17.1.10

El Dubte

Després d'hores i hores i hores i hores i hores de feina solitària, sense moure el cul de la cadira, amb els ulls socarrimats davant la pantalla, havent fet vàries versions, havent perdut l'arxiu i havent-lo recuperat gràcies al miracle de la tecnologia, repassant lletra per lletra, accent per accent, fins que t'ho has après de memòria, per fi decideixes imprimir-ho i, mig incrèdul, contemples el munt de folis sobre la taula. Aquest és el producte, el resultat. Llavors, com altres vegades, t'entra el dubte, el Gran Dubte: ¿Vols dir que val la pena tant d'esforç? ¿Vols dir que no t'equivoques esmerçant la teva vida en una activitat tan incerta i ingrata com la literatura? Et quedes rumiant una estona davant la pila de folis acabats d'imprimir. Els tornaràs a llegir per enèsima vegada, canviaràs paraules, frases senceres, mai no t'acabarà de convèncer. El Dubte no marxarà. En faràs còpies, les enquadernaràs, les enviaràs a algun premi menor (els grans estan donats, no cal ni intentar-ho), amb moltíssima sort, el pots guanyar, et publicaran un altre llibre que no llegirà ningú, un altre volum que s'afegirà a la lleixa de "llibres propis", i el Dubte dels collons seguirà dins teu com un cuc que et rosega els fonaments de l'ésser. Això ets, el que fas. Operari sequitur esse. I no saps si podries ser res més, si sabries fer res més, perquè potser ja és massa tard per a deixar de fer el que fas i deixar de ser el que ets. El Dubte et corroeix com un àcid que, gota a gota, fa malbé l'esperança. Mires l'obra i penses que ella és el suc, l'essència, i tu la llimona espremuda, la pela rebregada. Potser l'obra farà el seu camí. El teu és aquest: lliurar-te en cos i ànima.

13 comentaris:

Arlequí ha dit...

Ja ho deia Sòcrates: "Només sé que no sé res". Vol dir que quan algú sap molt d'una tasca que fa i que porta a dins, sempre té dubtes i això és bo perquè investiga i experimenta dins d'un laberint on cal trobar la sortida.
Però estic segura que trobaràs la teva sortida.

Una abraçada.

Sibèria Trans ha dit...

El camí sempre és solitari. Els acompanyants ens desvien, encara que de tant en tant convé descansar. Parada i fonda. El dubte és l'inici, l'abandonament és el final. ''Intención y desapego''.

RDC ha dit...

Toni, si tens dubtes sobre el que fas... potser és que no vals per això, no!?

I si dius que escrius pq no ho pots evitar, llavors és que, òbviament, has pres un mal hàbit i t'hauries de desintoxicar per, així, trobar quelcom que no et generi aquesta mena de dubtes i remordiments, sinó tot el contrari.

Després de l'èxtesis de la creació hauries de sentir una satisfacció plàcida i tranquil·la, casi epicúria, i no un buit com el que comentes. Potser no ets prou ric com per escriure?

Salut, i millora't.

Toni Ibanez ha dit...

"Semel in vita... omnia in dubium revocanda" (Cartesius)

RDC ha dit...

Vaja... Et preguntes: "Quid brevi fortes jaculamur aevo multa?" [Horaci] i t'ho reformules tot a la cartesiana. Jo et dic, doncs: Heu, qui dubito vitae portio magna manet!
Igual descobreixes un nou món....

Salut

Sibèria Trans ha dit...

Només entenc català, castellà, anglès i rus. Però qui parli ''d'èxtasi després de la creació'' és que ha vist moltes pel.lícules...i se les ha cregut. La teoria siberiana diu que quan acabes de crear quedes buit per poder tornar a omplir-te i tornar a crear. Buidar-Omplir-Crear-Buidar-Omplir-Crear... així fins que mores i llavors ja no cal que facis res més!!

Toni Ibanez ha dit...

Exacte, Sibèria. La millor analogia és l'obstetrícia. Obra = fill. I la puta depressió postpart...

Sibèria Trans ha dit...

Totalment d'acord. De totes maneres no conec cap dona que digui no vull cap més fill perquè el part va ser molt dolorós... sempre en tenen més, no poden parar... I aquí m'aturo perquè l'analogia em fa venir idees molt marranes i força ofensives i no vull embrutar l'Entrellum.

Toni Ibanez ha dit...

Embruta, embruta, que en aquesta casa no ens estem de res...

Sibèria Trans ha dit...

Voldria afegir: si dubtatis caminatur et mirarir a vitae cum et culum...

RDC ha dit...

Siberia, veig que el català tampoc el pilles gaire; qui ha escrit "l'èxtasis després de la creació?".

Per la meva part, jo he escrit: "després de l'èxtasis de la creació". I tot el que comentes llavors, continua demostrant un no saber llegir en català, almenys el que jo he escrit en català.

Per cert, no sóc jo qui mira pel·lícules i llavors aspira a ser com un dels personatges...

Pep Puig ha dit...

Tot està bé. Està bé el què fas i està bé que en dubtis.No paris.

Indira Gandhi ha dit...

El mundo exige resultados. No les cuentes a otros tus dolores de parto. Muéstrales al niño.