ENTRELLUM

En parlen: Ricard Espelt Gemma Urgell Vicent Sanz Eduard Muntaner Blog Museu Picasso CDigital Cultura en temps de xarxes-1 Cultura en temps de xarxes-2 Cultura en temps de xarxes-3

INTRODUCCIÓ TAULA " CULTURA EN TEMPS DE XARXES " Bon dia catosfèrics! Començo amb unes dades que Juan Varela va donar abans d'ahir al seu blog Periodistas21 : En el mes de desembre 20 milions d'espanyols (quasi la meitat de la població) van passar 5 hores i mitja a les xarxes socials, o sigui, més d'una hora per setmana. Això ens situa en el cinquè lloc després d'Austràlia, Estats Units, Gran Bretanya i Itàlia. Direu que una hora per setmana és poc, que alguns estan (o estem) 1 h o 5 h i mitja al dia, però es tracta de la mitjana entre 20 milions d'usuaris! Les xarxes socials són, per tant, el nou espai públic emergent on s'exerceix la llibertat d'expressió, relació i informació . Els grecs tenien l'àgora, on va néixer la democràcia. A les actuals xarxes descentralitzades i distribuïdes de la ciberpolis ha nascut la netocràcia ... Posem exemples concrets, el més recent i candent: Si els cinemes fan vaga contra el català...

Resulta que el proper 11 de juliol hi haurà un eclipsi total de sol i un dels millors indrets del planeta per a contemplar-lo serà l' Illa de Pasqua . El diari La Vanguardia ha organitzat un concurs el guanyador del qual acompanyarà l'expedició Sheilos a Rapa Nui i escriurà un blog relatant el viatge . Em va fer molta gràcia la idea i vaig decidir presentar-m'hi. Crec que responc al perfil que busquen i em moro de ganes de tornar a l'illa. Vaig pensar: com que el no ja el tinc, si més no em divertiré una mica. Us copio el mail que els vaig enviar i us adjunto el vídeo (adverteixo que és la primera i única presa que vaig fer): Iorana Korua, amigos! Me parece una estupendísima idea la de vuestro concurso, muy ingeniosa y atractiva. Voy a intentar conveceros de que soy el candidato ideal para hacer de reportero en la Isla de Pascua este próximo julio... Estos son mis avales : 1 - Visité Rapa Nui el año pasado. Estuve allí tres semanas. Conocí la isla a fondo, su cu...

La conquesta de la identitat digital va unida a la conquesta del ciberespai. Jo sóc els meus textos a la xarxa. La meva "màtria" és la Catosfera . Més enllà dels nacionalismes basats en delimitacions geogràfiques, ètniques, ideològiques, religioses o polítiques, la plurarquia netocràtica ( Bard & Soderqvist ) ens condueix cap a un nou context virtual on queden superades les fronteres d'antany per a donar pas a l'expansió de l'individu en llibertat , igualtat i fraternitat . La Revolució està en marxa. Per això porto anys dient que "Catalunya serà catosfèrica o no serà" "La verdadera revolución no será tecnológica sino cultural y empresarial"

Us recordeu de la ‘ Catosfera Literària ’ de l’any 2008? Toni Ibañez ( Entrellum ), el seu impulsor, escriptor i blocaire referència al nostre país, intentarà recuperar l’esperit d’aquella iniciativa el proper dissabte 30 de gener , a partir de les 11.30 h a les Jornades de la Catosfera . El col·loqui ‘ La catosfera literària ‘, que se celebrarà al CTUG, és una de les activitats paral·leles a les ponències de la Catosfera que dedicarem al món cultural 2.0 i, més concretament, a la literatura. En aquesta xerrada, es debatran les darreres tendències en narració virtual i es farà un repàs a les noves tendències en literatura digital . Podeu trobar més informació clicant aquí Us podeu inscriure a les Jornades de la Catosfera, clicant aquí La Catosfera Literària 2010 Ressenya d'Enric Gil

