Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Madrid

Batosfera?

Pere Lluís Alvau m'envia per mail l'enllaç a la notícia d'un diari electrònic (el més llegit de Sardenya) on apareix la participant algueresa de LCL , Anna Cinzia Paolucci . El més divertit és que al titular hi posa " La Batosfera Literària "!!! (blogosfera de rates-pinyades o plena de batusses?!!) Si fa uns dies, al Telediario de TV1 , la van batejar com a Cartosfera , ara a l'Alguer l'anomenen Batosfera . És el problema d' inventar paraules noves ... CAT, CAT, es diu CAT-OSFERA , ni Cartosfera ni Batosfera , sinó CATOSFERA . No és tan difícil, no? ¿O tot plegat és un complot (des de Madrid fins a Itàlia ) per amagar aquesta realitat CAT osfèrica que abasta tots els PPCC ? Actualització 14:38 : Ja ho han esmenat : ara hi posa Catosfera . Gracie Mile!! I ara Castosfera !!! LCL

El professor escriu

Aquest divendres dia 22 de febrer -69è aniversari de la mort d' Antonio Machado - s'inaugura a Cotlliure el I CONGRÉS D'ESCRIPTORS-PROFESSORS "ANTONIO MACHADO. EL PROFESSOR ESCRIU" . Es tracta d'un congrés itinerant que continuarà després el seu recorregut per les ciutats machadianes (París, Barcelona, València, Baeza, Sevilla, Segòvia, Madrid) fins a la seva clausura el proper 7 de maig a Sòria. Està patrocinat pel Ministerio d'Educación y Ciencia, Ministerio de Cultura, Instituto Cervantes, Fundació Machado i els ajuntaments respectius. Com diu el web pretende, a través de la figura del Antonio Machado profesor, poner de relieve la importancia de la figura del profesor de enseñanza media para transmitir valores fundamentales y la riqueza intelectual que aporta el hecho de que muchos de esos profesores sean a su vez escritores . Por ello, en las nueve ciudades se han programado co...

Catalanetes i catalanets

Aparentment, sembla que després de la Manifestació , aquí no ha passat res . Montilla ni s'immuta. El Tripartit segueix, només faltaria. Qui dia passa, nòmina empeny. Els propers mesos estarem prou distrets amb el maniqueisme espanyolista: ZP o PP, sense matisos. Hi haurà més atemptats, això no falla . Nosaltres, més pacífics, seguim pendents del que dictamini el TC sobre l'Estatut. Artur Mas ja va anunciar a la seva conferència que, segons com vagi la cosa, el panorama es pot complicar... ¿I què farem, aleshores, una altra manifestació perquè la guàrdia urbana digui que només érem 200.000 i TV3 li dediqui dos minuts i mig? ¿Què farem, catalanetes i catalanets, més teràpia de grup o una orgia assenyada (que som gent de seny) per a poder sublimar tota la nostra frustració? Si a Madrid ni se n'han assabentat! ¿Sabeu per què? Perquè saben que aquí no passarà res de res mentre Montilla sigui l'Honorable. Potser haurem d'esperar a les properes eleccions... ¿Per a què, ...

12-OCT: 300 anys de la caiguda del Roser de Lleida

Jo estic orgullós de ser català, Sr. Rajoy. El seu vídeo és esperpèntic. El que no entenc és què coi fa Montilla avui a Madrid . Estic avergonyit de tenir un President així . Fa 300 anys el van ocupar i ara en volen fer un Parador Nacional

Wir sind nicht Spanien

La Clara, d' arsvirtualis , molt indignada , em dóna la pista sobre un article perpetrat per l'ínclit corresponsal a Espanya del diari amb més tirada de Colònia ( Kölner Stadt- Anzeiger ), Ralph Schulze, titulat Wir sind nicht Spanien . Us copio algunes de les perles que conté l'article (les negretes són meves): Després d'un tendenciós preludi on explica la crema de fotografies monàrquiques, Herr Schulze escriu: Mit ähnlicher Lust zur Provokation präsentiert sich die katalanischsprachige Welt als Ehrengast auf der Frankfurter Buchmesse (El món catalanoparlant es presenta com a convidat d'honor a la Fira de Frankfurt amb similars ganes de provocar ) um diese kleine Kultur auf der weltgrößten Literaturmesse zu präsentieren. Diese sprachliche Abgrenzung dessen, was seitens der Regionalregierung als „einzigartige und universelle“ Literatur Kataloniens präsentiert wird ( per a presentar aquesta petita cultura a la Fira del Llibre més gran del món. Aquesta de...

Bufa que bufaràs

Sempre havia dit: jo sóc català, no catalanista. Els -ismes mai no m'han fet el pes. El meu raonament era: sóc el que sóc i no necessito demostrar res. Però això era abans. El meu sentiment identitari i la meva convicció política han evolucionat aquests darrers anys. Català, catalanista, nacionalista, sobiranista, independentista...? ... un independentista és un nacionalista desenganyat. Costa, però, arribar a aquest estadi. A Catalunya hi ha gent que és molt poc aprenent. I mira que Espanya fa pedagogia de la millor! El 16 d'agost , davant el taüt de Xirinacs , ho vaig veure clar: ha arribat l'hora de la veritat . S'han acabat les mitges tintes, la tebiesa, el menfotisme... Ens hem de comprometre i lluitar per la llibertat de Catalunya . La situació ha esdevingut completament injusta i intolerable. El problema no és que Espanya no ens estimi, sinó que ens roba i, a sobre, ens insulta. Aquesta catalanofòbia resulta insuportable quan veus que, amb els nostres calés, a...

