Passo la tarda traduint fragments de Goethe , concretament de la seva Nausikaa (1787), un drama inacabat en el qual l'escriptor alemany reprèn el mite que apareix a l' Odissea homèrica . La donzella Nausica -filla d'Alcínous, rei dels feacis- troba Odisseu a la platja i, per art de màgia, es desencadena la seducció. La tragèdia dels amors platònics, l'esqueixament del cos i l'ànima, la renúncia que és alhora penyora d'eterna recordança. La mítica Nausica plora, com plorava la mítica Ariadna a la platja de Naxos. Llàgrimes que es fonen amb l'escuma de les onades... Tinc dubtes translacionals i envio un mail al meu amic Francesc , filòsof i bloguer català resident a Frankfurt. Amb el seu ajut me'n surto. (Gràcies, Sisco! Quantes te'n dec?) Us en deixo un tast. Són paraules de Nausica... Du bist nicht einer von den Trüglichen, Wie viele Fremde kommen, die sich rühmen Und glatte Worte sprechen, wo der Hörer Nichts Falsches ahnet und zuletzt, be...