ENTRELLUM

La davallada de CiU és imparable. Caldria que CDC es des-pujolitzés del tot i que trenqués ipso facto la federació amb UDC (des-duranització). Tot i així, dubto que se'n sortís. El seu destí és tan minimalista com el del PSC. Partits que són història. La força que empeny és ERC i, en general (aquí i a Espanya), les noves esquerres sorgides del descontentament social arran de la crisi i de les corrupcions de la casta partitocràtica. Assistim (som protagonistes!) d'un canvi d'època que comportarà un canvi de règim. Serà una lenta revolució democràtica o, com diria Xirinacs, demòtica . El procés d'independència forma part d'aquest cabal regeneracionista. Nous temps i noves maneres. Si ERC vol que, més enllà de l'estafada convergent, el procés tingui continuïtat; si ERC vol liderar el procés perquè sigui viable, cal que es posi a treballar des de la realitat i amb la realitat, amb els poc agraïts materials que té a disposició i pensant en el pes de la gran r...

Avui comença el mes de juny. Deixeu-me aprofitar la calma dominical per a fer unes reflexions a l'entorn del que ha succeït a BNA aquesta darrera setmana tràgica de maig.  Fa sis mesos, l'exdiputat imputat ciutadà Cañas va profetitzar que ens muntaria un "Ulster que os vais a cagar" . L'Ulster ja ha arribat mitjançant una decisió inexplicable de l'alcalde convergent Trias i la inestimable col·laboració dels "antisistema-okupes". La paradoxa inicial consisteix en aquesta sospitosa sintonia entre l'extrema dreta i l'extrema esquerra per tal de perjudicar els interessos de Catalunya. Perquè, no ens enganyem, la clau per entendre el que està passant és preguntar-se qui se'n beneficia ( Cui prodest ). La resposta a aquest interrogant ens ajudarà a esbrinar els fets i els objectius. L'anomenat "Procés" (fa 100 anys que un jueu de Praga escrivia una obra titulada així , que potser ens convindria rellegir per tal de di...

A hores d'ara l'escenari no pot ser més clar. CiU i ERC estan obligats a entendre's per a tirar endavant la voluntat que el poble català va expressar a les urnes el 25N. Sr. Mas i Sr. Junqueras: Volem la INDEPENDÈNCIA i vostès són els que ens han de representar, que per això els paguem els sous. Si no ho fan, seran uns traïdors i els substituirem per uns altres. El Sr. Duran és un botifler . Fa trenta anys que viu de la política i mai ha tingut pebrots de presentar-se sol a unes eleccions. El Sr. Duran ha de ser jubilat sense contemplacions. Per inútil . Catalunya està en fallida perquè Espanya ens ha escanyat fins a l'extenuació. Per acabar-ho d'adobar, ara volen rematar la llengua. #Wertgonya . No passaran. Només hi ha una sortida: INSUBMISSIÓ TOTAL. Ni som espanyols ni acatarem les seves lleis genocides. Ens toquen allò que ens fa més mal: els calés i la llengua. Lladres. Malparits. No tenen fre ni prudència. Continuarem sent mesells com sempre, cal...

Però el gran problema serà a Catalunya, perquè la sentència suposarà que una colla de 10 jutges, quatre d’ells ja fora de termini, poden tombar una llei aprovada per tres cambres legislatives i confirmada en un referèndum popular. A Madrid, el tema no els amoïna, perquè ja semblen donar per descomptat que els partits catalans prosseguiran amb la seva particular cerimònia de la confusió que acabarà amb uns quants discursos i cap acció concreta. Serà així? Del que no hi ha dubte és que José Montilla no té autonomia ni capacitat de lideratge per modular una resposta catalana clara i creïble. Dins del govern, ICV i ERC són partidaris d’una resposta contundent, però estan paralitzats per la por: saben que elevar el llistó de la reivindicació podria portar al final del Tripartit 2 i a unes eleccions de resultats desfavorables. I tampoc CiU no està donant un missatge clar de què és el que cal fer: Artur Mas sembla convençut que en té prou amb els errors de l’adversari per ser president l’any...

