ENTRELLUM

Carod fa volar coloms mentre Catalunya s' amontilla per obra i gràcia de la seva infame complicitat. Catalunya, en comptes d' amontillar-se, hauria d'amotinar-se. L'enemic no és Espanya, ni els espanyols, ni tan sols els espanyolistes ; l'enemic és el català que no té clar el seu catalanisme; l'enemic és el català dubtós que vol quedar bé amb tothom, que no gosa radicalitzar-se perquè som gent de pau i no volem cridar... El català que acaba col·laborant amb l'enemic és pitjor que el mateix enemic. Carod parla del 2014 mentre recolza Montilla un dia més, aquesta vergonya de president, aquesta mediocritat supina. ¿Què pesen més, unes declaracions aïllades (com aquella de la calçotada ) o tots aquests anys d' amontillament tripartític, aquesta sistemàtica espanyolització de pluja fina ? La credibilitat de Carod és ZERO. Ja no se'l creuen ni els seus acòlits . L'horitzó nacional només pot ser sobiranista . No sé si el model és Escòcia, Quebec, L...

Salvador Macip ens relata les seves peripècies editorials a l'altra banda de l'Atlàntic... Tururut al Quebec (I) Tururut al Quebec (II) Tururut al Quebec (III) Em quedo amb aquestes dues idees per a la reflexió: Una editorial del Quebec, Les Intouchables , va comprar els originals abans que aconseguíssim que se n’interessés cap de catalana, que era el meu primer objectiu. El viatge al Quebec m’ha deixat una mica pessimista respecte al futur de la nostra llengua. Una Catalunya catalana dins una Espanya espanyola és una contradicció , tot i que els canadencs ens hagin demostrat que el sistema pot funcionar si s’hi posa bona voluntat. Només una independència política total podria garantir la supervivència de la nostra llengua i està prou clar que això no passarà mai, primer de tot perquè ni nosaltres mateixos no ens posem d’acord si és això el que volem. AVUI ÉS L'ÚLTIM DIA PER VOTAR