Segueixo amb les anotacions prèvies a la taula rodona " Cultura en temps de xarxes " que moderaré aquest dissabte 30 de gener a les 9:30 a les Terceres Jornades de la Catosfera . 2- Reflexió sobre les xarxes socials Formem una societat de nòmades digitals , individualistes interconnectats que busquem una tribu on poder reconèixer-nos. Les xarxes socials permeten aquestes connexions on line . Àgora virtual. Ciberpolis. C omunitat global de diàleg. Intercreativitat . Nova cultura digital on prima allò col·lectiu. Tenim les eines per a fer coses junts sense haver de menester les tradicionals (i obsoletes) estructures organitzatives (l'exemple dels partits polítics és flagrant). Cadascú de nosaltres és un node d'identitat . Ja no som una massa unitària i uniforme de subjectes, sinó epicentres en els quals pivoten reticularment els altres d'acord amb uns interessos comuns. Les xarxes socials permeten cada vegada més l' adaptació a l'individu . Blogs, Facebo...

Aquesta setmana que queda fins al dissabte dia 30 postejaré algunes reflexions [i dubtes] que puguin servir com a punt de partida per a preparar la taula rodona " Cultura en temps de xarxes ". Us convido a fer comentaris i suggeriments. 1-Reflexió sobre la (ciber)cultura Internet és la major font de cultura que ha existit mai, malgrat que el seu accés encara no sigui universal i gratuït. Al S. XVIII el projecte dels enciclopedistes (Diderot, D'Alembert & Co) era la democratització la cultura; ara tenim la Wikipedia , desinteressada i col·laborativa , on desapareixen els conceptes d'autor i de propietat. Copyleft . Creative Commons . Safe Creative... [¿És el mateix disposar de molta informació que tenir cultura?] Se soscaven les jerarquies, els cànons. Abans la cultura era quelcom vertical, elitista, relacionat amb el poder. Hi havia filtres. " Abans el sedàs era més consistent, o millor dit: abans hi havia sedàs, i certs grumolls no colaven. Ara el circ s’...

Segueixo el teu curs caminant quaranta minuts fins que arribo al meu indret predilecte. M'assec on sempre , amb l'esquena recolzada al tronc del xop, amb els peus a tocar de l'aigua. Els canyars, amb els seus plomalls al capdamunt, estan secs. Les branques dels arbres formen esquelets capriciosos, braços i mans i dits, turmentades figures que dormen. Piulen els ocells. Ànecs que s'envolen. Aviat tornaran les cigonyes . El teu mormoleig monòton. Superfície esmerilada, lluentor de pura plata. El sol decau. Envoltat de còdols, sóc còdol. Pelegrí del teu camí, n'aprenc la lliçó. De sobte irromp un ramat de corders. Molts. Em quedo quiet. Passen de llarg com passes tu. Els gossos i el pastor. Parlo amb ell. Li pregunto quants. Vuit-cents. Déu n'hi do. És hora de tornar a casa. Quaranta minuts més. Sobre el pont de fusta et dic adéu. Potser fins demà. Sempre tornaré a tu. El cel és un flama.

He deixat sis exemplars de la meva darrera novel·la al despatx de la regidoria de cultura d'un poble proper. La il·lusió pels premis no s'estronca tan fàcilment. He passejat vora mar amb ella , ens hem fet fotos, hem dinat, hem rigut, hem oblidat el passat perquè el passat no porta enlloc . El passat només és un pròleg. He vist les primeres flors dels ametllers. He intuït la primavera. Tornant per l'autovia, he apagat la ràdio per a escoltar el silenci. A l'altura de Cervera m'he adonat que era feliç. Al pàrquing he trobat els veïns. Hem pujat junts a l'ascensor. M'he posat el pijama. He menjat dues mandarines. M'has trucat per telèfon. Hem fet plans. Si no ens sedueix el futur no val la pena viure . Dins el llit he recordat la flor de l'ametller : trèmula, límpida, evanescent. I m'he adormit com un nen.

