21.3.15

Sanglier

Fusta i pedra
100 x 50 cm

El dia 2 de març de 2015, l'endemà d'una tramuntanada, tornant del Port pel camí de ronda, vaig veure un gran arbre a llevant de la platja d'en Jordi (entre l'Argilera i Grifeu). Vaig baixar per a observar-lo d'a prop. La meva sorpresa va ser descobrir que aquell pollancre tenia diverses pedres encastades a la soca. Hi vaig intuir possibilitats. Com que no disposo de serra mecànica, vaig esmerçar mig matí tallant les set branques amb la serra d'arc. Finalment, quan vaig separar el fustam de la soca, en girar-la, em vaig adonar que la peça era d'allò més valuosa. Tenia quatre pedres grans inserides a la fusta, a més d'algunes de petites. L'arbre, a mesura que va anar creixent, va anar integrant fusta i pedra en un admirable exercici d'empenta vital. El resultat era una proesa, una obra d'art de la natura. Havia sigut arrencat de la seva terra nodridora, arrossegat de qualsevol manera, havia surat (quina distància? quant temps?) i, després de tantes peripècies, el gegant jeia sobre les roques, cansat, abatut, oblidat...
  

Ara venia la segona part: moure-la, emportar-me-la. Vaig acostar la Caddy a l'indret, ficant-la marxa enrere pel camí de ronda. La soca podia rodolar, sort d'això. Vaig dur-la des de les roques fins a la sorra i, més tard, suant la cansalada i jugant-me la integritat de l'esquena, la vaig empènyer costa amunt fins a la furgoneta. Llavors va venir el moment crucial, el més dur i delicat: calia aixecar-la des de terra i carregar-la al vehicle. No tinc ni idea del que pot pesar, diguem que entre 50 i 100 kg. Una odissea. Quan vaig arribar a casa, un cop descarregada, s'havia fet l'hora de dinar i necessitava una bona dutxa. Vet aquí la bèstia:


Havia d'estabilitzar-la. Vaig decidir que la posició seria invertida, és a dir, la part de les branques farien de potes i la part de les arrels mirarien el cel. Quan la peça se sostenia dreta, vaig començar a pelar-la. A mesura que li anava traient l'escorça, endevinava formes noves, figures, animals, cares... Encara era massa aviat per a escollir un títol o limitar la virtualitat. Les primeres persones que van veure-la, de seguida van descobrir un elefant o dos, un senglar, un brau, una cabra, un unicorn... Tots coincidien en què l'escultura transmetia una força insòlita, pura energia. Em preguntaven si era jo qui havia posat les pedres allí dins. Impossible, els deia. Aquelles pedres ni es podien ficar ni es podien treure, la fusta les embolcallava amb una poderosa abraçada. 


La tasca de poliment ha durat setmanes. Hi he treballat a estones, sempre manualment, amb gúbies i paper de vidre. La meva intenció era destacar la fusta i les pedres. Un dia vaig decidir comprar una fregadora elèctrica per avançar amb més rapidesa i aconseguir un acabat òptim.

 
 

No he volgut polir-la completament, sinó que hi he deixat diferents textures, fins i tot un tros amb l'escorça original. La fase final ha inclòs l'aplicació d'un oli que la protegeix del podriment, dels cucs i repel·leix l'aigua. No afecta al color de la fusta perquè no és un vernís.

El nom (Sanglier) prové d'un suggeriment que em va fer en Patrick, un veí francès que passa dos cops al dia per davant de casa passejant el seu gos Tess. Patrick es va enamorar de l'escultura i n'ha fet un seguiment gairebé diari. Diu que necessita "obres d'art" per al seu jardí. Té una casa molt maca amb unes vistes extraordinàries. Sempre li dic que encara no està acabada... Passen els dies i ell pregunta si em queda molt per a enllestir-la. La veritat és que jo també n'estic enamorat i no vull acabar-la... Penelòpicament, faig veure que encara hi treballo... El Sanglier, juntament amb el Big Fish, s'han convertit en les meves mascotes, els meus dos animals de companyia...        

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Espectacular!

Enhorabona per les hores de feina, però primer per rescatar de l´oblit l´ànima d´una fusta i unes pedres que ens volien parlar però no trobaven l´interlocutor fins que algú (tu) s´ha fixat en elles i els ha retornat una altra vida.

Vetmerijou

Toni Ros ha dit...

Gràcies! De vegades la bellesa està oculta i cal descobrir-la.

El meu ofici (o desfici) actual és de "des-naufragador". Dono una segona vida, una segona oportunitat, a objectes que, aparentment, han perdut la seva funció o utilitat, han anat a la deriva (drifting), surant pels rius i la mar, fins a recalar en alguna platja on, a tot estirar, acabarien podrint-se o sent cremats. La deixalla pot esdevenir obra d'art. Això va més enllà que la simple idea de reciclatge. Es tracta d'una redempció metafísica, una transformació que afecta l'essència de l'objecte.

En certa forma, el que faig s'assembla a la creació divina (si se'm permet l'arrogància).

Déu va agafar fang i va fer Adam.

La mitologia maia (Popol Vuh) va més enllà: " El hombre es creado primero de fango pero este se deshace. Convocan a otros dioses y crean al hombre a partir de la madera..."

La mitologia nòrdica diu que "Los primeros seres humanos fueron Ask (ash, fresno) y Embla (elm, olmo), que fueron tallados de madera flotante y traídos a la vida por los dioses".

Toca fusta, doncs, si pot ser cada dia. No oblidis que ella està en el principi i en el final: Crist va morir en una creu i els taüts estan fets de fusta...

Isabel H. T. ha dit...

Magnífico!!! Tu mente está en ebullición y eso es muy pero muy bueno. Es como sacudir las ideas para que cada una caiga en el lugar correcto. Fue un hallazgo increíble! como tu dices bien, la fuerza de la vida mezclando distintos elementos, con tanta fuerza, hasta convertirlos en uno.Puedo imaginarme tu entusiasmo! Supongo que también tendrías esa alegria de recibir un regalo inesperado,y sin embargo a la medida de las espectativas que tienes últimamente. Tengo la certeza de que "alguien" que te conoce como nadie, te está proveyendo los materiales que tu creatividad precisa para seguir desarrollándose.Estoy atenta a tus progresos, me gusta lo que creas y me gusta sobre todo el entusiasmo y la alegría con que inicias cada día. Nunca sabemos qué puerta se abrirá..
Una petición...no regales así nomás tus obras...el vecino que espere para coquetear su jardín...y no es egoísmo, es amor por tu hijo...tu creación lo es! Un abrazo

Toni Ros ha dit...

El amor regala, el ego compra y vende, es decir, prostituye...

Anònim ha dit...

Estoy de acuerdo contigo Isabel! Suerte tendremos que Toni también tiene que comer, porqué sinó, lo veo todo regalado ;-)
Un abrazo Isabel

Toni: Tota transacció és prostitució?

Toni Ros ha dit...

Si la transacció és d'un cos a l'altre amb la finalitat del gaudi durant un període determinat de temps i amb calés pel mig, aleshores és prostitució.