8.4.11

Escriptors de veritat


I agree. Per això cal viure de forma creativa, original, arriscada, nòmada, folla, poètica, novel·lesca, teatral, imprevisible, et caetera…. Si la teva vida és avorrida la teva obra serà avorrida. Cal escriure el que vius i viure el que escrius. La resta són jocs de saló per a onanistes estèrils.

Has d'arribar a l'extrem de menysprear la literatura perquè la teva vida és tan interessant i apassionant que deixar-ne constància escrita et sembla una pèrdua de temps; i et fa mandra perquè ets conscient que, per molt que t'hi escarrassis, les paraules sempre fan tard i es queden curtes.

4 comentaris:

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Discrepo cordialment. Una vida més teòricament o aparentment avorrida que la de Pessoa?, i mira. Per posar només un exemple. Molts grans escriptors han estat gent introvertida que només ha viscut per escriure, i poc més. Em va agradar "Darrer Poema". Salutacions.

Toni Ibañez ha dit...

Suposo que caldria matisar molt més. D'antuvi hauríem de definir què s'entén per "vida". No és el mateix parlar de vida exterior (pràctica) que de vida interior (teòrica). Pessoa es troba clarament en el segon cas. Escriu sobre el que viu, és a dir, el que viu de portes endins (pensaments, sensacions, sentiments, somnis...) La seva vida exterior va ser d'allò més avorrida. Tanmateix, considero que els seus heterònims compensen amb escreix la necessitat que ell tenia de "ser-ho tot de totes les formes possibles", cercant així una vida plena segons la multiplicitat identitària del "drama en gente". Clar, tot plegat s'esdevé de portes endins amb la qual cosa podríem afirmar que Pessoa va gaudir una immensa vida interior.

El contraexemple podria ser la persona que ha viscut moltíssim de portes enfora (experiències, viatges, etc) i, en canvi, és incapaç d'aparaular de forma literària aquestes vivències.

Com sempre, no és bo generalitzar.

Arcangelo ha dit...

Ja em va fascinar llegir l'apunt original amb aquesta afirmació i la seva continuació em sembla una mena de lliçó utòpica, d'aquelles que et proposes seguir, tot i que potser no acabes duent mai del tot a la pràctica.

Toni Ibañez ha dit...

La utopia, com els somnis, existeixen (o millor seria dir "in-sisteixen") per a ser perpetrats.