ENTRELLUM

Quan em trobo davant el dilema d'haver d'escollir entre diverses opcions, sovint em pregunto dues coses:  1- Quina decisió beneficiarà a més persones?  2- Què et diu el cor?   La primera qüestió es basa en el "greatest-happiness principle" d' Stuart Mill i la segona és un mix de Sánchez Dragó , Susanna Tamaro i Àlex Rovira (per citar-ne només tres). La resposta a la primera pregunta exigeix descartar l'egoisme i la resposta a la segona el racionalisme. O dit altrament: per a obrar bé cal transcendir l'ego i ser conscient del que sents . Sembla fàcil però no ho és gens. Proveu-ho. Us asseguro que, si us en sortiu, l'opció triada us farà millors persones i estareu orgullosos de vosaltres mateixos.        

Arribo a l'institut i em trobo una circular enviada per la Coordinació de les PAU amb data 16 de setembre en la qual se m'informa de les pautes, autors i textos per a la matèria de Filosofia de les PAU 2009. La meva "sorpresa" arriba quan llegeixo que han decidit canviar els textos de Plató, Descartes i Nietzsche. De Plató entrava el llibre VII de La República el qual ara ha estat substituït pel Fedó . De Descartes entraven les parts I-IV del Discurs del mètode , i ara han posat les parts I-IV de les Meditacions metafísiques . De Nietzsche han eliminat l'opuscle Sobre veritat i mentida en sentit extramoral i han afegit la 2a. part de La genealogia de la moral. Els únics que no varien són els textos de Hume i Mill . He dit "sorpresa", però hauria de dir "emprenyament". No és admissible que aquests canvis arribin amb data 22 de setembre, quan fa una setmana que hem començat les classes. No és admissible perquè els professors ja hem programa...

L'altre dia, buscant un text per a l'examen de 2n. BTX, vaig trobar aquest fragment que, de ben segur, no hauran llegit els tres mandataris de la foto de les Açores ... No crec que cap comunitat tingui el dret de forçar a una altra a ser civilitzada. Des del moment que les víctimes d’una mala llei no invoquen l’ajuda d’altres comunitats, no puc admetre que persones completament estranyes tinguin el dret d’exigir el cessament d’un estat de coses, que semblava satisfer a totes les parts interessades, únicament perquè siguin un escàndol per a gents molt allunyades i perfectament desinteressades en la qüestió. Envieu-los missioners, si us sembla, per predicar-los, i desplegueu tots els mitjans lleials (imposar silenci als innovadors no és un mitjà lleial) per impedir el progrés de semblants doctrines en el vostre país. Si la civilització ha prevalgut sobre la barbàrie, quan la barbàrie posseïa el món, és excessiu témer que la mateixa barbàrie, un cop destruïda, pugui reviure i co...

SELECTIVITAT-2 (9:15) He perdut l'aposta : no ha caigut Mill de Filosofia , sinó Plató i Nietzsche (gràcies Anna !) Millor. Ambdós són textos prou fàcils: la política platònica i la crítica nietzscheana de la moral cristiana basada en el ressentiment. L'opció A de la prova d' Història comença amb un text que diu: No tenim, Senyor, la pretensió de debilitar, ni encara menys atacar, la gloriosa unitat de la pàtria espanyola... Es tracta d'un fragment del Memorial de Greuges a Alfons XII , març de 1885. L'any passat el text era sobre l'Estatut i enguany... el que nosaltres volem, Senyor, és que a Espanya s'implanti un sistema regional adequat a les seves condicions actuals... I segueix: Només podem usar la nostra llengua a les nostres llars i en converses familiars, desterrada de les escoles... I afegeix: ni els jutges entenen els testimonis i processats, ni aquests entenen els jutges Com podeu veure (després de 121 anys!) la cosa segueix ben embolicada... ...

A partir de demà em passaré tres matins a l'aula 9 de la Facultat de Dret de la UAB , Campus de Bellaterra . Fa molts anys que vigilo i corregeixo proves de selectivitat. Jo la vaig fer el juny de 1982 a l'institut Màrius Torres de Lleida. Veure les cares dels alumnes el primer cop que entren a l'aula és tot un espectacle. Sovint els nervis els traeixen. Cada any passa alguna cosa. Per exemple, l'any passat una noia es va desmaiar i en vaig enxampar una altra que estava copiant. A veure enguany. Ja us ho explicaré. NB: ¿Què us jugueu que de Filo cau Stuart Mill?

Buida malenconia sense les teves lletres. Gasiva, m'esquives, i esdevinc la tètrica ombra d'aquell que seria si pogués atènyer l'últim misteri del teu desig. Buida malenconia. La boira d'aquest matí d'absències gèlides em diu que sempre hi haurà un vidre transparent entre nosaltres, que mai no podrem acostar les nostres ànimes, que els cossos s'esgoten i defalleixen, però l'amor insisteix a voler-ho tot, és a dir, l'impossible. Buida malenconia. Llegeixo Stuart Mill .