ENTRELLUM

L' Espiral continua convocant éssers molt especials . Raytray , Estella i Giulia , italianes, joves, bellíssimes, van arribar ahir al vespre amb les motxilles i s'han quedat a dormir. El xiprer de la porta assenyala hospitalitat. La casa és oberta com un alberg del Camí. It's open, it's free . Mireu la seva llum, el seu somriure, els seus colors, les espirals que la maputxe porta als pantalons!!! Més clar l'aigua . Elles (i tu, si vols unir-te) canviaran el món. La Nova Era exigeix absoluta dedicació .      

El passat 1 de gener va fer 10 anys que vaig obrir el primer blog: Tros de Quòniam . Sembla mentida que hagi passat una dècada, però ha passat. Això és molt de temps a la xarxa. Aquell primer blog era un experiment en tota regla. El recordo amb entranyable tendresa. Per bé i per mal, va fer forrolla . El Big Bang va durar 2 anys. A les acaballes de 2005 el va succeir Entrellum , que és on esteu llegint ara, un blog que dura i dura i dura...  Sumant els dos blogs (i deixant de banda altres blogs apòcrifs que van ser encara més experimentals i efímers), el balanç en xifres d'aquesta dècada blogològica és el següent: 10 anys  3.000 posts 500.000 visites 12.000 comentaris Suposo que tota aquesta feina(da) és una "obra"; no pas una obra en el sentit clàssic del terme, és a dir, un corpus de llibres de paper (que també en tinc ), sinó una obra ciberliterària feta virtualment amb les eines que ens ofereix el segle XXI. Com es valori tot això o qui ho ...

Avui fa 7 anys i 5 mesos que vaig encetar aquest blog. La criatura ja podria fer la primera comunió. A hores d'ara el comptador ha assolit els 2.000 posts i les 200.000 visites. Gràcies, Mr. Blogger! (per no defallir).  I gràcies a vosaltres, visitants incansables. Però tot això són xifres sense importància. Lo important és que encara hi escric. Lo important és que en aquest bagul digital hi guardo molts retalls de la vida que m'ha tocat viure, paraules sobretot. Lo important és que avui fa sol i els ocells encara canten.

Hi ha dues frases que solen repetir aquells que el visiten: "Jo no podria viure aquí" i "¿No et sents massa sol?". Ell acostuma a respondre: "He viscut a diverses ciutats i he conviscut amb altres persones... Cada situació té els seus avantatges i inconvenients, depèn del moment vital en el qual et trobis, però ara mateix no canviaria això per res".  Tot i així, és conscient que Terradets té data de caducitat.   Ha caigut neu a tot arreu menys aquí. El sud del Pallars és un oasi enmig de Catalunya, un terroritori amb un microclima singular. La serralada del Montsec fa de barrera natural.  Avui el vent bufa amb força. Llueix el sol. La visibilitat és perfecta. Diuen que febrer és el mes més dur. Sembla que ell s'ha aclimatat. On podria viure després de fer-ho aquí? Incògnita. Potser no es tracta de canviar de lloc, sinó d'aprofundir en la no-permanència ( Anitya ), en la vacuïtat de les aparences, en la fugacitat de l'existència....

ENTRELLUM Missatges publicats ( since 21-12-05): 1.747 Número de visites ( since 19-09-09): 81.441 BUBOK Obres publicades: 9 Número de descàrregues: 4.001

Les persones morim, però moren els blogs? Què passa quan el blogaire se'n va a l'altre barri, però el seu blog queda amb tots els arxius disponibles i obert als comentaris? Són preguntes que em faig arran del traspàs de Martí Roselló . En parlen Saül i Tina . Un detall a tenir en compte és que el dia que et moris tindràs el rècord de visites i de comentaris : En el cas del blog referit, 1600 visites i, per ara, 59 comentaris . Déu n'hi do. Recomano, per tant, que, in extremis, es deixin els comentaris oberts... Aleshores el blog es converteix en un d'aquells llibres dels tanatoris, però digital. Són coses a les quals ens haurem d'anar acostumant. Del Martí, al qual no coneixia, em quedo amb l' últim post i la descripció que fa de si mateix: "Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I v...

