ENTRELLUM

Esquitxos del ranvespre sobre el llit, la imminent lluna plena, res no té sentit, vagareges pels carrers a l'encalç d'ombres incertes, ningú no sap com et dius, filla de les estrelles, mon cor sense tu crepuscleja, mon cor sense tu cenotafi de desigs, torna aviat, amor, no triguis gaire, mos dits dibuixen absències, els llavis s'esquerden, la dansa dels neguits, torna abans que la foscúria envaeixi l'últim racó del meu pit, esquitxos de valls sense rius, de neus sense cims, de fados eterns que regalimen malenconies, torna aviat, amor, que la nit és massa nit si tu no hi ets...

Em telefonen de Ràdio Sabadell . Em pregunten si sóc l'autor de http://www.llenguacatalana.com . Què? Sóc l'artífex d'algunes pàgines web, però d'aquesta no... Insisteixen: sí, la dels insults . Ah! El propietari del domini em va demanar permís per a penjar la llista. Dic que aquesta no és la més completa, que n'hi ha una altra amb 3.000 insults malgrat que fa temps que no l'actualitzo. Em volen entrevistar al programa " A Bona Hora ". D'acord. Serà dilluns vinent dia 4 de juny a les 11:20 . Xavier Bosch ja em va entrevistar pel tema dels insults a " El món a RAC1 ". Es veu que és una cosa que fa gràcia, una manera divertida d'omplir uns minuts radiofònics. Dic que, després d' això , he fet més coses, que també podem parlar de literatura o de blogs , però sembla que per a molts jo sóc el dels insults . Què hi farem. Per alguna cosa haurem de passar a la història. Que me n'oblidava: divendres entrevistem Marc Vidal al progra...

Fase de desintoxicació política. Ja ho vaig escriure fa temps: al meu poble la política és cosa de dones. Ja s'ho faran . Mentrestant, provo d'intuir la trajectòria erràtica de les arrels del bambú . Fins que no arriba el mes de maig no sé per on llucarà la bèstia. Enguany ha avançat uns quants metres i amenaça amb envair la gespa... Tot és qüestió de descobrir a temps el brot indesitjable i arrencar-lo de soca-rel. Si deixés la natura en plena llibertat tot el jardí esdevindria en pocs anys un bosc de bambús ; i no estaria malament, però ja no seria un jardí. La natura en plena llibertat (una expressió si més no curiosa) és sempre selvàtica. Jo m'estimo els meus bambús, la meva glicina, la meva olivera, la meva magnòlia, el meu llorer, el meu arboç, el meu avet, el meu margalló, el meu rododendre, la meva murtra, la meva mahònia, la meva hortènsia, la meva camèlia, els meus rosers, etc. la qual cosa no significa que no els mantingui a ratlla, perquè, dementre no es demost...

La Mercè és una professora de català del meu institut que enguany es jubila. Els companys del seu departament han organitzat un sopar de comiat i han deixat a la sala de profes un llibre de dedicatòries en el qual tots podem regalar-li unes paraules. Jo he escrit el següent text: Per a la Mercè T. Qui iubilat, non verba dicit, sed sonus quidam est laetitia sine verbis. (Sant Agustí) No hi ha un sol camí. Cada peu, cada mà, cada dit, cada ull, cada llavi fan llur itinerari... Cada cèl·lula del cos, cada replec de l'ànima, esperances, somnis i records... I el cor entreteixint cada batec, enfilant tots els instants. No, no hi ha un sol camí, però la vida sembla una línia, un tatuatge indeleble sobre la pell del temps que fuig, el temps que esfulla les roses i fa florir les llàgrimes. No, no hi ha un sol camí, sinó tants com estrelles té la nit. Som el caliu que resta després de totes les batalles, la tendra mirada silent que tot ho diu sense paraules. Joia, doncs, i llarga vida!

