ENTRELLUM

Lleida,1964 Filòsof, escriptor, viatger, pioner en l'àmbit de la ciberliteratura catalana. Inventor del terme Catosfera , va coordinar l'antologia " La catosfera literària " (2008), la primera recopilació de blogs en català. La seva trajectòria digital es va iniciar el 2004 amb el blog " Tros de Quòniam ". Format en filosofia per les universitats de Navarra i de Barcelona, va exercir com a professor d'institut  durant més de dues dècades, compaginant la docència amb una prolífica activitat literària guardonada amb una vintena  de premis . El 2009, però,  una profunda crisi personal el va portar a un canvi de vida radical.   Des de llavors, la seva singular  odissea ha estat marcada pel nomadisme, la recerca de la llibertat i l'espiritualitat, així com per una intensa etapa d'activisme a les xarxes socials.  Ha viatjat per tot el món i ha escrit una trentena d' obres  que transiten entre la poesia, la novel·la, l'assaig i el dietari. En el...

Avui fa 7 anys i 5 mesos que vaig encetar aquest blog. La criatura ja podria fer la primera comunió. A hores d'ara el comptador ha assolit els 2.000 posts i les 200.000 visites. Gràcies, Mr. Blogger! (per no defallir).  I gràcies a vosaltres, visitants incansables. Però tot això són xifres sense importància. Lo important és que encara hi escric. Lo important és que en aquest bagul digital hi guardo molts retalls de la vida que m'ha tocat viure, paraules sobretot. Lo important és que avui fa sol i els ocells encara canten.

La Sèrie T s'acaba. Aquest és el penúltim post. Tot s'acaba en aquesta vida. Com l'amor, aquest desgavell d' endorfines i emocions que comença amb papallones a l'estómac i acaba amb mil excuses per a no estar junts. Hi ha capsigranys que posen la passió per davant de la companyia. És una opció. El perill de sobrevalorar la passió és que pots quedar-te més sol que la una. Potser, al capdavall, es tracta d'això. Que jo sàpiga, no fabriquen taüts de dues places . La Sèrie T fineix perquè tampoc no cal allargar-la més. L'experiment ha durat gairebé 9 mesos. Ha estat una mena d'auto-gestació. Què n'ha sortit? Diverses conclusions. La vida eremítica té el seu punt. Tothom hauria d'estar una temporada allunyat del ramat, far from the madding crowd . El que Terradets li ha proporcionat és quelcom bastant indefinible. Ha pogut comprovar, per exemple, que es pot viure amb simplicitat, en contacte directe amb allò elemental ; i que el mite de la so...

Tot el que he escrit avui des que m'he llevat és un capítol ben interessant de la novel·la que visc . Que la meva vida sigui en si mateixa novel·lesca, creativa, original, atractiva, interessant, inspiradora, això és el que compta. Si, després, a més a més, sóc capaç de relatar-la en forma de dietari, deixant-ne constància per als altres o per a la posteritat, molt millor. No m'he de dedicar a res més que a buscar el combustible per als meus textos. Inspiració, sigui com sigui, a través de vivències i de persones, aquí o l'altra punta del món. Tot s'hi val si el resultat és una pàgina valuosa. Resulta una mica dur confessar que “utilitzo” la gent per a una finalitat literària. Així és de fet. Jo mateix sóc la matèria primera i essencial dels meus escrits. Tot existeix en funció de l'escriptura. Si allò que visc no és digne de ser escrit perd tot el seu valor vital. Digueu-li malaltia, vampirisme o com us plagui. Passo d'etiquetes. Els escriptors de debò som ai...

Els escriptors, els de veritat, sempre acaben parlant del que han viscut. Els que vivim ajuntant lletres som una demo que només sap parlar de nosaltres mateixos. I agree . Per això cal viure de forma creativa, original, arriscada, nòmada, folla, poètica, novel·lesca, teatral, imprevisible, et caetera …. Si la teva vida és avorrida la teva obra serà avorrida. Cal escriure el que vius i viure el que escrius . La resta són jocs de saló per a onanistes estèrils. Has d'arribar a l'extrem de menysprear la literatura perquè la teva vida és tan interessant i apassionant que deixar-ne constància escrita et sembla una pèrdua de temps; i et fa mandra perquè ets conscient que, per molt que t'hi escarrassis, les paraules sempre fan tard i es queden curtes .

No n'hi ha prou amb haver viscut. Escriure afegeix a la vida una pàtina, un rovell que ens fa sentir menys vulnerables a la inclemència de la mort , pura desaparició. Paraules-petjades, empremtes que deixem en el camí. És com anar despullat i posar-se una túnica per a evitar la intempèrie. Silenci-nuesa. Callar és passar desapercebut, desexistir. Continuem escrivint perquè no en tenim prou amb la vida, perquè se'ns queda curta sempre, perquè ens fa por anar a dormir i que l'endemà tot sigui oblit. És la certesa de la mort la que ens empeny a reiterar versos, a imaginar capítols, nous arguments. Escrivim com respirem: per a no sucumbir a la desfeta. Contra la mort no hi ha victòria possible, tret d'alguns gargots engiponats amb un cert estil. O ni tan sols això. La fe en la literatura.