"Otra experiencia de usuario de mayor calado y popularidad son los blogs. La facilidad de creación, productividad, posibilidad de indexación y visibilidad en los buscadores justifican su éxito. Rojas (2005) resume los porqués de su popularidad: los blogs son fáciles de usar, tienen un bajo coste o a veces son gratuitos, son interactivos, humanizan a las organizaciones, son creíbles, inmediatos , directos e infecciosos , pueden ser consultados por los periodistas, no son intrusivos, otorgan autoridad e influencia, permiten llegar a audiencias que han abandonado otros medios, crean comunidad, ayudan a aumentar la notoriedad de la organización en la red, refuerzan la cultura de la organización y ayudan en momentos de crisis institucionales." ( Planeta Web 2.0 p. 33) "Però Déu va crear l'autoedició , i els bloggers es van convertir en uns éssers arrogants i espitragats , uns éssers autosuficients i orgullosos i la ira va créixer dintre seu i la van llençar contra...

Escolto a la ràdio que un 72% de les persones menors de 30 anys encara viuen a casa dels pares, i recordo el que un amic divorciat em va dir l'altre dia: mentre la meva filla visqui a casa de sa mare, jo hauré de seguir vivint a casa dels meus pares. Així està pati, companys.

Els nous reptes que els entorns 2.0 plantegen al món de la cultura també seran tractats a les Terceres Jornades de la Catosfera del CDigital 2010 a la taula ‘ Cultura en temps de xarxes ‘. Moderada per Toni Ibañez ( Entrellum ), escriptor i impulsor de la Catosfera i tot un referent de la cultura 2.0, la conversa comptarà amb la participació com a ponents de Conxa Rodà ( Museu Picasso Barcelona ), Lucía Calvo ( CCCB ) i Teresa Fèrriz Roure ( LletrA ). Les eines 2.0 obren noves possibilitats i perspectives al món de la creativitat cultural. Les arts plàstiques i la literatura tenen un paper essencial a jugar en aquest panorama emergent. Els convidats han estat impulsors d’iniciatives culturals 2.0 rellevants i innovadores en els seus respectius camps. Volem conèixer de primera mà les seves experiències i compartir-les, en debat obert , amb la resta d’assistents presents a la trobada catosfèrica. Cultura en temps de xarxes-1 Cultura en temps de xarxes-2

"Venus no acaba d’entendre què significa ser escriptor. Tampoc no ho entenia la meva ex. ¿Com pot entendre una persona que no escriu el que suposa l’imperatiu d’escriure? El més dur no és estar-se hores i més hores assegut, ni tampoc la solitud intrínseca i extrínseca de la tasca literària, sinó la tràgica incompatibilitat entre la vida normal i la vida creativa, entre la rutinària quotidianitat i l’efervescència artística. Això és el més dur, combinar aquestes dues dimensions sense fracassar en una o en l’altra, o potser en ambdues. L’escriptor de raça no és un ésser qualsevol, un ciutadà estàndard, sinó una mala bèstia neoplàstica que necessita la llibertat com l’aire que respira. Sense llibertat no hi ha obra autèntica, sense llibertat només hi ha posa falsària, esguerros abominables. Jo sempre he escrit el que m’ha sortit dels collons. Quan he vist que no podia escriure el que volia, he plegat d’escriure i santes pasqües. Tots els meus llibres són afirmacions llibertàries que...

Després d'hores i hores i hores i hores i hores de feina solitària, sense moure el cul de la cadira, amb els ulls socarrimats davant la pantalla, havent fet vàries versions, havent perdut l'arxiu i havent-lo recuperat gràcies al miracle de la tecnologia, repassant lletra per lletra, accent per accent, fins que t'ho has après de memòria, per fi decideixes imprimir-ho i, mig incrèdul, contemples el munt de folis sobre la taula. Aquest és el producte, el resultat. Llavors, com altres vegades, t'entra el dubte, el Gran Dubte: ¿Vols dir que val la pena tant d'esforç? ¿Vols dir que no t'equivoques esmerçant la teva vida en una activitat tan incerta i ingrata com la literatura? Et quedes rumiant una estona davant la pila de folis acabats d'imprimir. Els tornaràs a llegir per enèsima vegada, canviaràs paraules, frases senceres, mai no t'acabarà de convèncer. El Dubte no marxarà. En faràs còpies, les enquadernaràs, les enviaràs a algun premi menor (els grans ...