Sobre l' abstenció , em ratifico: Catalunya és cada cop més idiota Sobre els resultats al meu poble: Hem perdut

Rebo aquest mail: Benvolgut, El recital ha anat bé, crec que molt bé. Han vingut els poetes Jordi Pàmias, Rosa Fabregat, Teresa Roses, Pere Rovira i Carles M. Sanuy. Els rapsodes han rebut força aplaudiments. Un professor ha enregistrat en vídeo l'acte d'avui i properament --si no hi ha cap entrebanc-- es penjarà a la pàgina web del Gili i Gaya. Ja t'avisaré. Cordialment, Miquel Viladegut Aquí teniu la portada del llibret (no podia faltar Lo Marraco ): Ha estat el mateix Miquel Viladegut l'encarregat de recitar dos fragments d' UCP . M'ha fet molta il·lusió que, per primer cop, uns versos meus siguin dits a la ciutat on vaig néixer. M'honora poder seguir l'estela de Màrius Torres (que reposa molt a prop d'on visc ) i Guillem Viladot , dos veritables mestres ponentins. He d'agrair-te, Miquel, aquesta iniciativa. Avisa'm quan estigui el video. Aquí més Agraïments

JUNTS AVANCEM PER UN VALLROMANES MILLOR

S'acaba la campanya, s'acaba maig, s'acaba el curs... L'estiu ja és aquí. Al matí plovisquejava i ara fa una calor enganxifosa. Juntes d'avaluació de 2n. de BTX. Últim examen amb els de 1r. Pregunta número 3: Explica què significa aquesta frase del Manifesto (113) d'Unabomber: "La llibertat i el progrés tecnològic són incompatibles" Piulen els ocells. Badallo. Intento relativitzar. La política pot ser una activitat apassionant sempre que no te la prenguis gaire seriosament. Més que d'un joc, es tracta d'un art: l'art d'aconseguir caure bé al màxim número de persones sense deixar de ser tu mateix. Seducció. Identificació. Projecció. La veritable política és quelcom més que quatre pancartes i quatre fulletons plens de demagògia barata; la veritable política és (o hauria de ser) un compromís personal de servei públic on el bé comú passa per davant de l'interès particular. Plató parla del sacrifici que s'exigeix al governant el q...

Una de les lleis fonamentals de la vida és la llei d'acció i reacció. La majoria de les nostres accions no són més que pures re-accions amb les quals intentem respondre a alguna acció aliena. Des d'Aristòtil sabem que aquesta concatenació causal (acció, passió i reacció) determina la conducta humana. L'acte creatiu és l'acció per antonomàsia: la força aclaparadora de l'obra ben feta s'imposa sobre la passivitat inoperant la qual, amb prou feines, aconsegueix reaccionar patèticament. Per això és tan fomut estar a l'oposició. Veus que els que governen van fent coses mentre tu, frustrat i ressentit, només pots oferir crítica destructiva, demagògia i mentides. El poder de les idees i la força de les accions són el motor del progrés humà. Qualsevol intent de frenar això està condemnat al fracàs. Quan l'excel·lència de l'obra és l'argument contundent, de poc serveixen les lamentacions i les falses acusacions vomitades pels dèbils els quals, per norma, ...

Esmorzo cireres, dino cireres, bereno cireres, sopo cireres... Quan hi ha cireres no menjo res més. M'agraden amb deliri: el seu aspecte, el seu color, el seu sabor... No me'n cansaria mai. Tenen moltes substàncies minerals (potassi, sodi, calci, magnesi, manganès, fòsfor, coure, ferro, sofre, clor), vitamines (B, C, E), àcids (cítric, màlic), sucre del bo (fructosa), cel·lulosa, tanins, aigua puríssima... Són laxants, digestives, refrescants. Tenen propietats terapèutiques i medicinals: poderós depuratiu i desintoxicant de l'organisme, diürètiques, mineralitzants, calcificadores, febrífugues, energètic muscular i nerviós, augmenten les defenses de l'organisme, antiinfecciós, rejovenidor, sedant nerviós... Indicades contra l'arteriosclerosi, obesitat, reumatisme, astènia, restrenyiment, litiasi... Llàstima que la temporada de cireres duri tan poc. Una mania : quedar-me amb un pinyol de cirera dins la boca i rossegar-lo fins que el trenco... Cal anar amb comte amb l...