El tema del programa? Que el bombin! N’hem de tenir, però que no sigui raó d’enfrontaments per res del món. Tothom sap que el nostre programa és a) Declaració Unilateral d’Independència (DUI) i b) Regeneració Democràtica (RD). Vacunem-nos, doncs, contra la discrepància estripadora que tant de mal ha fet al catalanisme i que tan bé li va a Espanya. ( Toni Strubell ) Això de les sigles DUI m'ha arribat al cor (no puc dir úter perquè sóc mascle). Compte, perquè si canviem l'ordre de les vocals surt DIU ( dispositiu intrauterí ), un estri que s'usa per tal d'evitar la concepció. Compte, dic, perquè tot plegat no resulti estèril. Jo desitjo i somio que aquesta unitat que demanes sigui efectiva i fructífera. No un DIU (que també rima amb CiU), sinó un DUI. Endavant! PSOE i ERC contra RCat

Diumenge 13 de juliol de 2008 13:13 Em vaig saltar el dissabte. Els debats i les esmenes de les ponències m'avorreixen . A més, va ploure i no volia mullar-me amb la moto. Avui és diumenge i fa un dia preciós. Gens de trànsit, una fresqueta agradable, un aire net, un cel nítid... Sempre hauria de ser diumenge l'endemà de la pluja . 13:48 Un sandvitx vegetal i una Coca-cola petita per 9 € és una clavada important. Estic a l'Espai 2.0 parlant amb Miquel Manel Molina Manzano , regidor CiU de Santa Coloma . Nascut a Almería, porta aquí 51 anys. Es considera català per les quatre bandes. Va ser president de l'associació de comerciants. L'any 96 va entrar a CiU gràcies a Felip Puig que li va obrir els ulls. Diu que és "un treballador de la política" i amb 53 anys encara té tots els seus ideals sencers. M'ensenya la medalla de la Hermandad del Rocío. Cristòfol (que ens acompanya) diu que en Miquel Manel és un prototip de moltes coses i una esperança de...

Casa Gran , sobiranisme, dret a decidir, patriotisme, país, nació, il·lusió... Paraules. Sovint dubto ... ¿Vols dir que la blogocràcia no és un miratge? Un blogaire és solament un blogaire. 100 blogaires són solament 100 blogaires. 1000 blogaires són tot just 1000 blogaires... Ben poca cosa dins l'oceà de la societat real que res no sap de blogs ni de ciberactivismes... Sovint dubto . Dubtar no em fa més savi. Congrés de Convergència en directe Declaració de principis

Divendres 11 de juliol de 2008 16:19 Ja sóc al Palau de Congressos. Després de passar per l'infern dels túnels de la Ronda de Dalt (un infern literal per als motoristes), s'agraeix un bon aire condicionat. Només entrar m'he trobat Roc Fernandez . A la part de baix he vist Carles Puigdemont que estava amb el seu portàtil. Ja estic acreditat i connectat al wifi. A la meva vora Rubèn Novoa i Marc Pallarés . També Carles Campuzano . Han passat passejant l'Artur Mas i en Felip Puig. La gent va omplint el hall. Molts bloggers acreditant-se. La Montse Candini també està amb el seu portàtil. Acaba d'arribar José Rodriguez (amb pantalons de pana!) Al costat tinc la Marta Puig Ventura intentant connectar al wifi el seu MacBook Air . 17:04 Ja ens hem instal·lat a l' Espai 2.0 que resulta ser el bar del Palau de Congressos. Saludo Marc Vidal, Saül Gordillo i Carme- Laura Gil. David Madí i Carles Puigdemont ja són al seu lloc. Comença la taula rodona . Com que s'h...

Jo no sóc militant de Convergència . La meva dona sí (ella fa un any que desenvolupa tasques de govern a l'ajuntament de Vallromanes com a regidora de cultura , esports i promoció econòmica ). Reconec que, entre totes les opcions, Convergència és la que més s'acosta als meus plantejaments polítics, per això no amago la meva simpatia per aquesta formació. Tanmateix mantinc la meva independència i, per damunt de tot, defenso la llibertat de dir el que vulgui en el meu blog. ENTRELLUM no és un blog polític , sinó un ciberdietari personal, la qual cosa no significa que sovint no parli de política . El que vull dir és que la política, ara per ara, no és la meva prioritat vital. El passat novembre vaig acceptar la invitació a la conferència i a la trobada amb l' Artur Mas , de la mateixa manera que, a mitjans de juny, vaig formar part d'una taula rodona en el Congrés Comarcal de Vallès Oriental. Ara participaré en aquest Congrés Nacional . Per a mi és una oportuni...

