14.4.11

El límit de la paciència


Ahir vaig veure un cartell on s'anunciava el preu d'una casa: 525.000 euros. Fa justament dos anys, per aquesta mateixa casa en demanaven un milió. Malgrat l'ostensible rebaixa, segueix sense vendre's.

Em pregunto si ara som la meitat de rics que fa dos anys o si el que passa és que alguns (que ara ploren) fa dos anys eren el doble de barruts. També em pregunto què farem amb tantes vivendes buides i amb tantes butxaques buides. ¿Cal omplir-se de paciència o arribarà un dia que, amb el pap ben buit, qualsevol paciència serà impossible?

1 comentari:

Arcangelo ha dit...

Tots som tan rics o pobres com volguem ser-ho. Si renuncièssim als diners i a la recerca del benefici econòmic com a objectius vitals, potser les coses no haurien acabat així.