Francesc Masip, del CCEV , m'envia un mail insistint que prop de la ruta que vam fer diumenge passat hi ha una "ermita"; segons ell estaria entre el quadrat que formen les fonts de Santa Anna i Sant Joaquim, Can Sala Xic i Can Prades, just en el turó. Li responc que no em consta i que tampoc no consta al llibre de noms de lloc i de casa editat per l' Ajuntament (2003). En tot cas, s'estaria referint a una petita edificació que vaig trobar una vegada de casualitat... Ell diu que tenia "una campana". Decideixo esbrinar-ho aquest matí. Enfilo la riera fins a Can Sala Gros i, a l'alçada de la Bassa Gran, m'endinso a mà esquerra per un corriol el qual, després d'una zona de bosc, m'emmena fins a La Plana, una peça gran dedicada a la pastura situada a llevant de Can Sala Gros . Primer cerco la masia de Can Vilar (als mapes antics apareix com Vilá). Ha d'estar per aquí. Sembla que se l'hagi empassat l'espessor dels arbres. El cam...

L'hora que més m'agrada és aquest esvaniment del jorn que, exhaust, s'ajeu sobre els turons i fa el gest d'endormiscar-se. Envoltat de roses, constato el pas ingràvid dels niguls, el vol rabent dels falciots, la ressaca de la llum que es tamisa entre l'esclat de tots els verds primaverals, oh delícia capvespral, oh teúrgia vespertina! Envoltat de roses, constato el bram de l'avió que fa emmudir els moixons, el bosc encara més proper, gairebé íntim, els llucs dels bambús, l'empenta de la natura que no s'atura. L'ànima tendra d'un crepuscle de dijous és l'hora que més m'estimo. Quan sigui fosc, tu seràs la llàntia del meu cor, tot el batec que som com una mar infinita...

Diada internètica. Àfrica desconnectada. Mai no he trepitjat Àfrica . Al pas que anem, Àfrica ens trepitjarà a nosaltres. No malinterpreteu la darrera frase que he escrit. Europa no és cap paradís, però sempre és millor que l'infern africà. Si fos africà probablement em jugaria la vida per arribar a Europa. Com a bon europeu -cofoi burgès- només aspiro a fer un creuer per les illes gregues... i que no em tallin la connexió a internet. Àfrica? És la prova més evident de què déu és blanc o no existeix.

Saps que s'acaba el curs perquè floreixen els baladres i els alumnes estan insuportables. Avui, demà i demà passat els de 2n. de BTX fan exàmens finals. Enguany tornaré a corregir selectivitat a l'Autònoma. He rebut quatre originals més del Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida . Fer de jurat és un pal. Has de llegir molta morralla. I més pal és si no cobres ni un euro. Parlant de cobrar, he ingressat el talonet de CEDRO : 167 € en concepte de drets pels llibres publicats . Misèria & Co. No ens farem rics escrivint. Ni escrivint ni treballant honradament. M'ha arribat la convocatòria de subvencions de la ILC . Malgrat que el director ja no és l'ínclit Subirana (que me la va denegar els darrers dos anys), sinó l' Oriol Izquierdo , no penso demanar res, ni per creació ni per traducció ni per webs. A parir panteres. N'estic tip de pidolar xavalla. El que sí que faré és presentar-me al Carles Riba .

Em posen nerviós les cadires sobre la taula, cap per avall, amb les potes enlaire; fins que no les baixo totes no puc començar la classe. Quan el dentifrici està escurat, no suporto haver de prémer l'envàs per a extreure'n les escorrialles. No tolero la visió d'unes sabates brutes; no surto mai de casa sense enllustrar-me-les. El mateix em passa amb les ulleres i la visera del casc; si un mosquit s'hi espetega, m'aturo per a netejar-la. Els mocadors que duc (sempre a la butxaca esquerra dels pantalons) han de ser blancs i de cotó; els mitjons negres; les camises ben planxades (ja fa anys que me les planxo jo). Dormo girat sobre el meu costat esquerre. A casa pixo assegut. Em menjo les ungles de les mans; (de petit també em menjava les dels peus). La ginebra ha de ser Beefeater, la tònica Nørdic Mist; sense llimona, sisplau. He de menjar xocolata cada dia sens falta. M'encanta el bacallà cuinat de totes les maneres possibles. Si veig una falta d'ortografia no...