Notícia Participa-hi

Hotel Augusta , Vilanova del Vallès. Congrés Comarcal de CDC. Dinem. Taula rodona 1: Catalunya 2.0 . Roc Fernàndez , Carles Puigdemont , Jordi Roigé , Marc Vidal , Carles Campuzano ... Fragment de la meva intervenció: El web 2.0 està de moda, però no és un concepte prou clar: Nobody really knows what it means (tret del Marc Vidal ningú no sap ben bé què significa). ¿Retòrica dels tecnoutopistes? ¿Una nova etiqueta esnob? Es tracta d’una actitud a la qual s’arriba mitjançant tota una sèrie de noves aplicacions tecnològiques (programes, eines, xarxes socials, portals) que generen més dinamisme, interacció i col·laboració entre els usuaris, el que s’anomena la “intel·ligència col·lectiva”. El lloc 2.0 no pot ser un jardí tancat, sinó que l’usuari el pot modificar creant i compartint informació. Blogs, Wikis (Wikipedia), Flickr, GoEar, YouTube, Facebook, Twitter, Delicious, Technorati, SlideShare… Ens trobem davant de noves formes de producció i d’edició de continguts que ens porten...

Els dies 11, 12 i 13 de juliol Convergència Democràtica de Catalunya celebra el seu 15è Congrés . CDC farà un seguiment especial del Congrés des de la seva pàgina web . Com en ocasions anteriors , els blogaires també hi tindrem un paper important. Els que estigueu interessats a seguir el Congrés des del vostre blog podeu omplir aquest formulari . Però abans aniré al Congrés Comarcal de CDC del Vallès Oriental [ programa ] que se celebrarà el dissabte 14 de juny a l' Hotel Augusta . M'han convidat a participar en una taula rodona titulada Catalunya 2.0 , juntament amb Carles Puigdemont i Jordi Cabré . La taula, moderada per Roc Fernàndez , començarà a les 15:30 i està oberta a tothom.

Ja fa dies que el videoblog de l' Artur Mas admet videocomentaris . D'aquesta manera fa un pas endavant en l'evolució cap al veritable Web 2.0 d'acord amb les reivindicacions que alguns blogaires li vam fer a la trobada que vam tenir amb ell el passat mes de novembre . Per ara han aparegut tres vídeos gravats per tres joves, dues noies (molt maques) i un noi (no tan maco). La darrera , amb accent lleidatà, pregunta pel polèmic transvasament del Segre... He estat temptat de gravar alguna pregunta i enviar-la-hi, però he resistit la temptació. Aquest dijous un sarpat de blogaires ens trobarem amb el conseller Huguet per a parlar de la Catosfera , les Jornades , el web 2.0, el ciberactivisme, el periodisme ciutadà, el Twitter , el Facebook... ¿Voleu que li pregunti alguna cosa concreta al conseller?

[ A vís : aquest post pot ferir seriosament la seva sensibilitat ] Aquests darrers comicis el sociatisme espanyolista que viu i treballa a Catalunya ha votat massivament Zapatero ( 1.672.777 vots ), però quan arriben les eleccions autonòmiques i ha de votar PSC la cosa canvia ( 796.173 vots ), perquè a la majoria d'aquests votants sociates els sobra la C de Catalunya . Llavors s'abstenen o vés a saber. La paradoxa apareix quan, a sobre, ens volen vendre que els 25 diputats del PSC representen el "catalanisme" a Madrid. Es que me troncho de risa . Per a treure tots aquests vots, la Chaconeta ha hagut de declarar-se " filla de Zapatero " i -oh, caputxeta prenyadeta-, míting rere míting, apel·lar a la por més atàvica: " ¡¡¡Que vuelve el lobo, que vuelve el lobo!!! " [Llop = Rajoy = PP = la dreta neofranquista = els requetedolents]. Sense cap altra proposta en positiu... El sociatisme espanyolista (ara s'ha posat de moda dir-ne "unionist...

Matí gris. Gris futur. Passi el que passi avui, guanyi qui guanyi, molt em temo que qui perdrà és Catalunya . El bipartidisme espanyolista no ens beneficia gens. La manipulació partidista del terrorisme tampoc. El caïnisme suïcida dels catalanistes fa basarda. ¿Què se n'ha fet, de l'esperit de l' 1-D ? Ni ens deixen decidir ni volem decidir [m'acostaré a Vilanova del Vallès per a deixar la meva signatura]. La sensació és que cada vegada som menys i cada vegada estem més dividits. Jo no m'abstindré ni votaré en blanc. Exerciré el meu deure com a ciutadà responsable malgrat que cada dia crec menys en aquest sistema partitocràtic, bipartidista, monàrquic, espanyolista... Matí gris. Gris futur. Actualització 12:38 Després de votar on em pertocava , he anat a Vilanova del Vallès per a veure si podia signar a favor del Dret a Decidir . Malgrat que apareix al llistat , m'he trobat que no hi havia cap mesa en aquest poble veí. Me n'he tornat, per tant, sense p...

