ENTRELLUM

Fusta i pedra 100 x 50 cm El dia 2 de març de 2015, l'endemà d'una tramuntanada, tornant del Port pel camí de ronda, vaig veure un gran arbre a llevant de la platja d'en Jordi (entre l'Argilera i Grifeu). Vaig baixar per a observar-lo d'a prop. La meva sorpresa va ser descobrir que aquell pollancre tenia diverses pedres encastades a la soca. Hi vaig intuir possibilitats. Com que no disposo de serra mecànica, vaig esmerçar mig matí tallant les set branques amb la serra d'arc. Finalment, quan vaig separar el fustam de la soca, en girar-la, em vaig adonar que la peça era d'allò més valuosa. Tenia quatre pedres grans inserides a la fusta, a més d'algunes de petites. L'arbre, a mesura que va anar creixent, va anar integrant fusta i pedra en un admirable exercici d'empenta vital. El resultat era una proesa, una obra d'art de la natura. Havia sigut arrencat de la seva terra nodridora, arrossegat de qualsevol manera, havia surat (quina distà...

Bufa tramuntana. El mar té un color blau intens amb pinzellades blanques d'escuma. La costa nord del Cap de Creus apareix més nítida que mai. Rere el finestral tot és innocu. Escolto el zumzeig del vent i m'embadoco amb el ball imprevisible de les branques. Núvols llargs decoren el cel. No sé com s'ho fan les gavines per a volar amb aquesta ventada.  Ahir vaig visitar el museu de Montserrat. Em van impressionar especialment els quadres de Vayreda i les escultures de Rebull . Vaig sortir amb ganes de pintar. Fa segles que no pinto... I al museu vaig "caçar" una altra TAU. Es trobava pintada sobre l'hàbit de Sant Antoni el qual, per a subratllar la importància dels símbol, sosté a la mà dreta una gaiata també en forma de T. És a dir, que en el centre del quadre (no recordo el nom de l'autor ni de l'altre sant que l'acompanya) podem contemplar dues TAUS de la mateixa mida... Bufa tramuntana. En el cim més alt de la Serra de Verde...

Molt amablement, l’amiga Pilar Masip m’ha convidat a presentar aquesta exposició, que és la primera que fa al Casal de Vallromanes , per això avui és un dia molt especial per a ella i per a tots nosaltres. No cal presentar la Pilar, tots la coneixem. És un luxe per al nostre poble poder tenir artistes com ella, que s’inspiren i treballen aquí, enriquint així el nostre patrimoni cultural. L’any 2000 (fa 8 anys, com passa el temps!), ja vaig tenir el gust presentar “El llenguatge de la terra” a Can Xerracan de Montornès, on la Pilar exposava algunes obres presents (“la serra” i “punt de mira”). Aleshores, vaig dir que les seves creacions “ofereixen pau, equilibri i reconciliació amb la natura”. NATURA. Aquesta és la paraula clau que defineix la seva obra. L’exposició s’anomena MACRONATURA , que també és el títol d’un dels quadres. L’art de la Pilar brolla de la natura, és natura, natura que ha esdevingut obra artística gràcies a la seva mà. Estem davant de 9 escultures i 16 quadres que...