M'ha despertat la pluja. De camí cap a la feina he vist l'arc de Sant Martí. Classes. M'he desplaçat a Granollers per tal de fer la declaració de la renda. Em tornen més del que em pensava. He dinat. He pujat caminant a Sant Mateu. Ginesta. He vist el mar. He fet fotos. El cel s'ha enfosquit. Núvols amenaçadors. Bufava vent pluig. He menjat cireres. He baixat cap al poble per una sendera emboscada. M'he dutxat amb aigua molt calenta. S'està fent fosc. Cada cop tinc menys ganes d'escriure. Suposo que sóc feliç.

Dues nits anant a dormir tard. Somio de color taronja . La política (sobretot la municipal) pot ser apassionant. Ja em direu què fot un intel·lectual d'alta volada com jo penjant cartells electorals, jugant-me la vida enfilant-me als plataners per enganxar les pancartes... És al·lucinant. Ni el mateix Plató va arribar tan lluny embrutant-se les mans amb la cosa pública. No sóc l'únic: l' Enric Gil també pringa. La casualitat ha volgut que les nostres respectives dones vagin de número 3 a les llistes. Professors de filosofia, bloggers i partenaires d'aspirants a regidores... Massa casualitats. Cansats i contents, demà farem una passejada relaxant . I, passi el que passi, la nit del 27 ens emborratxarem. Blogaires que m'estimo

Observo bocabadat l’espectacular filera de formigues........................... Les que van buides i les que tornen plenes amb el botí..................... La llavor que serà emmagatzemada en algun racó del formiguer fosc.............. Bocabadat amb la laboriositat formiguera......... Quantes llavors pot portar una formiga en un sol dia? Dormen, les formigues? Què fan tot l’hivern dins el niu? La perfecció del regne animal......... Sense llibertat.................. Afilerades. Treballadores. Obedients. Iguals. Peces indestriables del mateix mecanisme còsmic........... La vida com una llarga filera de formigues incansables. La història com una llarga filera de formigues assassines. La literatura (i els blogs) com una llarga filera de formigues disfressades de lletres que omplen pàgines i més pàgines i més pàgines i més pàgines........................... El rossinyol refila prop del cementiri. Prop del cementiri, sí, quina ironia………...…….. La campanya electoral : caps de l...

Sabia que guanyaries i has guanyat Em deus un sopar... ENHORABONA FELICITATS

Dius que m'he convertit en un escriptor repetitiu i vulgar. Dius que cada vegada t'interessen més els homes originals que facin coses de profit per la societat. I tens tota la raó del món. No es pot ser cada dia genial. No es pot ser cada dia sublim. No es pot ser cada dia original. Em fa l'efecte que demanes massa, que esperes massa, que somies massa. Tens tot el dret del món a demanar, esperar i somiar; però també tens el deure de demostrar que tu no ets repetitiva ni vulgar, que tu pots ser molt original i pots fer moltes coses de profit per la societat. Ja saps que crec en tu. Ja saps que confio en tu. Ja saps que tens el meu absolut recolzament.

ENTRELLUM - BLOG DE TONI IBAÑEZ Authority: 89 · Rank: 49,434 URL: http://entrellum.blogspot.com 709 links to this URL sorted by

Si sóc ruc , diré que la ruqueria és una virtut. Si sóc pobre, diré que la riquesa és pecat. Si sóc brut, diré que la netedat és perversa. Si sóc feble, diré que la feblesa és un mèrit. Etcètera. Rucs , pobres, bruts i febles van inventar la religió cristiana: ficció salvadora, absurda esperança dels miserables. [Els de l' Opus són una excepció perquè són intel·ligents, rics, nets i forts]. Quan déu va morir (i és segur que va morir de fàstic) aquesta patuleia va haver de buscar-se una nova religiositat. Ara s'apleguen sota certes sigles polítiques. Alguns van descalços, altres a cavall, amb carro o bicicleta; però tots se senten units pel mateix ressentiment i la mateixa impotència. Com els bons cristians, sempre van de víctimes; aquest és el paper que millor els escau.