Anem trobant la calma per a reflexionar. Ahir va ser un gran dia, un dia que passarà als annals de la història: 1_D_07 . Els nostres néts ens demanaran: Avi, tu hi eres, no? I direm: Sí, jo hi vaig ser, i vaig posar el meu granet de sorra perquè avui tu puguis viure millor i ser més lliure. L'ORGULL, la DIGNITAT, el poble que surt al carrer per a reivindicar el seu DRET A DECIDIR. Montilla encara no ha dit res de res. Iceta s'ha quedat en blanc. Anem trobant la calma per a reflexionar... Catalunya no està acabada. Catalunya és GRAN. D'ençà 1714 ho hem perdut tot, bous i esquelles, però encara resistim, collons, encara SOM i SEREM, malgrat els Francos i els Montilles i la mare que els va parir a tots. Aquest és el miracle que ahir em va fer plorar. Plorar d'emoció i d'esperança. SOM. EXISTIM. Tenim la força més gran de totes: la força de la gent que no es deixa esporuguir, que s'aixeca sempre, que lluita i que treballa per aquest país... Mireu aquesta nena....

Después de la Conferencia de Mas , ahora vendrá la Manifestación … Sólo hay un camino: El Front Nacional . L’efervescència és tal que la marxa s’està convertint en la primera gran manifestació conjunta del catalanisme després de molts anys . Ara fonamentat en el denominador del dret a decidir Todas las fuerzas catalanistas deben unirse para salir de este callejón donde nos ha metido la mentira de la cacareada Transición. 30 años de falsas esperanzas, expolio y catalanofobia para acabar llenos de socavones… Se acabó. Los catalanes nos hemos hartado. Sólo queda que el TC nos tumbe l’Estatut. ¿No lo ves claro, Quiño? Nada de incertidumbres . Está clarísimo. [Comentari deixat al blog de JPQ ] Ho vaig escriure ara fa un any : Potser ha arribat l'hora d'escollir què volem de veritat: una Catalunya Catalana o una Cataluña descafeïnada, colonitzada, aigualida des de fora i des de dins pels enemics de sempre que, ara més que mai, tenen a l'abast la possibilitat real d'anorrea...

Ja podeu escoltar l'audio de l'entrevista que em van fer ahir a la trobada de bloggers amb l'Artur Mas. Són tres minutets. Totes les entrevistes

En algunes comarques les militàncies de CiU i ERC treballen plegades, deixant les ferides polítiques al marge. Mentre, a ERC encara perdura una rara confusió. Carod i Puigcercós van intentar fer-nos creure que l’España plural de Zapatero anava de debò i que l’enemic era només el PP. La teoria se n’ha anat en orris perquè ZP ha demostrat ser un espanyolista de pedra picada a qui només interessa Catalunya pels vots. Tot i això, Esquerra persisteix a dir que l’adversari és “la dreta” (CiU i el PP) i no Espanya. Una teoria ben rara per a un partit independentista, oi? I què vols esperar d'un President de la Generalitat que no té el batxillerat, d'un President del Parlament que no té el batxillerat i d'un parell de filòlegs egòlatres? Misèria moral i misèria intel·lectual. Almenys els fills del Montilla sabran alemany. Val més riure que plorar [En castellano]

Si dimarts passat vam ser convidats a la conferència , avui dijous a les sis de la tarda teníem una trobada amb l' Artur Mas a la seu de CiU del carrer Còrsega. Desconec quants bloggers havien estat convidats. Aquests són els que han vingut: Marc Roca , Xavier Mir , Marc Arza , Núria Masdéu , Marc Vidal , Oriol Ibars , Vicent Partal (Vilaweb) , Eduard Batlle (El Punt) , Jordi Cabré ( El Singular Digital ) Setena planta. Una sala petita amb una gran taula. Ampolles d'aigua Ribes per a tothom. Hem estat fent tertúlia una hora i quart. Mas ha hagut de marxar perquè tenia una entrevista a la ràdio. Hem parlat de la conferència, d'internet, dels blogs, de moltes coses... Bé, han parlat. Jo, més que res, m'he dedicat a escoltar. Tot molt interessant. Ens hi podíem haver estat tota la nit. A mi m'han entrevistat després i m'han gravat amb el vídeo. Prèviament, via mail, ens havien enviat unes preguntes, i jo havia fet els deures... A l'entrevista no he es...