11.11.06

Orgull II

També em sento orgullós de viure en un terme municipal el 70% del territori del qual és bosc.

I, sobretot, em sento orgullós de la dona i de la filla que tinc. No me les mereixo.

Ah, i del pit-roig del meu jardí.

6 comentaris:

Dessmond ha dit...

I dels canelons de ta mare no en goses dir res?
Gaudir de l'amor d'una mare, de la dona i d'una filla és un luxe infinit. Només cal que els secret dels canalons passi per tota la cadena.
Si a més comptes amb un jardí i un pit-roig, segur segur que pots sobreviure a qualsevol catàstrofe nuclear o montillera.

tonibanez ha dit...

D'acord, d'acord... Orgullós dels canelons, faltaria més!

Cat ha dit...

Estic content que estiguis orgullós de la família,una institució tan poc progre.

Parlant d'aixo, el millor de l'article d'en Culla, és quan posa de manifest que volen -el PSC i adlàteres-continuar insistint en la trampa per a babaus del antagonisme dreta esquerra.

Els hi dona un resultat de collons.

Per cert , no vull ser presumit, però cada dia és més clar el que deia: els d'UNC són els únics que estàn contra aquesta camama.

Llàstima que estiguin sols.

Anònim ha dit...

Jo estic orgullòs de no haver votat a l'Arturu Nas i Cagarró, i de que no sigui al Govern del meu país.

Anònim ha dit...

Esquerra ha venut el país al PSOE a canvi de poltrones. Aquesta és la realitat. Poden disfressar-ho com vulguin, però són uns venuts. I l'alternativa independentista ja ha nascut: el Partit Republicà Català. Aquesta és l'opció que emprenya més a ERC.

Joel ha dit...

Pinten bé. Però per les "esquerres" i "republicans". I la gent d'ordre, a qui vota?