Aquest és el post número 714 d' ENTRELLUM . D'aquests 714, el més visitat ha estat el post del dia 27.6.06 titulat La intuició més profunda . Per què? Perquè parla del Codi da Vinci o del Sant Graal? No. La clau de tantes visites està en una paraula i en tres imatges amagades (en forma d'enllaç) dins el post. Si poseu al Google Imatges la paraula cony , veureu que la segona a imatge que apareix correspon a una de les imatges encobertes del post . Aquesta és la imatge més buscada, la que fa arribar més gent a ENTRELLUM , la imatge més rendible de totes les imatges que he penjat mai. Una imatge molt fina, molt bella, preciosa, gens pornogràfica ... Per a trobar les altres dues imatges heu de posar al Google figa oberta (primer i segon lloc) o figa humida (primer lloc). Aquí teniu l'explicació. Misteris desentranyats. Així funcionen els curiosos mecanismes internètics. PD. Aquest és un post que no hauria d'haver escrit, però sóc un home generós. Que us aprofiti. ...

La ginesta comença a florir. Les flors de les acàcies ja fa dies que escampen la seva fragància. Rododendre esclatant. Roses perfectes. S'enrojolen les cireres primerenques. El rossinyol no calla. Diuen que a França han fet un cop de timó. Candidats somrients als cartells electorals. Tot s'ha de vendre: bou per bèstia grossa. Alguns amb la cara paguen. Fa un sol esplèndid. Última classe de Nietzsche. Llegeixo l'inici de l'opuscle Sobre veritat i mentida en sentit extramoral : som mosquits bufats enmig de la immensitat còsmica, mosquits que necessitem creure en la veritat... Jo estic amb Nietzsche: m'estimo més crear que creure, fingir que puc viure sense ficcions. La pitjor mentida és una mitja veritat. La millor veritat és una mentida versemblant. Tu pots creure allò que et convingui i, fins i tot, pots fer creure-ho als altres. És tan fàcil manipular! La millor mentida és la que sembla veritable. La pitjor veritat és la que ens desarma i ens condemna a viure sens...

El CCEV m'ha encarregat l'organització d'una passejada per al proper diumenge dia 13 al matí. L'itinerari que he preparat té uns 8 km. Visitarem la Roca Foradada i unes quantes fonts. Es tracta de conèixer una mica millor el nostre privilegiat entorn natural, perquè -com deien els escolàstics- no es pot estimar allò que no es coneix: nihil volitum nisi precognitum . Aquí teniu el cartell: Ruta al Google Maps

Presentació de la llista de CiU Vallromanes 07 JUNTS AVANCEM

El món és ple de gent que no és intel·ligent i va fent la viu-viu, gent que no és capaç d'entendre res, gent que resta estupefacta davant de coses que no pot comprendre: els mecanismes que mouen l'espècie, la fosca grandària de l'univers, la subtilesa dels detalls, el virtuosisme de les mentides, els tripijocs del poder... Per què volem la intel·ligència? Per a demostrar que som superiors i comprovar com els inferiors, ressentits, ens odien? Per què volem la intel·ligència? Deixeu-me prendre el sol al jardí, mut, indiferent, mentre els ocells diuen la seva...

La vida ens esperava més enllà de les hores en què jo desvetllava els teus secrets nocturns i de nou aprenia el trànsit de les ombres La poesia és la resposta més acurada a la pregunta fonamental. És la paraula poètica la que basteix el sentit últim de l’existència humana. Ho va dir Heidegger parlant de Hölderlin: Dichtung ist worthafte Stiftung des Seins (la Poesia és la fundació de l’Ésser per la Paraula). Cada vers delimita un instant, un objecte, una emoció que brolla i rellisca pels tombants del paper verge. Cada vers ens condueix al nucli del que som: efímeres ombres de carn que aspirem a la llum definitiva mitjançant el fràgil ombratge dels mots, l’ entrellum del verb, la lucidesa lírica... segueix...

