3.5.07

Verachtung

Ich empfinde nicht mehr mit euch: diese Wolke, die ich unter mir sehe, diese Schwärze und Schwere, über die ich lache -gerade das ist eure Gewitterwolke.
Ihr seht nach oben, wenn ihr nach Erhebung verlangt. Und ich sehe hinab, weil ich erhoben bin.
Wer von euch kann zugleich lachen und erhoben sein?
Wer auf den höchsten Bergen steigt, der lacht über alle Trauer-Spiele und Trauer-Ernste.

Friedrich Nietzsche, Also sprach Zarathustra, I, Vom Lesen und Schreiben

12 comentaris:

tonibanez ha dit...

Jo no tinc res a veure amb vosaltres: aquest núvol que veig sota meu, aquesta negror i pesadesa de la qual me'n ric: aquest és el vostre núvol tempestuós.

Vosaltres mireu cap a dalt quan voleu elevació. I jo miro cap a baix, perquè estic elevat.
¿Qui de vosaltres pot alhora riure i estar elevat?
Qui puja a les muntanyes més altes se'n riu de totes les tragèdies, reals o fingides.

Anònim ha dit...

Toni, perquè et vols apropiar d'aquests versos si tu, al cap i a la fi, ets, ara per ara, pessimista, utilitarista... nihilista; formes part d'aquest núvol tempestuós? Només cal llegir el post que vas escriure sobre Mill, sobre la púrria de la societat (els okupes) i sobre el Jos. A veure si t'eleves de veritat... Salut. RDC.

Anònim ha dit...

Presumint d'alemany? o simplement es tracta d'un copy-paste?

Francesc Puigcarbó ha dit...

detesto cordialment els anónims. Es diu que quan es tradueix el primer que es perd es la poesia, sembla correcte ho publiquis en Alemany que es com originalment o va escriure el federicu, ara tu, reccaragolat com sempre en comptes de traduir-ho al post ho fas a comentaris, però com ja et començo a conéixer he anat directe aquí.

salut

tonibanez ha dit...

Jo també detesto els anònims! No presumeixo de res. L'he hagut de picar solet copiant-lo del llibre que faig anar per llegir a classe.

Pafiam ha dit...

Això de volar tan alt té el problema que si no en saps prou et fots molt mal quan caus. Grandiós pensament, però.
M'ha sortit una frase molt carrinclona: Només es pot volar amb les ales de la fe.

Pafiam.blogpost.com
Nou post: Pla i els bandarres

Anònim ha dit...

La fe és com l'alcohol. Quan un és incapaç de desinivir-se i actuar instintivament usa l'alcohol; quan algú és incapaç de posar els seus pensaments a volar... usa la fe. La fe és pels pobres d'esperit, a saber, el poble. RDC.

Alex ha dit...

Que és més detestable doncs,
un anònim o un heterònim?

Accepto respostes en qualsevol idioma

Anònim ha dit...

tonibanez said...
Jo també detesto els anònims!

Qualsevol ho diria!!!!!!

Cavallermigpartit ha dit...

Només niua sobre l'abisme qui sap volar.

Pafiam ha dit...

Quina puta mania en menysprear la fe! Sr. RDC and company. Gaudí era un pobre d'esperit? Eh? Era del poble? eh? doncs mira, potser sí! i què!

"Quan hom posa els seus pensaments a volar" sovint troba la fe. Sr RDC.Desinibecis del pensament modern i potser trobara la fe.

Pafiam.blogspot.com

Anònim ha dit...

En fi, pobre Nietzche...