1.11.06

Misteri


L'amor és un misteri que converteix la vida grisa en un arc de sant martí, huracà d'inexplicables sensacions (per què collons s'ha d'explicar tot!?), guitarra enmig del desert, ombres amatents, la bellesa del dolor, el fil que es tiba cada dia una mica, crits de veus properes, gambades allunyant-se del cos, mujer rota en esencia, entrellum que ens embolcalla, tardor de papallones embogides, trompetes de la mort, defugim paraules fàcils, no preguntis coses abstractes, agafa el tren que surt ara mateix, estiba't el cor, somia que tot és mentida i desperta't de patac a l'altra banda del món... ¿Quantes Lolites vas ser? ¿Saps què va dir Humbert Humbert quan la va veure prenyada? No va dir res, plorava borratxo de passat impossible... ¿La felicitat? ¿Qui és aquesta bagassa? Jo també plorava quan era nen. Ara em limito a suportar l'espectacle lamentable dels sentiments aliens. Tú en tu cuerpo, yo en el mío, gira cua, no t'acomiadis, posa't les ulleres de lluna i toca el dos, la nit està de part teva, has vençut.

2 comentaris:

Dessmond ha dit...

Avui el gran misteri és saber si en Montilla serà o no president.
La felicitat col·lectiva dependrà precisament d'això.

Tirant al cap ha dit...

Gràcies per la felicitació, Toni. Estic pensant-me això de l'arbre...