ENTRELLUM

Pensava que La Cosa havia finit amb congratulacions generalitzades, però no. La ressaca s'allarga. Aquesta tarda he rebut el següent mail... Hola Toni, Sóc alumne de 4t de periodisme, ens han demanat que escrivim un petit article a partir de les opinions d'un escriptor en llengua catalana que no hagi estat a la Fira de Frankfurt. He aconseguit el teu contacte a través del teu blog . Si no t'importa t'envio unes preguntes, l'article és per demà. ------------------------ Hola Franc, Gràcies per pensar en mi. Aquí tens les meves respostes: Tinc entès que no ha anat a la Fira, no hi ha estat invitat o no hi ha volgut anar? No m'hi han convidat. Com diu un amic meu (que fa anys que viu a Frankfurt): Musst du darüber stehn!* Creu que la cultura catalana ha sortit afavorida o desfavorida després de la Fira? No sé què és exactament "la cultura catalana", i menys com a subjecte que pugui resultar "afavorit o desafavorit". Els su...

Via The Berlin Chronicles m'assabento de què ARTE dedicarà aquest divendres dos programes a Catalunya Trotz ihres Anspruches auf Autonomie propagieren sie keinen engstirnigen Lokalpatriotismus... Deutlich wird, warum die Katalanen leidenschaftlich auf ihrer Sprache beharren und ihre Identität und Unabhängigkeit zu bewahren suchen. (Malgrat la seva pretensió d'autonomia no propaguen cap patriotisme local estret de mires... Queda palès per què els catalans es refermen apassionadament en la seva llengua i intenten conservar la seva identitat i independència) Frankfurt a ENTRELLUM Article recomanat

Estic mirant el C33. Acte inaugural de la Fira del Llibre . Quin ensopiment. Quina carrinclonada. Quina tristor. Quanta naftalina. Els alemanys que encara no s'hagin adormit deuen pensar que Catalunya és un geriàtric o un cementiri. Tot negre. Tot fosc. Tot lent. He llegit el discurset del Quimet i m'ha caigut l'ànima a terra. Quina cosa més fluixa. Aquest home ha perdut molt des que escriu a La Vanguardia Española . Ara canten Paraules d'amor . Me'n falta una de Llach per acabar-ho d'adobar. Els que aplaudeixen deuen ser tots de casa. Fragment del Quadern gris de Pla. Al fons apareixen les traduccions en l'alemany. Els mateixos de sempre. Les mateixes cares. Estic fart de veure els mateixos endollats, els mateixos subvencionats, els mateixos i les mateixes mediocritats. Ara llegeixen Rosselló-Pòrcel auf Deutsch . Així els hem d'engrescar? Els versets feministes de la Marçal. Bartra. Fuster. Pedrolo. Moncada. Und so weiter . Joan Anguera recita EL MIL...

Marc Vidal la clava en el seu darrer post: Frankfurt.cat . Llàstima que l'únic enllaç que hi posa desmereixi l'encert i la qualitat del seu escrit. De totes maneres, GRÀCIES! Te'n dec una altra. Frankfurt a ENTRELLUM

Sin duda, todo eso necesitaría infinitas matizaciones, hasta llegar a esta conclusión un poco abrupta: ¿cómo olvidar que la cultura española oficial ha ignorando durante siglos la existencia misma de una gran literatura catalana? Todavía hoy, de hoy mismo, la ignorancia hacia la cultura escrita catalana es sencillamente absoluta . Si yo fuese escritor catalán en catalán (soy algo peor; pero esa es otra historia) me sentiría humillado y condenado al ostracismo por un Estado que siempre me ha ignorado. ( JPQ, excepcional ) Sea como sea, la literatura catalana no se conoce en el mundo y esto es así porque el gobierno español nunca ha hecho nada para promocionarla (y en general nada por la cultura catalana). ( Mr. Bostezo, doblement excepcional ) I quan nosaltres tenim l'oportunitat de fer alguna cosa , ells s'encarreguen de boicotejar-ho... La ambigüedad rige el destino de nuestras fútiles ilusiones

La Clara, d' arsvirtualis , molt indignada , em dóna la pista sobre un article perpetrat per l'ínclit corresponsal a Espanya del diari amb més tirada de Colònia ( Kölner Stadt- Anzeiger ), Ralph Schulze, titulat Wir sind nicht Spanien . Us copio algunes de les perles que conté l'article (les negretes són meves): Després d'un tendenciós preludi on explica la crema de fotografies monàrquiques, Herr Schulze escriu: Mit ähnlicher Lust zur Provokation präsentiert sich die katalanischsprachige Welt als Ehrengast auf der Frankfurter Buchmesse (El món catalanoparlant es presenta com a convidat d'honor a la Fira de Frankfurt amb similars ganes de provocar ) um diese kleine Kultur auf der weltgrößten Literaturmesse zu präsentieren. Diese sprachliche Abgrenzung dessen, was seitens der Regionalregierung als „einzigartige und universelle“ Literatur Kataloniens präsentiert wird ( per a presentar aquesta petita cultura a la Fira del Llibre més gran del món. Aquesta de...