Picture by Zorkky

Fa dies que col·lecciono pintades. Les guardo en un àlbum de fotos del Facebook . Quan en veig una d'interessant, de seguida la fotografio, perquè les solen esborrar ràpid. La majoria són de caire polític, però sovint te'n trobes algunes en les quals no manca la crítica social. Us en deixo unes quantes. L'última és una pintada "amorosa" que ha generat uns quants comentaris que també us adjunto... Al principi de l'eix comercial A la sortida d'una discoteca A la façana del McDonald's Al barri de Balàfia Joan Dalmau Vilella Aquestes pintades són obra d'algun pesat... Però són prou poètiques! Toni Ibañez Ros barri de Balàfia... (està en francès, com ho interpretes?) Quico Ventalló cosa de moros Joan Dalmau Vilella Aquesta està en francés, però després n'hi ha 5 o 6 més on diu "Mireia t'estimo" o d'altres empalagositats per l'estil, si no els han esborrat... Vaja, que la tal "Mireia" devia estar contenta... Toni Ibañe...

Com vaig anunciar , el proper dissabte 30 de gener a les 11:30 , dins les Terceres Jornades de la Catosfera , moderaré una conversa sobre "L a catosfera literària " . He pensat que seria una bona ocasió perquè els que vam participar (i els que no també!) fa dos anys en aquell projecte pioner de La catosfera literària 08 ens trobem per a parlar de l'experiència, i qui sap si per a engegar nous projectes col·lectius. ¿Com han evolucionat els blogs literaris? ¿Quin és el panorama actual de la Literatura 2.0 ? Autopublicació on line , e-books , etc. Podrem discutir de moltes coses. Que el format de la trobada sigui una " conversa " i no pas una "taula rodona" o una "conferència", dóna peu a una major participació que de ben segur resultarà d'allò més enriquidora. ¿Què us sembla la idea? ¿Ens veiem el 30 a Granollers? Els que vulgueu venir, us hauríeu d' inscriure Recuperant "La catosfera literària" Ressenya d'Enric Gil

"¿Què en queda d'allò que el blocaire Toni Ibàñez va batejar com a catosfera ?" ( Saül Gordillo ) En queda una referència a la Viquipèdia i 255.000 a Google . En queda un parell de títols literaris: La catosfera literària 08 i Catosfera. Ciberdietaris 04-05-06 . En queda un domini: catosfera.net by Marc Vidal . En queda (i això és el que compta de veritat) tots els blogaires que encara escrivim els nostres blogs en català . (Un mapa de mostra). I en queda la nostàlgia ... Saül , Toni i Marc Primeres Jornades de la Catosfera Gener 2008

Últimament estic molt cinèfil . Jo, que abans anava al cinema dos cops a l'any! Ho deu fer que tinc la temptació davall de casa i que, quan surto a la terrassa, ensumo la flaire de les crispetes; o que a Lleida l'hivern és molt cru i, si no et vols quedar ensopit a casa, ja m'explicaràs què fots pel carrer amb aquesta rasca. Sempre hi ha l'opció d'acabar en un pub, però tinc alèrgia a l'alcohol i no suporto que la roba em pudi fastigosament a fum. A veure si prohibeixen el puto tabac d'un puta vegada A TOT ARREU!! Nicotina és sinònim d'oligofrènia. Tan cinèfil estic que no dono a l'abast per a blogeujar totes les pel·lis que veig. Aquest divendres em vaig empassar Celda 211 , basada en una novel·la publicada per Lengua de trapo , i que va d'un motí en una presó. Dura, dura. Parla de la misèria humana, quelcom que cada dia m'interessa menys. Som animals mentiders per naturalesa. La supervivència ho justifica tot. Luis Tosar broda el pape...

