8.5.07

Veritat i mentida

La ginesta comença a florir. Les flors de les acàcies ja fa dies que escampen la seva fragància. Rododendre esclatant. Roses perfectes. S'enrojolen les cireres primerenques. El rossinyol no calla. Diuen que a França han fet un cop de timó. Candidats somrients als cartells electorals. Tot s'ha de vendre: bou per bèstia grossa. Alguns amb la cara paguen. Fa un sol esplèndid. Última classe de Nietzsche. Llegeixo l'inici de l'opuscle Sobre veritat i mentida en sentit extramoral: som mosquits bufats enmig de la immensitat còsmica, mosquits que necessitem creure en la veritat... Jo estic amb Nietzsche: m'estimo més crear que creure, fingir que puc viure sense ficcions. La pitjor mentida és una mitja veritat. La millor veritat és una mentida versemblant. Tu pots creure allò que et convingui i, fins i tot, pots fer creure-ho als altres. És tan fàcil manipular! La millor mentida és la que sembla veritable. La pitjor veritat és la que ens desarma i ens condemna a viure sense màscares: gleichsam eine Maske mit würdigem Gleichmaße der Züge... Per això la sinceritat és el pecat més mortal.

2 comentaris:

catalunya.ffw ha dit...

"La ginesta floreix..." però quants candidats somrients saben com continua? Quants saben allò de "ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble"?

I encara menys deuen saber allò de "deixa enrere l'or, la son i el nom"...

Fins aviat,
Marc
www.catalunyafastforward.blogspot.com

Pafiam ha dit...

Com que sovint trobo que dic coses que ja havien dit els savis, segur que si plantejo que una cosa és -o no és-la realitat i l'altra la veritat, dic una cosa ja plantejada. Per a què parlar doncs? és cert. O mentida.



Sóc nou en el món dels blogs i suposo que això és un abús intolerable, però suposo que t'interessarà el post d'avui,aixì com la intervenció de RDC al post de Pla i els bandarres. Excuses i mercis.
Pafiam.blogspot.com

"L'avantguarda és allò clàssic. I.Mitoraj. Diu -ell i prou- el mateix que jo!

Aquest blog m'agafa una deriva potser massa transcendentalista (jo que sóc un ingenu carrincló) i amb curiositats sorprenents.El camí el deu marcar la Providència. Mireu el que diu l'artista Mitoraj , fet venir per una Caixa i el tripartit: "Faig art figuratiu, que és sumament difícil com a resposta a l'art modern, perquè em situo a l'extrem contrari. Als Estats units em consideren avantguarda perquè no faig el què s'esta fent..." En aquest blog he proclamat que la transgresió és la tradició.

Segona.- Tenia un post al cap per avui on volia dir que la música - l'art- és per a molts una cosa de l'ànima, intangible, i per altres és cosa de l'intel.lecte, i que això marca una diferència -o divisió- fonamental entre els éssers humans -pensants-, potser més que la diferència entre fe i ateïsme. En la mateixa entrevista al diari trobo que diu en Mitoraj: "Hem oblidat que l'art antic tenia ànima".

Avui em poso un 8'5.