la possibilitat de què la teva vida podria millorar si tu volguessis... Pragmatisme, realisme, postmodernitat, metasentimentalitat... La lletra de l' Imagine de Lennon és una pallassada. El món n...

En aquest fotolog podeu trobar una bona crònica de la taula rodona de Reus . La foto va aparèixer ahir al diari Més Reus . A la meva dreta Jordi Escoda i a l'esquerra David Domingo i Òscar Hellín (que a penes es veu).

Encontré el relato en Benzina , me dejó bastante pillado el asunto del e-mail en ese relato, por suerte lo he encontrado por aquí . Y he buceado en toda su historia... apasionante, sólo comentaros que utilizaré partes de ese correo electrónico de buen gusto para intentar seducir a una bonita sevillana, por supuesto que respetaré el original y diré bien claro de donde ha salido. A ella le parecerá incluso exótico todo el asunto del catalán real y de auténtico buen gusto (Quim Monzó I Love You!). En general os aplaudo por el buen trabajo que hacéis para con el catalán, tendría que haber más Blogs como los vuestros... y de hecho he recomendado su lectura a catalano-escribientes-blogs que conozco. (en realidad es sólo 1, pero algo es algo) Lo más paradójico de todo es que yo os escriba esto en castellano... bueno, sólo es una más de las grandes paradojas que nos tienen confusos a todos aquí, en la Catalunya de los milagros. Saludos Steam Man L' Steam té un blog amb posts molt interes...

Surto de casa a les 17 h. Agafo l'autopista en direcció a Tarragona. Peatge de Martorell i dos peatges més fins a les envistes de la Imperial Tarraco . Fosqueja quan pago el darrer peatge (total: 7,85 € els peatges de l'anada). El Pont del Diable il·luminat contrasta amb les llums novaiorqueses de la petroquímica. Sortida 34. Passo al costat de l'aeroport . Faig cap a l'Avinguda de Marià Fortuny. Tot està damunt davall, en obres. Es nota que s'acosten les eleccions municipals. No puc accedir al centre. Dono tombs sens èxit. Tot està tallat. Davant els cinemes Lauren Reus hi ha un McDonald's. Una amable empleada d'aquest afamat restaurant m'indica com puc penetrar fins al cor de la ciutat. He d'entrar per la carretera de Montblanc. Val. Riera de Miró avall fins que trobo una zona blava d'aparcament. Tiquet d'un euro. Són les 19 h. Per fi deixo el cotxe. Ara a buscar el carrer Major. Veig el campanar de la prioral (que no catedral) de Sant Pe...

1- Avui al vespre seré a Reus participant a la taula rodona Els blogs: noves formes de comunicació? Tota la informació sobre aquest acte la trobareu aquí . Si us cau a prop, seria fantàstic poder comptar amb la vostra presència. Estaré encantat de saludar-vos. 2- L' editor m'envia el PDF amb la coberta definitiva de L'Oracle Imminent , que va ser la més votada pels internautes. M'agrada molt com ha quedat... Com a primícia, també us postejo la solapa... Ara sí, que L'Oracle Imminent és ben imminent, imminentíssim. Qüestió de dies. Ja el podeu encomanar a la llibreria . 3- Estic fent alguns retocs al blog. Finalment, he decidit canviar el tipus de lletra. Abans tenia Georgia Serif i ara he posat Trebuchet MS , més llegible, més minimalista... Espero que us sembli bé. O no . 4- Saül Gordillo em fa publicitat al seu metablog polític . (Com d'habitud, els meus inestimables enemics poden passar i deixar la seva inestimable cagadeta)

El pitjor menyspreu que un lector pot fer a un escriptor és no llegir-lo. El pitjor menyspreu que un escriptor pot fer a un lector és escriure com si el lector fos imbècil. És la paradoxa dels best sellers . ¿Com s'explica, doncs, que tanta gent llegeixi llibres menyspreables? ¿O potser serà veritat que la immensa majoria dels lectors són imbècils?

Examen de Sòcrates a 2n. de BTX. Els poso un text de l' Apologia amb 5 preguntes. En Logan (l'alumne ianqui de qui vaig parlar en un post anterior ) fa dies que està offside , absent, aïllat... Ha deixat de ser "la novetat" i els companys passen d'ell. A mi em fa una mica de pena. Li lliuro l'examen tot i saber que, amb prou feines, aconseguirà traduir alguna de les preguntes. Després de mitja hora, veient que s'avorreix, m'acosto i li escric al paper el vers d'un poema de Charles Bukowski : Isolation is the gift El llegeix i somriu. Quan recullo els exàmens, comprovo que en Logan ha esbossat una mena de resposta: Isolation is a gift, but a key to that gift is to want it and to need it. Being alone sates the mind, but being lonely hardens the heart. A l'hora de corregir-lo, li responc: Perhaps, in the life's long way, we must harden the heart because a soft heart is very dangerous... too much tears, too much pain. Your fellow country...

