ENTRELLUM

Els abrils em proven. Si ara fa un any em va concedir a Martorell el premi al millor blog en català, enguany he anat a Lloret a recollir el premi al millor blog literari . Es tracta d'una categoria nova incorporada als Premis Vila de Lloret en la seva onzena edició, juntament amb al premi al millor blog de viatges i al millor post sobre Lloret . Gràcies al jurat i a Lloret, per les hores serenes que m'han regalat. Notícia a Ràdio Lloret    Palmarès de premis

M'ha arribat una capsa que conté els originals que concursen al Premi Internacional de Literatura Antonio Machado 2010 . Quan el vaig guanyar fa dos anys ( llibre ) em van fer membre de la Fundació i del jurat. Guy Llobet, el president de la Fundació, em confirma que el jurat d'enguany és enterament trilingüe , és a dir, que hauré de llegir obres en francès, castellà i català. Aquí teniu la composició del jurat: Pobre de mi, una ratlla i gràcies! Intentaré estar a l'altura de la responsabilitat que m'ha estat encomanada. Només disposo d'un mes per a llegir-me tota aquesta pila de fulls . M'hi poso ara mateix. L'any passat va guanyar l'obra que jo havia proposat ( Toni Quero ). Veurem què passa aquesta vegada.

Yo nunca escribí libros "convencionales". Siempre he intentado innovar literariamente. Los jurados que me han premiado a lo largo de estos años han valorado precisamente esta experimentación. Esta vez es lo mismo. LISS es un libro difícil de definir. Mejor que mejor. Para mi es otro jirón de vida, otro peldaño, porque (como decía el catalán Eugeni d'Ors) todo lo que no es autobiografía es plagio . Yo sólo creo en la literatura de primera mano, escrita en primera persona, auténtica, sin máscaras... Creo en Céline, Kerouac, Agustin de Hipona, Henry Miller... Esos son mis maestros. No hay que inventar nada. Lo que hay que hacer es INVENTARSE. Cada día, sin miedo. Me entregué a la literatura en cuerpo y alma . Lo dejé todo por ella. Mi libertad queda atrapada en las palabras con las que ME escribo. Si algún día debo prescindir de la escritura, prescindiré... pero, por ahora, mis letras son mis alas... Todos somos mapuches

El dia 22 de febrer de 1939 Antonio Machado moria a Cotlliure. Ahir feia just 70 anys. 10:20 Centre Cultural de Cotlliure. He sortit de casa una mica abans de les 7. He arribat a Cotlliure sobre les 8:30. Bufa tramuntana. Pel camí he vist sortir el sol. Mimoses florides . Canigó nevat . Ara parla la presidenta del parlamento de Andalucía. El meu llibre està a la taula de l'entrada. 14€. Ja n'he dedicat un parell. Me n'enduc una capsa plena i la deixo al maleter del cotxe. Ha quedat molt bé. Fa sol. Guy Llobet, el president de la Fundació Machado , m'ha presentat el guanyador d'enguany: Toni Quero . Ara una representació de joves escriptors de totes les províncies andaluses reciten poemes de Machado. Canciones a Guiomar... 10:50 Parla l'alcalde de Cotlliure . El vent no cessa. Acaba d'esbatanar una finestra. Machado símbol europeu de llibertat, democràcia i republicanisme. 11:10 Lliurament del Prix des Lycéens . La remise du Prix Internaci...

El que més odio de la meva feina és haver de corregir exàmens; primer per la pèrdua de temps que suposa dedicar-se a una activitat que no t'aporta res i, segon, perquè posar notes implica traduir en una xifra el presumpte coneixement de l'alumne la qual cosa, per als que som de lletres, significa una veritable heretgia. No m'agrada jutjar ni ser jutjat. Fa 20 anys que poso notes i fa 20 anys que em presento a premis literaris . N'he perdut desenes i també n'he guanyat alguns . Conec molt bé la decepció que se sent quan la teva obra és rebutjada. Els jurats emeten veredictes la responsabilitat dels quals és compartida per tots els membres del jurat. Hi ha hagut 38 persones que no han estat escollides per al llibre catosfèric . Em consola pensar que la majoria són molt joves i tenen tota la vida per davant. Cal superar-se i fer-ho cada cop millor. No hi ha un altre camí.

