10.11.06

No cal obrir

No cal obrir cap més porta si a l'altra banda del passadís només hi ha esperances bordes, somnis malaguanyats com esbarzers florits, relíquies de la veritat incauta que un dia fou l'estímul de les teves passes.

No cal obrir més el cor si al revers de l'amor només hi habiten les ombres, camins esborrats per la boira, ruïnes d'il·lusions.

Romandre en el punt exacte on s'aiguabarregen la ficció i la decepció.

No lamentar-se.

Viure com si tot fos aparent i fràgil, com si tot el que fem fos un castell de sorra amb la marea baixa, com si no hi hagués l'endemà, com si la vida fos un préstec a curt termini que no podrem tornar.

No, no cal obrir cap més porta. N'hi ha prou amb respirar.