L'educació en aquest país està tan malament que cada cop que sento que canviaran alguna cosa em poso a tremolar perquè sóc conscient de què encara és susceptible d'empitjorament. L'última genialitat del govern ZP és la següent: El Gobierno elimina Filosofía de Primero de Bachillerato para introducir Ciudadanía Quina mania amb la Ciutadania ! Si no en tenien prou amb L'educació per la ciutadania a l'ESO, ara es volen carregar la filosofia del BTX. El Ministerio está jugando con el profesorado de filosofía y probablemente también con las asociaciones de filósofía. Está claro que su intención es que los profesores de filosofía nos “reconvirtamos” en profesores de “Educación para la Ciudadanía” en 4º de la ESO y 1º de Bachiller. ¿Qué ocurrirá cuándo llegue un nuevo partido que considere que la Educación para la Ciudadanía carece de sentido en un bachillerato? ¿O si hubiera cambios en el actual gobierno y los nuevos responsables de educación piensan que la EpC no ...

No he demanat cap subvenció ni estic a la famosa llista de Frankfurt , però ahir vaig enviar un relat curt a un premi i he enllestit una novel·la de 100 pàgines que anirà a un altre premi i estic pensant a quin premi envio el poemari que tinc al calaix (el millor poemari que he escrit mai) i, a més, he obert un blog nou i, visca, ja estic gairebé de vacances . Hi ha pobres d'esperit que creuen que a la vida només existeix la política! Agraïment

Passo la tarda traduint fragments de Goethe , concretament de la seva Nausikaa (1787), un drama inacabat en el qual l'escriptor alemany reprèn el mite que apareix a l' Odissea homèrica . La donzella Nausica -filla d'Alcínous, rei dels feacis- troba Odisseu a la platja i, per art de màgia, es desencadena la seducció. La tragèdia dels amors platònics, l'esqueixament del cos i l'ànima, la renúncia que és alhora penyora d'eterna recordança. La mítica Nausica plora, com plorava la mítica Ariadna a la platja de Naxos. Llàgrimes que es fonen amb l'escuma de les onades... Tinc dubtes translacionals i envio un mail al meu amic Francesc , filòsof i bloguer català resident a Frankfurt. Amb el seu ajut me'n surto. (Gràcies, Sisco! Quantes te'n dec?) Us en deixo un tast. Són paraules de Nausica... Du bist nicht einer von den Trüglichen, Wie viele Fremde kommen, die sich rühmen Und glatte Worte sprechen, wo der Hörer Nichts Falsches ahnet und zuletzt, be...

Per què no té un empatx la junta de l'AELC de tantes taules rodones, converses a tres, converses a dos, cares a cares, diàlegs entre tu i jo, diàlegs entre ells dos, diàlegs entre els de sempre, paraules sobre paraules, recitals poètics, poesies i copes i sets de bastos amb conclusions que no porten a cap lloc mentre la resta dels associats espera una resposta que els satisfaci com a escriptors catalans? I unes quantes preguntes més... Canya al mono que és de goma i se'n va a Vancouver Frankfurt a ENTRELLUM

(17.07.06) Entrevista e-notícies (29.07.06) Ich bin Katalane (05.10.06) Katalanischen Schriftsteller (06.10.06) Catalan writer? (18.11.06) PostFrankfurt (21.06.07) Tu pentina el gat que jo faig feina (06.10.07) Wir sind nicht Spanien (08.10.07) Ignorància absoluta (09.10.07) Frankfurt.cat (09.10.07) Acte inaugural de Frankfurt (11.10.07) Land der Liebe un der Rebellion (23.10.07) Més Frankfurt

Speaking at the press conference, Frankfurt Book Fair director Juergen Boos said that the Catalan language (Europe's seventh most spoken language , which is spoken around Barcelona in Spain, and in parts of France, Andorra and Italy) was of strategic importance to the Spanish publishing industry. There are an estimated 1,500 writers writing in Catalan currently, while a third of Spanish publishers have Catalan publishing programs. In addition, many Catalan writers write in Spanish. In addition? O sigui, que a més a més dels 1.500 matats que escrivim en català, resulta que hi ha "alguns escriptors catalans" que ens fan el favor d'escriure en espanyol...! ¿Voleu dir que s'aclareixen aquests alemanys? ¿No seran "escriptors espanyols" aquests escriptors que, vivint a Catalunya, no es prenen la molèstia d'escriure en català? Perquè, per la mateixa regla de tres, podien haver escrit: In addition, many Spanish writers write in Catalan , frase molt més...