Aquest blog va estar molt temps sense comptador fins que el vaig tornar a instal·lar farà cosa d'un mes. Miro les xifres i descobreixo que durant aquest mes he rebut 5.000 visites. Avui anem camí de batre el rècord amb més de 300 en un sol dia. Repasso també els principals rànquings i comprovo que ENTRELLUM segueix ben posicionat... Gràcies, doncs, a vosaltres, que sou els que doneu vida a aquest espai virtual. Hem de ser humils

Jo sóc antimonàrquic. Per això, com cada any, m'ha tocat la fava. Me l'he trobada embolicada en paper d'alumini submergida dins la nata del tortell. M'encanta que em toqui la fava... Ahir, arran del post The blood-libelist , vaig rebre un munt de visites d'Israel (i alguna també dels països àrabs ) amb la qual cosa el comptador va assolir el rècord d'ençà de la meva tornada. Vull agrair a tots els lectors israelians i pro-israelians el seu interès en els meus escrits. Us deixo només dues frases que he trobat per la xarxa: " If I were a Palestinian I would join a terror organisation ” ( Ehud Barak 10 years ago ) Les previsions diuen que nevarà, però jo no m'ho crec... Doncs ha nevat!

Després de 5 anys i 2.000 posts (700 a TdQ i 1.300 a ENTRELLUM ), m'estic plantejant seriosament la possibilitat de deixar els blogs... De la mateixa manera que, després de 3 anys i mig, he plegat del programa de ràdio Capvespre , també podria plegar de bloguejar... Estic content de tot el que he fet. El balanç no podria ser millor: Un número respectable de visites Bones posicions en els rànquings El blog més votat tres anys consecutius Un premi important (el llibre sortirà publicat aviat) Una paraula inventada Una antologia amb 100 blogaires Manifestos , taules rodones , entrevistes , recitals , bolos ... I totes les persones que he conegut (perquè al final sempre hi ha persones rere la pantalla) Vaig ser un dels pioners i he treballat dia a dia, post a post, per la promoció de la llengua i de la cultura catalanes a internet. Hi vaig creure des d'un bon principi i, amb el temps, no he fet més que reafirmar-me en la convicció de què els blogs són una eina extraordinària. ...

A la Catosfera hi ha diferents maneres de cridar l'atenció per tal d'augmentar les visites del teu blog. La més típica és deixar comentaris en els blogs més llegits; una altra és enllaçar-los; també pots provar d'engegar una polèmica amb algú prou conegut tot esperant que caigui en la trampa. Però aquestes fòrmules no sempre funcionen. Aleshores, in extremis , sempre et queda l'opció de perpetrar un blog eròtic . Tot plegat fa molta pena i només serveix per a refermar la impotència dels mediocres els quals, facin el que facin, seguiran sota mínims amb el seu blog minoritari .

Avui fa 2 anys justos que vaig escriure el primer post d' ENTRELLUM . Inspirat en un fet luctuós, es titulava Nadal al caixer automàtic . L'objectiu d'aquest nou blog era superar l'etapa de Tros de Quòniam , canviar de màscara blogogràfica, renovar l'estil i la veu, aspirar a un producte millor. Els dos anys de TdQ havien estat apassionants, però calia depurar certes coses, aprendre dels errors , buscar una nova manera de bloguejar. 2 anys de TdQ i 2 anys d' ENTRELLUM . El dia 1 de gener de 2008 farà 4 anys que vaig escriure el meu primer post. 4 anys bloguejant!!!! El balanç d' ENTRELLUM en xifres és aquest: 966 posts 179.500 visites 125 d' autoritat Technorati ( 1.083 blog reactions ) 9è lloc en el rànquing d'Alianzo en català ( 3r. en la categoria de Literatura ) Xifres a banda, ENTRELLUM ha suposat la consolidació d'un projecte ciberdietarístic en el qual vaig creure des del primer moment. El nou escriptor de l'era digital,...

