ENTRELLUM

Un espectacle multidisciplinari que revisarà el Romanticisme amb ulls del segle XXI  He tingut l'honor de col·laborar amb aquesta obra. Us la recomano. Estrena: Diumenge, 30 de novembre – 12h c/ Hondures, 28-30 (dins la Nau Ivanow). Barcelona 

Un blog és un suport, un format, un espai, un marc, una plataforma, un canal, un aparador... Un blog pot ser el que tu vulguis perquè et permet fer i desfer amb plena llibertat: escriure, enllaçar, etiquetar, comentar, recomentar, penjar imatges, audios, cançons, vídeos, etc. El blog és un gran invent malgrat que ara la moda la marquin els # i un número de caràcters limitat... El blog és casa teva, el decores com et plau, l'actualitzes quan et ve de gust, dius el que et surt i no necessites el vistiplau de ningú (ni jurats ni agents ni editors ni mandarins ni crítics ni hòsties). Entra qui entra, comenta qui comenta, i aquí pau i després glòria. Així de simple i així de fantàstic.  Si des del primer dia em van entusiasmar els blogs és per aquesta sensació d'extrema llibertat que proporcionen, per la seva naturalitat literària. Sí, he dit literària , és a dir, ciberliterària . Encara avui, en ple segle XXI, alguns s'entesten a continuar amb una concepció de la litera...

El passat 1 de gener va fer 10 anys que vaig obrir el primer blog: Tros de Quòniam . Sembla mentida que hagi passat una dècada, però ha passat. Això és molt de temps a la xarxa. Aquell primer blog era un experiment en tota regla. El recordo amb entranyable tendresa. Per bé i per mal, va fer forrolla . El Big Bang va durar 2 anys. A les acaballes de 2005 el va succeir Entrellum , que és on esteu llegint ara, un blog que dura i dura i dura...  Sumant els dos blogs (i deixant de banda altres blogs apòcrifs que van ser encara més experimentals i efímers), el balanç en xifres d'aquesta dècada blogològica és el següent: 10 anys  3.000 posts 500.000 visites 12.000 comentaris Suposo que tota aquesta feina(da) és una "obra"; no pas una obra en el sentit clàssic del terme, és a dir, un corpus de llibres de paper (que també en tinc ), sinó una obra ciberliterària feta virtualment amb les eines que ens ofereix el segle XXI. Com es valori tot això o qui ho ...

El cel ha estat tot el matí carregat de núvols, però no ha caigut ni una gota. Ell ha anat al mercat de Tremp a comprar fruita, verdura i planter per a l'hort. L'home que venia el planter ha dit que no calia regar perquè plouria de dues a tres. Les persones que l'han sentit han somrigut. S'ha endut 20 espinacs, 10 escaroles, 10 cebes, 6 cols i 5 apis. Tot plegat li ha costat 2,5 euros. Tan bon punt ho ha plantat ha vist que havia fet curt, atès que encara quedava lliure un bon tros de bancal. En l'espai que resta hi sembrarà llavors de pastanaga, raves, faves, soia, etc. L'horticultura és cultura en el sentit més profund i originari del terme: conrear ( colere ) la terra és el pas previ per a poder conrear el cos, la ment i l'esperit. Es tracta de trobar l'harmonia entre les diferents parts. De res no serveix haver llegit milers de llibres si has perdut el lligam ( religio ) amb la natura. L'error fonamental de la modernitat (i ja no diguem de l...

Les ciutats (sobretot les més grans) s'han tornat llocs perillosos . Sempre ho han estat, però ara encara més, amb la crisi sistèmica, que no és solament econòmica , sinó cultural, moral, global. L'ésser humà del segle XXI ha d'arribar al col·lapse personal i social per tal de regenerar completament el seu modus vivendi . Això no succeirà sense violència ni dolor , perquè només canviem quan ens sentim obligats a fer-ho. Cal que la inèrcia estèril i la buidor existencial en la qual estem instal·lats salti pels aires. Cal assumir la decadència i tocar fons per a tornar a enlairar-se. Cal fugir de les ciutats i trobar un refugi més o menys segur per als temps difícils que vindran. Tot això anava pensant ell dins l'avió de Ryanair que el portava de Bèrgam a Girona després d'haver fet un tour ferroviari de dues setmanes per Suïssa, un país net i polit on la gent no somriu, un país que fa ferum de diners. Llegeix tota la sèrie T

Va ser un encàrrec. Fa 10 mesos em van dir que preparés un capítol per a un llibre... M'ho vaig currar, em vaig documentar a fons, vaig parlar amb molta gent... El resultat va ser un assaig de 16 pàgines amb 69 notes a peu de pàgina on parlo de la nova literatura del segle XXI; de l'escriptor, el lector, l'editor i el llibre 2.0; poso exemples de fora i d'aquí; repasso la Catosfera Literària i aventuro perspectives de futur... Es tracta d'un estudi de rabiosa actualitat que aviat perdrà la seva vigència. Per això he decidit fer-lo públic. Aquí el teniu, és el meu regal de Nadal: PDF Free La literatura 2.0, una nova forma d'escriure? (Jordi Ferré) Directe!cat Vilaweb Avui llunÀtic LCL_08 FRE-E-BOOKS

Tot va començar fa 4 mesos . Una idea, un projecte, una il·lusió i més de 100 persones implicades . Una nova manera d'escriure llibres ( blooks ). Els tres últims que he fet són obres col·laboratives. Creació compartida. Literatura 2.0 . Els amics de Cossetània m'envien un PDF amb la futura coberta del llibre La catosfera literària . Està molt ben trobada, aquesta imatge de la màquina d'escriure amb el ratolí... Potser encara faran algun retoc, però mireu, mireu quina patxoca que fa: 19:00 Marc Volpini , el dissenyador de Cossetània, m'acaba d'enviar aquesta genial simulació tridimensional de com quedarà el llibre (punxeu-la, punxeu-la): Se'n fan ressó: La Pedra a la Tordera [bauen_Blog] Tens un racó dalt del món Blog d'en Francesc Puigcarbó Tot és possible BloGuejat Núria Aupí Meo Quidem Animo Cinc cèntims Més content que un gínjol Nausica Veo... veo Els dies i les dones L'Escriptori LlunÀtic Cal Seixanta RdY Castells de cartes Antaviana Cupressus sem...

L'altre dia, ressenyant el llibre de SG Nació.cat , Xavier Mir escrivia: les estones dedicades al bloc no són perdudes, que tots plegats estem construint la nació virtual amb el nostre granet de sorra Exactament. Tant se val qui vagi a Frankfurt o quin passaport tinguem. Amb internet hem superat les velles fronteres i només som súbdits del diccionari . La Catosfera la fem TOTS dia a dia, post a post, mitjançant la nostra llengua ; així és com bastim la " nació virtual ", la Catalunya Digital del segle XXI. Perquè Catalunya serà catosfèrica o no serà . Jo bloguejo, tu blogueges, ell blogueja, nosaltres bloguegem... Cultura i identitat catalana a l'era digital