23.3.15

Connexió Espiral


Ha aparegut pel revolt del camí de ronda amb la seva motxilla negra. Eren quarts de dues. Ha vist L'Espiral i s'ha aturat de cop. Jo observava els seus moviments de la terrassa estant. S'ha ficat a córrer com una boja, ha baixat a la platja i ha fet el recorregut de L'Espiral en el sentit de les agulles del rellotge, gesticulant i cridant, sense deixar de córrer. Quan ha arribat al centre, ha besat les fustes del Tòtem, ha llegit les frases, ha besat les pedres, i no parava de riure i gesticular. Encabat, ha llençat la motxilla a terra i s'ha començat a despullar. Quan s'ha quedat de pèl a pèl, ha corregut cap a l'aigua i s'hi ha ficat de cap. Ha entrat i ha sortit diverses vegades, sempre rient, cridant, gesticulant. Jo continuava observant aquella performance, ara des del camí de ronda, bocabadat, esmaperdut, incrèdul, al·lucinat. Ho havia d'haver gravat, però he preferit mirar-ho a ull nu, directament, sense la interferència de la tecnologia. Allò que estava succeint davant meu era real, espontani, salvatge, lliure, autèntic, pur, d'una puresa esbalaïdora. Ha agafat la tovallola i s'ha començat a assecar. Aleshores és quan s'ha girat i m'ha vist. L'he saludada i li he demanat si parlava francès. Oui. Se m'ha acostat. M'ha mostrat el tatuatge que portava sota el clatell: una espiral amb tots el colors de l'arc de Sant Martí. Li he preguntat si podia fer una foto al tatuatge. M'ha donat les gràcies per construir L'Espiral, s'ha vestit i ha accedit a prendre un te. He pensat que l'escalfor de la beguda l'ajudaria a recuperar-se una mica de la gèlida remullada. No tenia fred, estava molt energètica i feliç. El seu nom comença per L, 25 anys, francesa de Toulouse, apassionada pel teatre. Havia sortit de Portbou i anava cap a Llançà. El tatuatge se'l van fer a Mèxic. L'estona que vam xerrar va ser tan màgica com tot el que havia passat minuts abans. Un ésser de llum que irromp, es manifesta i, com ha vingut, se'n va... No oblidaré mai els teus ulls. Gràcies!    

6 comentaris:

Xavi ha dit...

És un simbol, la satisfacció de qui troba el que ja porta dins seu, però no s'adona fins que no ho veu fora d'ell.

És com dir, sóc viu perquè no estic mort. Cal adonar-se per viure i renèixer com l'espiral que tots portem però solsament uns pocs s'adonen de que tornar al origen pot suposar trobar las respostes de la nostra cerca vital.

Toni Ros ha dit...

Molt ben expressat, Xavi. La noia va deixar al centre de l'espiral un objecte que duia a la motxilla: un obrellaunes. El guardo com un petit tresor. Sé que es tracta un altre símbol. Un obridor per a obrir què? la ment? El cor? L'ésser? És quan arribes al centre que has de saltar...La força centrípeta ens xucla cap a noves dimensions...

Anònim ha dit...

És per obrir la tapa, home! Perdó, l'opercle.

Tot té un sentit.

Anònim ha dit...

És que les drogues fan molt mal....

Toni Ros ha dit...

Benvolguts anònims, fer la gracieta és fàcil.

No tothom porta tatuada una espiral. Els que tenim algun tatuatge sabem que allò tatuat significa quelcom MOLT important per a nosaltres. La reacció de la noia és, fins a cert punt, lògica. No calen drogues.

Sobre l'obridor, potser va ser el primer objecte que va trobar en obrir la motxilla, atès que volia deixar alguna cosa seva al centre de l'espiral. Però pregunto: Per què no va deixar una altra cosa? Misteris.

Anònim ha dit...

Lo que más me impresiona de la espiral que lleva tatuada la chica son sus colores y su forma. Parece que sea tanto levógira como dextrógira. ¡Fascinante! ¿Le preguntaste por qué la llevaba tatuada? Nunca podremos llegar a imaginarnos lo que debió sentir cuando vio la espiral del cros. Mejor dicho, imaginarnos puede que sí; sentirlo, seguro que no. Cuando alguien lleva algo muy dentro de sí y en un momento dado lo ve reflejado en el mundo externo, entra en una sintonía, conexión, vínculo que sólo puede ser comprendido (mejor dicho, sentido) por quién lo vivencia. Esa es la diferencia, nada más.

Un abrazo,


Javier