Cosas veredes...

Como me echaste el capote en forma de cita-enlace , lo cojo, aunque la tauromaquia nos sea mi fuerte y abomine de carnicerías atávicas disfrazadas de "fiesta nacional". Tú sabes mejor que nadie que eso que se denomina "España" es una entelequia poco sostenible, por no decir inviable. Se gestó a fuer de violencias extremas y se mantiene por la fuerza cerril del dogmatismo constitucionalista, absurdo de todas todas en un siglo XXI que alardea de democracia. Yo hablaré (en mi defectuoso castellano) por lo que me toca más de cerca; y te digo que no habrá que esperar al lejano 2014 para ver cosas que ahora algunos suponen inconcebibles. Catalunya camina firme hacia su libertad definitiva . España se lo ha ganado a pulso en las últimas décadas. No se puede ordeñar la vaca día y noche sin darle de comer de tanto en tanto. La vaca, al final, anoréxica perdida, se rebela. Hay que ser cazurro para llevar las cosas hasta ese extremo. En Catalunya ya hace tiempo que sabemos q...

Retorn

Fa massa dies que no escric. El darrer post és del 17 de juliol i l'última pàgina manuscrita de l'u d'agost... La Moleskine va fer figa a la pàgina 32 tan bon punt vam travessar l' Estret dels Dardanels *. Des d'aleshores res de res, ni un sol mot. Increïble. No és veritat que l'escriptor necessiti escriure tothora. Les paraules sempre fan tard. Escrivim des de la indigència, des de l'absència, freturosos perquè la vida no és prou plena. Escrivim aquests ombrívols gargots que maldestrament pretenen dir el que vam viure o tal vegada fingir el que no hem viscut ni podrem viure. Perquè escriure és fracassar. No em veig amb cor de descriure tot el que he vist i tot el que he viscut aquests dies gloriosos que els déus i els patacons m'han concedit. (Jo no tinc una mama que em pagui les vacances i els capritxos). He arribat més lluny que mai per a perpetrar un somni llargament cobejat. Podria dir que he fet el viatge de la meva vida , si no fos que la vida t...

Cronologia bàsica

1989 Cau el Mur de Berlín . S'acaba la "Guerra Freda" i en comença una de ben "calenta"... Fatwa de l' Aiatol·là Khomeini contra Salman Rushdie per la seva novel·la Els versicles satànics . Assassinen el traductor japonès. 1991 Guerra del Golf 1992 Francis Fukuyama publica The End of History and the Last Man 1993 Fatwa contra Taslima Nasreen pel seu llibre La Honte, publicat a Bangladesh , en el qual es narra les violències patides per una família hindú en aquest país musulmà. Va haver d'emigrar a Suècia. 1996 Samuel P. Huntington publica Clash of Civilizations 1998 Atemptats a les ambaixades de Kènia i Tanzània 2001 11-S : Atac a les Torres Bessones de Nova York i al Pentàgon de Washington. Guerra d' Afganistan Oriana Fallaci publica La ràbia i l'orgull on parla d' Euràbia . Michel Houellebecq acusat (i absolt) d' islamofòbia . 2002 Atemptat a Bali 2003 Invasió d' Iraq Atemptats d' Istambul 2004 Atemptats de l' 11...

Moleskine IV

Dilluns 14.8.06 (10:25) Ja em va passar al Museu Nacional de Arte Antiga de Lisboa: vaig estar mitja hora clavat davant el tríptic de Les temptacions de Sant Antoni del Bosch ( Hieronymus van Aeken ). Al Prado hi ha dos quadres seus que també es titulen així... A mi m'agrada molt, aquest pintor. No m'interessen gaire ni Velázquez ni El Greco ni Murillo ni Ribera ni Zurbarán... De Goya admiro Saturn devorant el seu fill i tota l'obra més fosca. Del Bosch m'encisa la seva extraordinària capacitat figurativa, detallista i surreal, predaliniana. El jardí de les delícies és la seva gran obra mestra. Situada al bell mig de la sala, destaca encara més. M'hi amorro amb avidesa de miop. Ressegueixo cada escena, cada símbol. El temp s'atura mentre m'hi endinso... De sobte, contemplant el deliciós jardí, el cervell fa un link i penso en un quadre de Picasso que he vist no fa gaire a l'exposició Els Picassos d'Antibes que fan (fins al 15 d'octubr...

Moleskine III

Diumenge 13.8.06 (20:03) A banda d'assolellar-me i remullar-me en algunes de les platges més idíl·liques del litoral peninsular ( 1 - 2 ), no volia perdre'm alguns esdeveniments culturals que s'ho valien, com ara les exposicions ¡Rusia! al Guggenheim i Picasso. Tradición y vanguardia al Prado i al Reina Sofía. Vaig programar el viatge perquè Gernika fos el punt de partida. A tall de commemoració, volia conèixer in situ el lloc on el dia 26 d'abril de 1937 es va produir un dels bombardeigs més luctuosos de la història. Era dilluns, dia de mercat, quan l'aviació nazi va llençar 30 tones de bombes sobre el poble mentre 20 avions Junker metrallaven amb vols rasants la població. El balanç va ser 2.000 persones mortes, nombrosos ferits i el 70 % dels edificis cremats. Només van quedar dempeus l'església i quatre cases. Ara que celebrem el 70 aniversari de la Guerra Civil, calia veure aquest indret emblemàtic i recordar el fets. A les 5 de la matinada sortíem de...