21.11.06

La gent es mor

Veus que la gent es mor, es moren totes les coses, fins i tot les idees platòniques que, teòricament, havien de ser eternes, immutables, immortals, pures i divines com els teus llavis de puteta virginal, lolita del meu cor atrotinat, què se n'ha fet dels teus espasmes? Ja veus: contemplo les fulles que cauen amb una parsimònia sibil·lina, bruixes menopàusiques, recoi, la gent es mor amb una brutal desimboltura, és tan fàcil morir-se avui en dia. I tu, que te'n vas a Sevilla com cada any per aquestes dates, qui pogués cavalcar-te un altre cop, amazona de crinera fosca, pagesota miop, filla del deliri que em domina. No et moris pas, que últimament la gent es mor amb una facilitat increïble, no et moris, no, que no sabria què fer sense tu, potser morir-me abans d'hora com es mor tothom, com es moren totes les coses, cansades de tanta tristor.