i el domini absolut del PSC. Només portem tres anys de generació Montilla. Ramon Tremosa I ara veig, a l'una banda i l'altra de la Sénia, que el futur polític immediat és més confús que mai (...) no tinc el menor dubte que els polítics nacionalistes avui no són capaços de fer-me sentir còmode amb el meu vot, amb les meues preferències o amb les meues actituds (...) El meu nacionalisme no es desfà perquè els uns pacten rebaixes, perquè els altres formen en quatre dies govern aberrants o perquè els de més enllà no siguen capaços ni tan sols de fer una coalició, qualsevol, per a representar-me a les corts. Vicent Partal No estic dient que m’entusiasmi la decisió d’ERC (...) La decisió que ha pres ERC és simplement una decisió política que el futur -vull dir, els resultats- ens mostrarà si ha estat més o menys encertada. Josep-Maria Terricabras Carod va pactar amb Pasqual Maragall comptant que era un vellet al qual podria suplantar amb l'ímpetu de la joventut. Ara pacta amb Jo...

També em sento orgullós de viure en un terme municipal el 70% del territori del qual és bosc. I, sobretot, em sento orgullós de la dona i de la filla que tinc. No me les mereixo. Ah, i del pit-roig del meu jardí . Gran article

¿De què podria sentir-me orgullós? Hi pensava anit, després de sopar, en una tertúlia amb amics... Al final, vaig dir: Em sento orgullós perquè vaig néixer en una casa on no hi havia cap llibre i moriré en una casa plena de llibres, alguns escrits per mi .

No cal obrir cap més porta si a l'altra banda del passadís només hi ha esperances bordes, somnis malaguanyats com esbarzers florits, relíquies de la veritat incauta que un dia fou l'estímul de les teves passes. No cal obrir més el cor si al revers de l'amor només hi habiten les ombres, camins esborrats per la boira, ruïnes d'il·lusions. Romandre en el punt exacte on s'aiguabarregen la ficció i la decepció. No lamentar-se. Viure com si tot fos aparent i fràgil, com si tot el que fem fos un castell de sorra amb la marea baixa, com si no hi hagués l'endemà, com si la vida fos un préstec a curt termini que no podrem tornar. No, no cal obrir cap més porta. N'hi ha prou amb respirar. Agraït

Estimada, No seràs definitivament feliç fins que no em mori. És dur d’acceptar, sobretot per a mi, però aquesta és la tràgica conclusió a la qual he arribat: la teva felicitat és incompatible amb la meva existència, per la qual cosa -i perquè t’estimo amb tot el meu cor i tota la meva ànima- he pres la decisió de suïcidar-me per tal que tu, alliberada de mi per sempre més, puguis gaudir del que et mereixes després de tots aquests anys de patiment. I és per això que t’escric aquesta nota, perquè coneguis les veritables raons del meu últim acte conscient en aquesta terra. Sempre teu, Artús (Text inspirat per la lectura de l’entrevista que l’ Àlex Gutiérrez fa a Sergi Pàmies en el número 9 de Benzina , pp.10-14) Tripartit II

Visito amb els alumnes de 2n. de BTX l'exposició itinerant El Camp de la Bota al Museu Abelló de Mollet . Francesc Abad ha fet una feina extraordinària . Repasso un a un els noms de la llista de 1.704 afusellats entre 1939 i 1950. Trobo 7 cops el cognom Ibañez i 3 el cognom Ros . Quedo impressionat pels testimonis orals dels familiars. Jordi Ribas Boldú ( Jordi Boldú de nom artístic) és l'encarregat de l'explicació didàctica. Em reconeix. Diu que vam coincidir en el recital de Biel Mesquida a la Torre Muntadas del Prat del Llobregat el juliol de 2005. Ho havia organitzat ell, i un tal Damià Gallardo en va fer la presentació... Ara hi caic. Sí. Vaig fer un post a TdQ sobre aquella nit màgica. Li he recordat la síndria que en Biel es va endur com a trofeu. Al final, en Jordi diu que ens vol "fitxar". Reparteix una fitxa als alumnes perquè posin el nom, la data de naixement i les seves impressions. Jo també n'agafo una en la qual escric això: La memòria hi...

Via Artífecs m'assabento d'una iniciativa que duu un nom prou conegut a la Catosfera : Tros de Quòniam . Segons expliquen els seus promotors El club del tros de quòniam és un espai interactiu per afavorir la creació i la interrelació de persones a través de l’escriptura A hores d'ara ja porten 9 relats penjats i comentats . Endavant! Em sembla una idea fantàstica. El primer TdQ del qual tenim constància va aparèixer el desembre 03 en forma de llibre , un diccionari estrafolari que, més tard (gener 04), es va convertir en un blog mític que va haver de ser clausurat (desembre 05) per prescripció mèdica... Més Quòniams: un grup musical igualadí dels anys 90, uns samarretaires mataronins que també tenen un blog . I és que l' insult més macarrònic i meravellós que existeix en llengua catalana segueix fent forrolla. De mica en mica, l'epidèmia de trossos de quòniam s'escampa per la xarxa... Google ja dóna 11.000 resultats, que no és poca cosa. Més serem, ...