¿Val la pena mantenir un blog que no ultrapassa les 50 visites diàries? La meva resposta és NO. A banda d' ENTRELLUM , perpetro altres blogs: A RANVESPRE , ENTRELUZ , CAPVESPRE ... Cap d'aquests tres, per ara, superen les 50 visites al dia. ¿Val la pena treballar per tan poc? NO. A partir de 100 visites diàries pots començar a plantejar-te seriosament la feina blogogràfica. Quan parlo de "feina" vull dir hores i dedicació. Després tenim l'ús del blog com a distracció perquè el llegeixin quatre amics... Tot és respectable, clar. El que no té sentit és que inverteixis el teu valuós temps i les teves limitades energies en una tasca que no et proporciona fruits ni satisfaccions. Cadascú ha de valorar-ho personalment. Jo ho tinc clar. Aquesta és la TIFA més grossa que he llegit sobre la Manifestació (ni el Pravda en els seus millors temps)

Com haureu vist, des de fa un parell de dies està disponible la versió en castellà d'aquest blog: ENTRELUZ . Per què? La justificació és clara. A la vida cal créixer, eixamplar horitzons, superar-se. Després de dos anys, la consolidació catalana d' ENTRELLUM és un fet incontestable. N'hi ha prou amb mirar els rànquings , els enllaços i les visites (165.000). Contra el cofoisme i l'estancament el millor que podem fer és reaccionar amb reptes cada cop més ambiciosos. Com els llibres que, si s'ho valen, acaben sent traduïts a d'altres llengües, així inauguro aquesta nova singladura bloguística pels procel·losos oceans de la llengua de Cervantes, conscient que la navegació no serà fàcil. Ho he rumiat molt. La decisió és fruit d'una reiterada demanda per part de molts lectors ibèrics i transatlàntics que es queixaven del nyap dels traductors automàtics. Ara podran gaudir d'unes versions (que no traduccions) fetes amb una mica més de cura. Aquest pas endav...

Som el que som en la mesura que ens diferenciem dels altres, però aquesta diferència és sovint la que ens condemna. Com fou condemnat Sòcrates. Aviat farà 4 anys que bloguegem . Aquest és el post número 855 d' ENTRELLUM . Hem superat les 150.000 visites . Diuen que som un blog de referència . No estem mal situats al rànquing . Ningú no ens ha regalat res. No som genials. Només creiem en el treball (no és una fe, sinó una constància). En el treball i en la llibertat. Aquesta és la nostra voluntat de poder . [Agafeu-vos la primera persona del plural com vulgueu]. La resta són romanços.

M'han telefonat i m'han deixat comentaris : Toni, has sortit al Telenotícies vespre ! Potser els de TV3 han llegit la meva crònica crítica i ho han volgut esmenar... Sí, sóc jo. Surto durant 5 segons al principi del video (quan la veu en off diu “així com el seu compromís amb la llibertat”) . Aquí el podeu veure: TN . És la cinquena notícia (no feu cas dels titulars). Tot comestible Reflexions després del funeral La victòria de Xirinacs El risc de la llibertat ZITZÀNIA

Malgrat que els comptadors ( 1 , 2 , 3 ) aporten molta informació, mai no saps exactament qui et llegeix. Els lectors més fidels, sens dubte, són els enemics. Aquests no fallen mai. Potser la paraula enemic és un pèl forta, ho reconec; deixem-ho doncs en adversari , rival o contrincant . A continuació us proposo un exercici que demostra que el que escrius pot tenir certa transcendència, fins al punt de fer canviar un titular... La captura de pantalla del dia 14.06.07 (18:31 h) del web d' ERC de Vallromanes era aquesta: Fixeu-vos en el titular: Dos dies després vaig publicar un post titulat Vallromanes 16.6.07 en el qual al·ludia a aquest titular: Avui he tornat a entrar al web esmentat i, oh sorpresa, em trobo que han canviat el titular de la notícia . Ara hi posa: La resta del text l'han deixat igual. Digueu-me perepunyetes, però no, amics, no és el mateix dir "pacten prendre" que "impedeixen que governi" (ara no entraré a discutir la dubtosa correcc...

