ENTRELLUM

En el sud més sud, un àngel disfressat de basc em va regalar un nas de pallasso . Ara ja sé qui era aquest àngel . Avui li fan un homenatge a Vallromanes. Els àngels i els pallassos no moren mai. Sempre havia volgut viure en una casa davant el mar . Encara no m'ho acabo de creure, però em temo que aquest somni fa dies que tusta a la porta de la realitat.....

Aquí, a Xile, Tony (amb y grega) vol dir pallasso , per això a moltes persones se'ls escapa un somriure quan els dic el meu nom. Diumenge al matí, a la fira artesanal de Dalcahue (Chiloé), vaig trobar uns catalans i un basc, l'Iñaki (foto superior). Els catalans (Josep & Valèria), joves i enamorats, estudien a Talca (foto inferior). El destí ens va aplegar i tots quatre vam recórrer alguns indrets increïbles, com ara la cascada de Tocoihue i l'illa Aucar . El mateix dia vaig coincidir amb uns altres catalans, concretament una parella (Anna de Martinet de Cerdanya i Antoni de La Seu) que anaven amb una amiga de Castelló (Lola) que ara viu a Puerto Varas . No falla, vagis on vagis, trobaràs un català, o més d'un! S'agraeix poder parlar una mica la teva llengua materna després de setmanes sense fer-ho. El MITO FRIENDSHIP

"Res de desafiaments a la plebs, res de giràndoles per al riure o la ràbia dels inferiors. La superioritat no s'emmascara de pallasso; és de renúncia i de silenci que es vesteix." Fernando Pessoa , 21.2.1914 (traducció de Víctor Martínez-Gil , Angle Editorial)