Yo nunca escribí libros "convencionales". Siempre he intentado innovar literariamente. Los jurados que me han premiado a lo largo de estos años han valorado precisamente esta experimentación. Esta vez es lo mismo. LISS es un libro difícil de definir. Mejor que mejor. Para mi es otro jirón de vida, otro peldaño, porque (como decía el catalán Eugeni d'Ors) todo lo que no es autobiografía es plagio . Yo sólo creo en la literatura de primera mano, escrita en primera persona, auténtica, sin máscaras... Creo en Céline, Kerouac, Agustin de Hipona, Henry Miller... Esos son mis maestros. No hay que inventar nada. Lo que hay que hacer es INVENTARSE. Cada día, sin miedo. Me entregué a la literatura en cuerpo y alma . Lo dejé todo por ella. Mi libertad queda atrapada en las palabras con las que ME escribo. Si algún día debo prescindir de la escritura, prescindiré... pero, por ahora, mis letras son mis alas... Todos somos mapuches

"En canvi, als antípodes dels nostres blogaires hi trobem un catosfèric il·lustre com en Toni Ibàñez, que esdevé de l’opinió contrària. La seva obra escrita , les seves ramificacions catosfèriques i les seves iniciatives per esperonar el col·lectiu internauta, tot plegat està íntimament lligat a la seva personalitat abassegadora , rutilant i egòlatra . En Toni no entén de mitges tintes, i en el concepte unificador d’escriptura i experiència (“ escriviure ”, tal com ho anomena) la personalitat pròpia és consubstancial a l’aspecte creatiu. Sembla que torna de nou amb el seu blog Entrellum , i tant els que el seguim encuriosits com els seus crítics ja li tenim els dos ulls al damunt per veure què fa i amb què ens sorprèn." ( llunÀtic )

Podria explicar-ho TOT, però no ho faré. Podria escriure una novel·la d'aquelles que fan plorar les tietes, però passo. Podria continuar furgant dins les entranyes del meu ésser, pouar fins la solada, capbussar-m'hi encara més, borratxo d'experiències, per assolir l'essència de totes les essències. Podria guanyar un altre premi , publicar un altre llibre el qual, per descomptat, passaria desapercebut com tots els altres. Podria, fins i tot, oblidar-te. Però encara és massa aviat i no vol ploure, encara no em veig amb cor ni amb cap d'escriure res que s'acosti remotament al que hem viscut. Putes paraules cegues, sordes, coixes, manques... Ara em fa mandra de posar-me a engrunar tots els detalls, perquè els detalls solen ser d'allò més efímers. Deixa'm dormir una mica. Deixa'm recuperar-me. Potser demà, quan les roselles esclatin , t'escriuré l'últim poema. Potser demà, amb una mica de sort... Να εύχεσαι νάναι μακρύς ο δρόμος... Però no et pr...

És així que tremolo només de pensar on podem arribar; tremolo i m'estremeixo; tremolo i somio; és tan divertit somiar! És així que passen les hores d'aquest hivern fictici: indolores, mòrbides; aprenent a ser el que som; inventant el camí que ens convé; És així que arriba la nit carregada d'auguris; la lluna avui fa bondat; no com ahir, que no ens va deixar dormir; És així que vivim i escrivim: l' escriviure ens empeny cap a dimensions insòlites, fora de tots els convencionalismes, lluny del ramat que no ens podria entendre, lúcids, més enllà del límits que encotillen la societat anestesiada ... És així que som suprems; com l'àliga que plana sobre la vall sobrevolant la insignificança dels ratolins; res no pot aturar-nos: els déus s'han conxorxat a fer-nos l'ullet; És així (I) És així (II) És així (III) És així (IV) És així (V)

SELECTIVITAT-2 (9:15) He perdut l'aposta : no ha caigut Mill de Filosofia , sinó Plató i Nietzsche (gràcies Anna !) Millor. Ambdós són textos prou fàcils: la política platònica i la crítica nietzscheana de la moral cristiana basada en el ressentiment. L'opció A de la prova d' Història comença amb un text que diu: No tenim, Senyor, la pretensió de debilitar, ni encara menys atacar, la gloriosa unitat de la pàtria espanyola... Es tracta d'un fragment del Memorial de Greuges a Alfons XII , març de 1885. L'any passat el text era sobre l'Estatut i enguany... el que nosaltres volem, Senyor, és que a Espanya s'implanti un sistema regional adequat a les seves condicions actuals... I segueix: Només podem usar la nostra llengua a les nostres llars i en converses familiars, desterrada de les escoles... I afegeix: ni els jutges entenen els testimonis i processats, ni aquests entenen els jutges Com podeu veure (després de 121 anys!) la cosa segueix ben embolicada... ...

Si aconsegueixes que la teva vida sigui més interessant que la teva obra, has vençut. Cal escriviure , protagonitzar la ficció que t'arrossega riu avall, enfilar lletres per a deixar testimoni de què vas ser un humà excepcional... --&-- Si la Literatura no es nodreix de la vida esdevé buida, somorta, artificial i artificiosa. L'art veritable beu de la vida vívida , de la vida espremuda, de la vida al caire del neguit i la tenebra. Pessoa no va ser feliç, per això va escriure el seu Livro, una fita mestra de la Literatura de tots els temps. Zweig es va suïcidar ... ¿ James ? ¿Què significa "fracassar" en la vida? ¿Què és una "vida fracassada"? Per a mi una vida fracassada és una vida no creativa, no creadora. La vida només és vivible poèticament . La Literatura no està separada de la Vida. En canvi, la literatura està separada de la vida. No sé si m'explico.