Del 28 al 30 de gener se celebraran a Granollers les Terceres Jornades de la Catosfera ( programa ). En el mateix indret , fa justament dos anys, vam fer les primeres jornades catosfèriques, pioneres a casa nostra. Llavors, de la taula rodona sobre literatura que vaig moderar, en va sortir el llibre La catosfera literària 08 , en el qual van participar 100 blogaires . El dissabte 30 de gener pel matí moderaré la taula " Cultura en temps de xarxes " (9:30 a 11) i la conversa " La catosfera literària " (11:30 a 13:30). Allí ens (re)trobarem. La catosfera literària 2010 Cultura en temps de xarxes-1 Cultura en temps de xarxes-2 Recuperant "La catosfera literària" CRÒNICA CATOSFERA_10 Cultura en temps de xarxes-3 Cultura en temps de xarxes-4

M'ha arribat una capsa que conté els originals que concursen al Premi Internacional de Literatura Antonio Machado 2010 . Quan el vaig guanyar fa dos anys ( llibre ) em van fer membre de la Fundació i del jurat. Guy Llobet, el president de la Fundació, em confirma que el jurat d'enguany és enterament trilingüe , és a dir, que hauré de llegir obres en francès, castellà i català. Aquí teniu la composició del jurat: Pobre de mi, una ratlla i gràcies! Intentaré estar a l'altura de la responsabilitat que m'ha estat encomanada. Només disposo d'un mes per a llegir-me tota aquesta pila de fulls . M'hi poso ara mateix. L'any passat va guanyar l'obra que jo havia proposat ( Toni Quero ). Veurem què passa aquesta vegada.

El que conec ja ho conec. M'interessa el desconegut. M'empeny la curiositat. No tinc arrels, sinó cames. M'estimo més el lloguer que la propietat. Im Vorübergehen . Estar en camí. Passar de llarg. Fugir del que va ser devers el que vindrà. Conquistar-me.

Tot és incert dins la boirina d'aquest hivern malenconiós: la tremolor dels fanals vora el riu, el sanglot dels nadons, la munió de records que s'apleguen inútils, músiques sacres que no escolta ningú, solituds devastadores, ombres incògnites que omplen el mirall de la por. Tot és incert menys l'amor que fem i refem a redós del món, cos a cos, pell a pell, mot a mot. L'amor que no vol promeses, que defuig tots els papers, cavalcant l'instant suprem en què crides el meu nom. Tot és incert menys l'amor que ens allibera de les màscares, llavis savis que flamegen, bestioleta del meu cor. MARIA COMA Ciberpoesia

Enllesteixo una altra novel·la. Imprimeixo i la repasso sobre el paper. No és gaire llarga, no arriba a les 100 pàgines. És la tercera novel·la que escric en vuit mesos. Constato que sóc un novel·lista molt sui generis . Ara miraré a quin premi la puc enviar. Suposant que guanyi (que ja és molt suposar), serà publicada. I què? Guanyes premis , publiques llibres . I què? Fa sis anys que blogueges. I què? Hi ha dies en els quals aquest I què? apareix amb tota la seva cruesa més contundent. No, no és pessimisme, sinó sisifisme . Treballes i treballes, però sempre tens la impressió de tornar a començar de bell nou. Cada paraula que escrius és l'última i la primera. I aquesta feinada mai no té fi.

Uns mesos abans de rebre el Premi Nobel, Pablo Neruda va estar deu dies a Rapa Nui. D'aquesta visita en va sortir un poemari: “ La rosa separada ” . (Vint anys abans ja havia dedicat tres poemes a l'illa en el seu “Canto General” ). El poeta constata el seu enlluernament alhora que reconeix la necessitat d'abandonar-la: Y se acabó el silencio solemne, es necesario dejar atrás aquella soledad transparente de aire lúcido, de agua, de pasto duro y puro, huir, huir, huir de la sal, del peligro, del solitario círculo en el agua desde donde los ojos huecos del mar, las vértebras, los párpados de las estatuas negras mordieron al espantado burgués de las ciudades: Oh Isla de Pascua, no me atrapes, hay demasiada luz, estás muy lejos, y cuánta piedra y agua: too much for me! Nos vamos! Neruda fuig de l'illa perquè té por de ser atrapat per ella. Cal oblidar el paradís per a tornar a l'infern de la civilització i poder sobreviure-hi. Cal deixar l'illa per a reviure-la des ...