Us podeu imaginar en quin estat comatós i catatònic es troba la literatura catalana (em refereixo a la de paper) que, quan no deixen els premis deserts (i últimament n'han deixat uns quants), concedeixen els guardons a obres realment curioses. Pep Coll s'ha endut el Sant Jordi amb una novel·la sobre la vida de Bernadeta Soubirous, la nena a qui se li va aparèixer la Mare de Déu a Lourdes... ¿Voleu res més destrempador?! I després alguns es queixen de què la joventut no llegeix! Aquests jurats i aquests editors farien bé d'anar a Lourdes, a veure si també se'ls apareix la Verge. ¿O és que ja només llegeixen novel·les de paper les velles beates de missa de dotze? Aleshores res, no he dit res. Vosaltres aneu fent... que ja arribarà Sant Jordi. (Suggeriment: amb el llibre podeu regalar un rosari, una estampeta del Papa o una ampolleta d'aigua beneita). CAPVESPRE 14.12.07 Poema d' Agustí Bartra : Quan de mi, finalment... Tangos amb lletra de Juan Gelman . Recorde...

Hi ha poques coses en aquesta vida que m'agradin més que caminar. Després d'aquest últim mes frenètic en el qual s'han ajuntat el final de curs amb la política , els jurats i la selectivitat ; aquesta tarda he tornat a calcigar els corriols emboscats del meu poble verd, petit i tranquil (tranquil sobretot quan no s'hi interposa la política). Reveure el mar des de coll de Clau. El fill de puta del quad que passa a tot drap i aixeca una polseguera asfixiant. Badar i divagar assegut en un banc de fusta del mirador de la Cornisa. Les papallones m'escorten. Ginesta . Esbarzers florits. Suo amb delit. Cauen del cel gotes tímides. Es congria la tempesta entre la costa i la gran ciutat. Trona i llampega. Salta una llebre entre els matolls i es posa sobre una pedra grossa; immòbil, impàvida, em mira de reüll. Jo tampoc no em moc. Estem dos o tres minuts així, aturats, fitant-nos l'un a l'altre. De sobte fot un bot i desapareix. Al capdamunt de Sant Mateu comença a ...

Div. 1 : Entrevistem Marc Vidal al programa "Capvespre" de Ràdio Vallromanes Dill. 4 : M'entrevisten al programa "A Bona Hora" de Ràdio Sabadell Div. 8 : Sopar de comiat a la Mercè T. Diss. 9 : Recital poètic amb el Grup Erato de Vallromanes Dima. 12, dime. 13 i dij. 14: Faig de vigilant i corrector a les PAU (UAB) Diss. 16: Constitució del nou govern municipal Diss. 23 : Revetlla de Sant Joan Div. 29 : Lliurament del XIV Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida

Saps que s'acaba el curs perquè floreixen els baladres i els alumnes estan insuportables. Avui, demà i demà passat els de 2n. de BTX fan exàmens finals. Enguany tornaré a corregir selectivitat a l'Autònoma. He rebut quatre originals més del Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida . Fer de jurat és un pal. Has de llegir molta morralla. I més pal és si no cobres ni un euro. Parlant de cobrar, he ingressat el talonet de CEDRO : 167 € en concepte de drets pels llibres publicats . Misèria & Co. No ens farem rics escrivint. Ni escrivint ni treballant honradament. M'ha arribat la convocatòria de subvencions de la ILC . Malgrat que el director ja no és l'ínclit Subirana (que me la va denegar els darrers dos anys), sinó l' Oriol Izquierdo , no penso demanar res, ni per creació ni per traducció ni per webs. A parir panteres. N'estic tip de pidolar xavalla. El que sí que faré és presentar-me al Carles Riba .