És quan arribes al final que cal decidir si segueixes endavant o gires cua. Tots els finals són iguals. Tots els principis són iguals. L'entremig és un joc de nens que necessiten entretenir-se. No hi ha res més trist que un nen avorrit. Com la política, tot: el futbol, l'amor, l'art, l'escriure... La vida sencera una farsa. Quan te n'adones, voldries girar cua o llençar-te a l'abisme somiant que els braços poden esdevenir ales... Girar cua és de covards. No em feu cas. Probablement sóc un psicòpata . És quan arribes al final que descobreixes que tenia raó el vell Heràclit: el caràcter és el destí.

Hi ha ressaques amb regust agredolç, reraveres impúdiques que aflebeixen el cos fins a deixar-lo las, crepuscles insòlits, inèdites notes esborrallades en l'escorça d'un altre pi moribund, l'alè de la boira que envaeix el poble, la fosca incertesa un altre cop. Hi ha la veu dels turons, el rou, la molsa, l'obaga, el record dels gira-sols, l'avidesa dels teus llavis aquell primer petó, l'oblit com la nit que bressola solituds. Hi ha l'univers sencer en el fons dels teus ulls, a cada paraula, sempre, el batec imprecís d'aquest cor fonedís, desvalgut, talment roses de novembre .

L'ORACLE IMMINENT CONCURS BROMERA

Necessito caminar. Les cames i el cervell m'ho demanen. Prenc l'Avinguda de Vilassar, passo per la bassa de Can Trampis, saludo la Màxima, que escombra les fulles del porxo, i enfilo a mà esquerra el camí de Can Cabrit fins a la Roca Foradada . Hi pujo sovint. Són vint minuts. Aquest és l'indret més sagrat de Vallromanes , on habita el genius loci . Ho vaig saber el primer dia que la vaig visitar. Des d'aleshores, he venerat aquesta Roca emboscada i m'he convertit en el seu custodi. Litolatria neopagana . L'any 2003, davant l'amenaça d'una urbanització, vaig promoure amb èxit la declaració de la RF com a Bé Cultural d'Interès Local. Sempre que hi pujo faig el mateix: primer la netejo (sol tenir brossa dins) i després m'hi assec una estona en posició lotus ("sukasana") ... La millor hora és quan el sol se'n va a la posta. Medito en silenci dins aquest úter petri. Inspiro la flaire del bosc. El temps s'esmuny de puntetes... Aq...

Víctor Alexandre: No és això, companys d'Esquerra Valèria Gaillard: Escriptors en línia

Més que la reedició del Tripartit, el que em preocupa és que Montilla pugui arribar a ser President de la Generalitat de Catalunya. Ja vaig expressar en un post anterior que les forces que sumen el Tripartit havien perdut massa vots per a poder estar legitimades en un nou govern. La clau és ERC, és a dir, la màxima responsabilitat serà d'ERC. No ho oblidem. Si, tenint l'oportunitat històrica de formar un govern nacionalista ( CiU + ERC = CAT ), ERC es decanta finalment per investir Montilla president, posant els interessos de partit per damunt dels interessos del país, aleshores ERC haurà assumit un risc incalculable que, a la llarga, li pot costar molt car. ¿Hi estan d'acord les seves bases amb posar José Montilla de Molt Honorable ? ¿Tan ràpid han oblidat que van ser expulsats de l'anterior govern per aquesta gent que, sent els clars perdedors d'aquestes eleccions (-25%), aspiren a tornar a utilitzar-los per a governar il·legítimament? ¿Fins a quin punt ...

Aquest és el problema de prendre's la política seriosament: acabes enfangat fins al coll, perds els estreps i sempre trobes algú que descarrega la seva ira contra tu. Perquè la política és això: controvèrsia, polèmica, partidisme, sectarisme, fanatisme, la lluita pel poder, la imposició sobre els altres. Si no aconsegueixes distanciar-te una mica de l'escenari, l'escenari t'engull i els cavalls et passen a galop tirat per damunt. No sóc partidari de l'intel·lectual escèptic-asèptic que es renta les mans situant-se en el seu pedestal més enllà del bé i del mal . Crec que cal comprometre's amb l'època que ens ha tocat viure i defensar allò que considerem que paga la pena defensar. Hi ha moments per a la batalla i moments per a la poesia . No sóc platònic (no crec en la societat perfecta ni en la doctrina del filòsof-rei), però si per alguna cosa hem de servir els filòsofs és per analitzar la realitat de forma crítica i col·laborar amb els que governen per t...