6.2.12

T-94


Hi ha dues frases que solen repetir aquells que el visiten: "Jo no podria viure aquí" i "¿No et sents massa sol?". Ell acostuma a respondre: "He viscut a diverses ciutats i he conviscut amb altres persones... Cada situació té els seus avantatges i inconvenients, depèn del moment vital en el qual et trobis, però ara mateix no canviaria això per res".  Tot i així, és conscient que Terradets té data de caducitat.  

Ha caigut neu a tot arreu menys aquí. El sud del Pallars és un oasi enmig de Catalunya, un terroritori amb un microclima singular. La serralada del Montsec fa de barrera natural. 

Avui el vent bufa amb força. Llueix el sol. La visibilitat és perfecta. Diuen que febrer és el mes més dur. Sembla que ell s'ha aclimatat. On podria viure després de fer-ho aquí? Incògnita. Potser no es tracta de canviar de lloc, sinó d'aprofundir en la no-permanència (Anitya), en la vacuïtat de les aparences, en la fugacitat de l'existència. Són les darreres paraules de Buda: "Totes les coses condicionades són transitòries". No aferrar-se per a deixar de patir. Aquest és el camí de l'alliberament i de la pau. Saber acomiadar-se amb elegància.  

3 comentaris:

Joana ha dit...

Reflexions que em fan reflexionar.
La saviesa no es pot entendre sense l'esperiència d'haver caminat amb les sabates velles.
Quanta soletat hi ha enmig de tanta gent, cada dia, cada nit,cada...i no ho sembla, només qui la viu.
Abriga't bé :)

Toni Ibañez ha dit...

Joana, deixa'm esmenar una frase teva: "... l'experiència d'haver caminat AMB ELS PEUS NUS (descalç, sense sabates, ni noves ni velles)".

La soledat? No trobaràs millor amant.

Gràcies.

Joana ha dit...

No creguis a mi m'encanta la soledat.I tant que és la millor amant i la millor amiga.
Amb els peus nus, amb roba lleugera i amb poc equipatge...