Vaig conèixer en Salvador a la taula rodona que vam fer a la seu d' Òmnium (22.3.07). Estava assegut entre el públic, escoltant amb atenció; al final, va fer una pregunta i, l'endemà, una crònica de l'acte . Si jo ja estic per damunt de la mitjana d'edat de la majoria de bloggers, imagineu-vos ell. En Salvador és un exemple extraordinari: feliçment jubilat , té un esperit inquiet que el porta a aprendre cada dia més coses. Al seu blog hi ha penjat imatges, cançons i fins i tot ha enregistrat la seva veu . El seu cas demostra que l'edat no ha de ser cap impediment per a res, que es pot tenir un esperit jove malgrat que el cos no acompanyi. Vaig escriure que la seva fesomia em recordava la del poeta Juan Ramón Jiménez. Ara li dic que és un model a seguir. La catosfera pot sentir-se orgullosa de tenir persones com ell. Solució al post d'ahir : Efectivament, com alguns heu comentat encertadament, la pífia monumental del fragment és dir que un camp de cirerers ...

Després de setmanes d'espera, ja tinc sobre la taula la traducció catalana d' Istanbul de Pamuk. El vaig comprar ahir a la llibreria La Gralla de Granollers juntament amb Orgànic , recull pòstum de relats de Guillem Viladot, el genial apotecari de Riella. A l'últim número de la revista BenZina surt publicat Ammara , el primer d'aquests relats. Viladot és un dels meus mestres. A més, 29 originals que he de llegir del III Premi Vallromanes de Poesia que s'han de sumar als originals que m'estan arribant del Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida . O sigui, que se'm presenta una setmaneta literàriament santíssima... Avui dinarem a Can Sala . Per culpa d'una fuita, ens han tornat a tallar l'aigua. Hi ha un cel per ploure.

La Laura, del gabinet de premsa del II Saló Sexe en Català , m'envia un mail en el qual em demana unes declaracions per a la nota de premsa que estan preparant. Li responc això: Què opina sobre l’estat de les lletres eròtiques en català? Considero que tota bona literatura ha de ser "eròtica", tot bon llibre ha de seduir el lector. El gènere eròtic en concret es troba difuminat episòdicament dins la majoria de novel·les que es fan avui dia. Llibres que abordin l'erotisme de cara n'hi ha molt pocs; i encara menys són els que proven de fer una reflexió profunda sobre el tema. És simptomàtic que només existeixi un premi de literatura eròtica en català ( Vall d'Albaida ). En castellà n'hi havia un ( La sonrisa vertical ) que, malauradament, ha desaparegut. En el meu cas, volia arriscar-me en aquest gènere, volia superar el repte de fer literatura eròtica. El resultat és prou satisfactori: vam guanyar el premi i el llibre està publicat . A més, les ...

M'arriba aquest mail d'una entrellumaire... Toni, No has parlat de la teva successora al premi Ferrater . El que és curiós és que sou la cara i la creu, ella tan espiritual i tu tant... Seriosament, n'hauries de fer un input. Salutacions Responc: Benvolguda amiga, No puc parlar de la meva successora al Premi Ferrater, la comtesa de Balàfia, baronessa amnèsica de la soga de la Pastilla i marmessora del quadrat del tros, altrament dita Dolors Miquel, perpetradora de la Missa Pagesa , per les següents raons de pes: 1- Vaig formar part del Jurat que va decidir qui havia de guanyar el Ferrater d'enguany. No tinc cap vocació de Marsé , jo. Cada cop m'agraden menys les polèmiques . 2- La Miquel no és la Janer. On vas a parar! 3- ¿Espiritual la Miquel? ¿Vols dir? Von allem Geschriebenen liebe ich nur Das, was Einer mit seinem Blute schreibt. Schreibe mit Blut: und du wirst erfahren, dass Blut Geist ist. 4- Potser algun dia, més endavant, em decideixo a parlar... 5- O potser...