ENTRELLUM

La mort d'un jove poeta per causa d'una bicicleta resultaria d'allò més ridícula si no fos que amb aquesta mort (a la bicicleta que la bombin) es perden tots els versos que hagués pogut escriure i ja no escriurà perquè els poetes morts no poden escriure poemes en el més enllà perquè en el més enllà no té sentit escriure res perquè escriure és el salvavides que ens queda als poetes que som vius però en el més enllà no calen salvavides de cap mena perquè la vida ja no pot ser salvada i els poemes serien d'allò més ridículs com els llençols bruts i les entranyes del foc i els cossos oblidats de matinada sobre un bassal de sang i és-que-a-qui-se-li-acut-de-viure-al-raval havent com hi ha al món milions d'indrets més segurs on poder fer versos amb bucòlica tranquil·litat Al cel siguis dels poetes (al parnàs vull dir) descansa en pau salva I el consol de saber que podíem haver estat feliços Avui tothom parla de tu demà no en parlarà ni déu QED

Segueix plovent. Que la Tina plegui és una mala notícia . La Catosfera no s'ho pot permetre. No hi ha tanta gent que escrigui bé el català. Potser no ens interessaven gaire les seves cròniques ravaleres, però estaven ben escrites. Ho vaig dir a la darrera taula rodona : Per això és tan important dignificar la Catosfera . Necessitem bloguers i blogueres que escriguin bé, que tinguin consciència i cura de la llengua, que postegin continguts de qualitat. I va la Tina i plega. Abans havia plegat l'amic quadernícola ... Qui serà el següent? ( Cucarella ho va fer veure; ara sembla que torna a bloguejar ) Les raons poden ser múltiples. Ens hem de sentir motivats. Ningú no fa les coses perquè sí. Al capdavall, és una qüestió de xifres : ens han de sortir els números. Cal que el temps i l'esforç que hi dediques es vegin recompensats per les visites ( lectors ) i el reconeixement públic ( premis ). És absurd treballar pel dimoni. Els blogs neixen, creixen o minven. Hi ha el perill ...

18:15 Falta un quart d'hora perquè comenci la funció . Som a la fila 10 . Sobre l'escenari, a l'esquerra, hi ha un piano-barra folrat d'una imitació de pell de tigre; damunt hi ha ampolles; al tamboret, simulant que toca el piano, una nina inflable amb el lligacama a joc amb la pell de tigre. Al bell mig, unes cabines de peep show les quals tenen el vidre vermell i la part de baix lilà, com tot el terra de l'escenari rotatori; dins les cabines, pantalles que emeten porno. A la dreta, unes butaques negres amb cendrers i làmpades de peu, tot vermell. La gent va arribant. La mitjana d'edat és alta. A la fila 12 s'asseuen set iaies seguides. Han anat a la perruqueria. Em pregunto si són conscients del que han vingut a veure. Veig parelles de gais i persones que, mentre esperen, llegeixen llibres. Recordo haver vingut al Romea a veure Un tramvia anomenat desig i Homenatge a Orwell . Ens hem fotut ben xops perquè diluviava. Tinc els texans molls. El Raval (sobr...

Última classe d' alternativa a la religió amb 1r. d'ESO [Sincerament: l'única alternativa real a la religió és el nihilisme , però no tothom està preparat per a viure sense ficcions ] En Razik , a tall (mai millor dit) de comiat, m'ha clavat el pílot a la barbeta. Ha estat "un accident", esclar. Jo el tenia destapat a la mà i ell, entremaliat i juganer com d'habitud, ha empès la meva mà amb tanta mala sort que l'esmolada punxa del pílot ha traspassat la pell del meu mentó esquerre. Res greu. En veure l'efecte de la tinta blava barrejada amb el vermell de la sang , el paio ha dit: Profe, como los colores del Barça! L'Ivan ( el búlgar nouvingut ) ja xampurreja algunes paraules molt nostrades: tonto, gilopollas, cabrón, capullo... La Laura m'ha dit que no parla català porque no me gusta, porque yo soy castellana y española, profe, como mis padres... La Laura va néixer a Badalona fa 13 anys. És un exemple típicament montillero de xarneguis...

Mahalta, 2 perfectes desconeguts perduts enmig del Raval sota el plugim suau d'aquest maig agònic. 2 perfectes desconeguts que s'han begut mútuament fins a les escorrialles i que, tanmateix, segueixen assedegats l'un de l'altre. 2 perfectes desconeguts accelerant vora mar sobre l'asfalt cavalcant el cavall metàl·lic a l'encalç d'un somni inversemblant: paisatge del paradís a l'embosta de les mans. 2 perfectes desconeguts sense passat ni futur sense saber què volen sense brúixola ni timó units per l'única força que fa moure tots els astres . 2 perfectes descon e guts, borratxos d'instants intraduïbles, sensacions im p araulables, llavis ressecs, pells blanques i pigades, memòria de segles b uits, horitzó volàtil. 2 perfectes desconeguts respirant-se, sorra de platges llunyanes on mai no es pon el sol.