ENTRELLUM

Avui fa 3 anys que vaig escriure el primer post d' ENTRELLUM i avui fa 67 dies que vaig publicar l'últim [Gràcies pels vostres comentaris !]. Per què aquesta aturada? Astènia tardorenca? Letargia prehivernal? Un atac de bartlebysme ? Després de cinc anys bloguejant a diari, necessitava frenar, parar-me, desenganxar, descansar una mica, observar les coses des de la distància... Sempre he sigut partidari de les " crisis ", i més si són "existencials". De vegades, com deia Descartes , cal dubtar, replantejar-s'ho tot: què som, què volem, cap on anem... De vegades cal vèncer la inèrcia rutinària de les nostres vides i preguntar-nos quin sentit té tot allò que fem, si val la pena continuar endavant o potser és millor fer un cop de volant i canviar de rumb... En això estem. He esperat fins avui per a prendre una decisió sobre el futur del blog. Volia donar-me temps, temps per a rumiar-m'ho. Durant aquestes setmanes d' inactivitat blogogràfica ...

La propaganda independentista sigue sumando adeptos a sus causas ficticias La independència de Catalunya és una ficció , és a dir, una cosa mental que encara no és real, quelcom que existeix solament com a quimera . El seu caràcter netament entelequial converteix l'independentisme és un projecte sospitós i perillós per a tots aquells que defensen la realitat i volen conservar l' statu quo . Els assenyats desqualifiquen l'independentisme com una bogeria pròpia d' adolescents arrauxats . Els conservadors tenen por de què les coses canviïn. Diuen: "Ja ens està bé continuar com estem, qualsevol aventura pot ser contraproduent." Així, la por i el conservadorisme s'agermanen contra el canvi social i polític, perquè suposen que el futur serà pitjor que el present. Es tracta d'un tic burgès. Espanya s'ha equivocat greument respecte a Catalunya aquests darrers anys. Ha xuclat massa la mamella sense tenir cura de nodrir prou la vaca fins que la vaca, anorèc...

No sé si t'has plantejat mai la possibilitat de capgirar la teva vida completament. No, no parlo de la idea de capgirar-la, sinó del fet, d'agafar un dia i dir: n'estic fins als pebrots de la vida que porto, s'ha acabat, a la merda, a partir d'avui trenco amb tot el meu passat i començo de zero a fer el que sempre he volgut fer, a ser el que sempre he volgut ser... I no només dir-ho , sinó practicar-ho realment, perpetrar-ho. Hi ha gent que, en un moment determinat de la seva vida, ha fet un salt mortal i s'ha llençat al buit sense xarxa... És el que va fer Gauguin quan tenia 43 anys (1891): ho va deixar tot i se'n va anar a pintar a les antípodes. O Ramon Llull. O Rimbaud. Etcètera. Vaig escriure una novel·la sense signes de puntuació l'argument de la qual era precisament aquest: el protagonista ho abandonava tot i es posava a caminar... El Camí de la Tau (1999). Va guanyar un premi , però encara és inèdita ( ara ja no ) He dit capgirar , que és un v...

La vida estúpida. Les vides estúpides. La teva vida estúpida. Les teves vides estúpides, multiplicant-se en la ficció. La identitat feta miques. Un jo que fa aigües cada cop que respira. Somnis com esbarzers florits enmig del camí, entrebancs que no et deixen progressar. La vida estúpida, infestada de paraules que no serveixen per a dir res important. La teva vida, la meva vida, estúpidament ancorades entre comes i punts, i punts i comes, i punts i apart… Sense admetre que som sotsobre, que volem ressuscitar cada minut de la nostra pròpia desfeta com aquella mítica au que estimava les flames… La vida estúpida. Les vides estúpides que mai no viuràs i que penses que podries viure perquè la vida que t’ha tocat viure –l’única vida que tens- és ben poca cosa per als teus somnis de grandesa. L’ombra que sempre t’acompanya vagis on vagis: la condemna de ser tu i només tu. Les ganes de trencar el mirall. Les ganes de fotre el camp ben lluny. Però, ¿on aniries que no ensopeguessis amb tu mateix...