Ich empfinde nicht mehr mit euch: diese Wolke, die ich unter mir sehe, diese Schwärze und Schwere, über die ich lache -gerade das ist eure Gewitterwolke. Ihr seht nach oben, wenn ihr nach Erhebung verlangt. Und ich sehe hinab, weil ich erhoben bin. Wer von euch kann zugleich lachen und erhoben sein? Wer auf den höchsten Bergen steigt, der lacht über alle Trauer-Spiele und Trauer-Ernste . Friedrich Nietzsche , Also sprach Zarathustra , I, Vom Lesen und Schreiben

La primera vegada que ho vaig llegir no m'ho podia creure. Això és l'eslògan d'ERC? Sona fatal. Sona a puta barata de carretera. És horrible, horrorós, horripilant. No perquè sembli un castellanisme (en català diem emprar, fer anar, fer servir), sinó perquè aplicat a les persones (i cal suposar que els dirigents i militants d'ERC són persones) resulta d'allò més lleig. "Utilitzar algú" no té precisament connotacions positives. S'utilitzen els objectes, no pas els subjectes. Segons Kant, la persona és un fi en si mateixa, no un mitjà. Que un partit polític proclami aquest imperatiu antikantià (gens categòric) significa que no té dignitat, que no es respecta a si mateix . A qui va adreçat? Està clar: a Montilla. És com si Carod li digués al d'Iznájar: "mira, aquí em tens, a la teva disposició, perquè m'utilitzis, ja hi estic avesat, em deixo fer el que vulguis, al teu servei, surto barat..." Portabella dixit : " la gent vol un p...

Juguen els nens i juguen els grans. L'home és un animal ludopàtic . La vida sense joc és quelcom malaltís, avorrit, intolerable. El joc ens redimeix de la penosa seriositat, ens allibera de les cadenes de la trista i crua realitat, ens enlaira fent-nos sobrevolar totes les coses. És aquesta necessitat de jugar la que ens empeny cap a l'art. L'art és un producte cultural de primera magnitud perquè demostra que la necessitat lúdica de l'home pot sublimar-se de manera certament sublim. La literatura és el joc de les lletres , el ball de les ombres, l'afecció ficcionadora d'un jo que s'emparaula multiplicant arguments i personatges més o menys versemblants. La literatura és veritat perquè pot ser-ho TOT sense ser RES tret d'un tempteig, una recerca, un aguait. La literatura ens salva , per tant, de la definició definitiva. La definició definitiva és letal. Viure és jugar. Escriure és jugar. L'escriptor és un ludòpata inofensiu . La ciberliteratura per...

Ja fa dies que sé (abans de llegir Pessoa , Hume i Der Steppenwolf de Hesse ) que el JO no existeix o -més ben dit- que (per pura comoditat) anomenem JO un batibull identitari, un brollador inestroncable d'impressions i d'expressions. Simplificar el que som a un sol JO és empobrir-nos. Planyo els pobres d'esperit que només es reconeixen en un únic JO. Ja fa dies que sé que si la llibertat existeix (més enllà de la utopia) haurà de concretar-se en la multiplicació de les possibilitats personals , fins i tot contradictòries . Si jo fos sempre el mateix seria molt avorrit, insuportable. Per tant, necessito alterar-me, emmascarar-me, contradir-me, plurificar-me... Ja fa dies que sé que m'he perdut . Per això em fan riure els imbècils que aspiren a "trobar-se a si mateixos". Quina bestiesa! El que cal és perdre's, ser tothom, ser -ho tot, o no ser res: un riu que corre torrencialment cap a la mort...

Benvolgut Toni, Ha estat una sorpresa trobar la teua poesia a internet en un moment que buscava escriptors nascuts a Lleida . Abans de posar-me a buscar a l'atzar, no sabia res de tu. I d'una cosa vaig a l'altra, perquè et vull comentar una idea que té a veure amb la poesia. M'explico: aprofitant que enguany Lleida és la Capital de la Cultura Catalana , des de l' IES Samuel Gili i Gaya (de Lleida) --que és on treballo--, hem pensat d'aportar alguna cosa a aquesta efemèride. Per això m'ha semblat que podia ser interessant de fer un recital poeticomusical amb poemes d'autors i autores lleidatans (nascuts a Lleida o especialment vinculats a la ciutat). Es tracta que cada autor em digui un poema seu que li agradaria que fos llegit per alumnes del nostre institut el dia 24 de maig al matí a l' Auditori de Lleida (la recitació aniria acompanyada de música que també interpretarien alumnes de l'institut). Si la idea et sembla bé, t'agrairia que m...