ENTRELLUM

Sempre que penso en Corfú me'n recordo d'aquesta foto: Són Henry Miller i Lawrence Durrell en pilotes l'any 1939 en una platja de Corfú. Miller tenia 48 anys i Durrell 27. La correspondència entre ambdós escriptors ( The Durrell-Miller Letters 1935-80 , hi ha traducció castellana a Edhasa, 1991) és una de les coses més extraordinàries que he llegit mai, sense desmerèixer les seves respectives obres. La bellesa d'aquesta illa ja havia inspirat escriptors com Goethe i Oscar Wilde . Durrell hi va residir llargues temporades en les quals va escriure alguns dels seus llibres més importants, com ara El Quartet d'Alexandria . Era la darrera illa grega del nostre viatge . Els grecs l'anomenen Kérkyra ( Κέρκυρα ) que, segons la mitologia, era el nom de la nimfa amb la qual el ciclop Polifem tingué un fill, Faiakas, del qual serien descendents els feacis (Φαίακες), poble que apareix a l' Odissea d' Homer . La princesa Nausica , filla d' Alcinous , re...

Tornen a florir mimoses i ametllers. Torno a caminar sol per la muntanya. Camino i enraono en veu alta mentre miro el mar des de la carena. Torno a esporgar la glicina i els rosers. Vols dir que tot torna? Vols dir que -com la primavera- retorna cada instant, cada detall, cada gest, cada fet de les nostres vides? Vols dir que es repeteixen, una vegada i un altra, totes les coses de la mateixa manera? Vols dir que demà tornarem a trobar-nos a la platja de Paleokastritsa ? El meu últim gran descobriment ciberliterari: Nausica Cossos nus entre llibres Agraïment

Hi ha coses que et foten il·lusió, com ara trobar que dues persones de menys de 18 anys t'incloguin a la llista dels seus escriptors preferits... Significa que ja tenim la posteritat assegurada? O això, més que dels lectors, depèn dels crítics i del seus discutibles cànons?

Passo la tarda traduint fragments de Goethe , concretament de la seva Nausikaa (1787), un drama inacabat en el qual l'escriptor alemany reprèn el mite que apareix a l' Odissea homèrica . La donzella Nausica -filla d'Alcínous, rei dels feacis- troba Odisseu a la platja i, per art de màgia, es desencadena la seducció. La tragèdia dels amors platònics, l'esqueixament del cos i l'ànima, la renúncia que és alhora penyora d'eterna recordança. La mítica Nausica plora, com plorava la mítica Ariadna a la platja de Naxos. Llàgrimes que es fonen amb l'escuma de les onades... Tinc dubtes translacionals i envio un mail al meu amic Francesc , filòsof i bloguer català resident a Frankfurt. Amb el seu ajut me'n surto. (Gràcies, Sisco! Quantes te'n dec?) Us en deixo un tast. Són paraules de Nausica... Du bist nicht einer von den Trüglichen, Wie viele Fremde kommen, die sich rühmen Und glatte Worte sprechen, wo der Hörer Nichts Falsches ahnet und zuletzt, be...