Vam entrevistar Marc Vidal al programa " Capvespre ". Vam parlar de política, d'economia, de blogs... Vam seguir conversant mentre sopàvem pèsols de Can Trampis i ous ferrats d'oca de Can Boquet (havia menjat ous de gallina i de guatlla, però mai d'oca: quin rovell!) tot regat amb un Pesquera molt decent. Marc és un nen entremaliat. Marc és un geni de la comunicació. Marc és un seductor. Es nota que el seu fort és l'(auto)publicitat. Marc és un egocèntric de can collons, com tots els que ens dediquem a bloguejar. I quin mal hi ha? És el número 1 del rànquing en català d'Alianzo . Poca broma, doncs. Diu que rep 350 mails diaris. Marc és entranyable. Quan va relatar la seva primera estada a París (amb només 17 anys, sense un duro a la butxaca) em va recordar el millor Orwell de Down and Out in Paris and London . Ell, com George, també va fer de rentaplats... i altres papers de l'auca que donarien per a una Bildungsroman ben divertida. Gràcies, Marc, ...

Aquest és el post número 714 d' ENTRELLUM . D'aquests 714, el més visitat ha estat el post del dia 27.6.06 titulat La intuició més profunda . Per què? Perquè parla del Codi da Vinci o del Sant Graal? No. La clau de tantes visites està en una paraula i en tres imatges amagades (en forma d'enllaç) dins el post. Si poseu al Google Imatges la paraula cony , veureu que la segona a imatge que apareix correspon a una de les imatges encobertes del post . Aquesta és la imatge més buscada, la que fa arribar més gent a ENTRELLUM , la imatge més rendible de totes les imatges que he penjat mai. Una imatge molt fina, molt bella, preciosa, gens pornogràfica ... Per a trobar les altres dues imatges heu de posar al Google figa oberta (primer i segon lloc) o figa humida (primer lloc). Aquí teniu l'explicació. Misteris desentranyats. Així funcionen els curiosos mecanismes internètics. PD. Aquest és un post que no hauria d'haver escrit, però sóc un home generós. Que us aprofiti. ...

Al blog de Saül Gordillo llegeixo el següent comentari de Pere Valls: TOP10 DE L'ALIANZO Pere Valls| Adreça electrònica | dijous, 12 d'abril de 2007 | 01:37h Pel que he pogut saber l'Alianzo és el rànquing més exacte que hi ha per mesurar el nivell d'IMPORTÀNCIA dels blogs al nostre país en concret. No està basat en la inscripció prèvia, sinó que rastregen tota la xarxa. Jo he treballat amb ells i us puc assegurar que es un sistema molt seriós que combina diferents nivells de seguiment: ranking alexa, technorati, enllaços, comentaris sobre el blog en altres blogs, gestió i puntualitat, etc. És millor que el catalexa o qualsevol altre com technorati perquè segueix una combinació de tots ells. El motor de búsqueda d'idioma es basa en els primers tres posts del blog i rastreja dominis .cat, .com i .net, ara incorpor...

Fa riure tot plegat. Dietarisme: exhibicionisme impúdic. Ho vaig començar com un joc i, a poc a poc, m'hi vaig enganxar. No podia evitar entrar a la bitàcola per comprovar l'evolució del comptador de visites . Això era el que realment m'agradava, veure com la xifra augmentava i el meu weblog es col·locava en el rànquing dels més llegits de la pàgina on l'havia penjat. Quin sentit tenia tot? Era una misèria, i jo ho considerava un èxit. Esperança Camps , Eclipsi Via Enric Gil Tractat sobre la revolució intel·ligida ( wiki )