L'últim número de Benzina ja està al carrer. Us recordo que dins (pp. 68-70) hi podreu trobar el meu relat Nona ( PDF ) que opta al Premi Literari . Si voleu saber com comença, aneu aquí . Si el voleu llegir sencer, haureu de comprar la revista: 3 € i és vostra. Der Schriftsteller, vor allem in Minderheitssprachen, ist das ethische, das kritische Bewusstsein. Wir katalanischen Schriftsteller wissen viel über den Kampf bei der Verteidigung der nationalen Sprache, Literatur und Kultur, eine Konstante während des ganzen 20. Jahrhunderts. (...) So kommt es, dass wir Schriftsteller uns in Doppelagenten der katalanischen Sprache verwandeln: Zum einen arbeiten wir mit ihr, wir bereichern sie, mit unserem Werk helfen wir bei der nationalen Erschaffung eines imaginären Kollektivs, und zum anderen kämpfen wir um ihre Aufrechterhaltung, ihre Würde und ihren öffentlichen Gebrauch in allen Bereichen. Biel Mesquida , Ein europäischer Schriftsteller in katalanischer Sprache traducció al cat...

Com a català, sempre tinc present dos noms, dues dates i dues frases cabdals de la nostra història: LLUÍS COMPANYS en el fossar de Santa Eulàlia de Montjuïc al cant del gall del dia 15 d'octubre de 1940: " Per Catalunya! " PAU CASALS a la seu de l'ONU el dia 24 d'octubre de 1971: " I'm a catalan... " (vid. video ) Tenen raó Francesc Pujols i Enric Vila : La veritat no necessita màrtirs. El que la veritat necessita són treballadors, persones que facin coses de profit perquè la humanitat progressi. En el nostre cas, la veritat catalana necessita catalans que penquin per tal que la nostra cultura s'enforteixi i avanci amb empenta cap al futur. El final de Companys (com el de Sòcrates) no m'acaba de fer el pes, però valoro el seu simbolisme tràgic. Companys i Casals són dos models, però no són els únics. Jo aspiro a ser un Pau Casals de les lletres i anar pel món ple d'orgull dient que sóc català. Els que, al final, tinguin la responsabi...

No pots voler-ho tot. No pots voler ser famós mediàtic i al mateix temps autoproclamar-te terrorista de les lletres. No pots voler tenir la categoria d’ enfant terrible a la Bauçà i voler que en vida, ara que tot just comences la teva postadolescència adulta, et critiquin l’obra poètica per bé o per mal, és a dir, aparèixer als diaris burgesos. No pots seguir proclamant -impunement- que... “UCP és una bomba literària. Sí: sóc un terrorista de les lletres. Estan molt preocupats. Escagarrinats.”... O que vols ... “Acollonir les patums. Atemorir el ramat. Que tremolin els mediocres en albirar la nostra cal·ligrafia...” No t’adones que fas por i pànic als editors, als col·legues periodistes , als col·legues escriptors i als crítics literaris? Tria, noi: o l’excelsa divinitat sacrificada, silenciosa i perifèrica o l’èxit apoteòsic terrenal i mediàtic que comporta també signar llibres com s’escau al mig de la Rambla o dins d’una llibreria al costat de tots els altres col·legues escriptors ...

El millor regal d'ahir va ser rebre els mails de felicitació dels entrellumaires (des d'aquí us agraeixo el detall), i trobar-me aquest mail d'en Jordi Riba: Benvolgut amic: E-noticies compta amb un nou apartat anomenat “QUI ES QUÍ A LES LLETRES CATALANES”. El principal objectiu d’aquest apartat és donar a conèixer als autors que com vostè han destacat per la seva aportació a la cultura catalana. Per aixó li demanem que el més aviat possible ens faci arribar les respostes a l’entrevista que properament publicarem així com una fotografia per tal de poder incloure-la. Suposo que ho publicaran la setmana vinent, però m'avanço aquí penjant les respostes que he donat a les sis preguntes plantejades: Com es definiria com a autor? Una barreja de filòsof i poeta. Escric per a comprendre i cantar el misteri de viure. La literatura em serveix per a inventar màscares, esbombar dubtes, vomitar obsessions, amagar secrets, divertir-me... Quan més lliure sóc és escrivint. Les para...

Aparquem el cotxe davant la Porsche de l'Avinguda J. V. Foix . L'edifici on es troba la seu de l'editorial Anagrama fa cantonada amb el carrer Pedró de la Creu. Façana de totxo vermell. Jordi Herralde (JH) va comprar aquest local a Grijalbo. Pugem les escales fins al primer pis. El rebedor és ple de pòsters publicitaris dels llibres que ( since 1969) ha publicat la casa. La noia de recepció ens diu que ens esperem. M'acompanya un vell amic de JH, que és el que ha concertat l'entrevista. Van fer les milícies junts a Castillejos. JH va ser un dels enginyers industrials més joves d'aquest país. Ara és un dels editors independents més respectats del panorama literari mundial. Estic emocionat. Fa molt de temps que somiava aquest moment. Apareix amb un somriure, fem les presentacions. Em trobo davant d'un home septuagenari que encara conserva una bona tofa de cabell blanc. Vesteix amb senzillesa: camisa blau cel sota un jersei blau marí. Beslluma bonhomia. Quan...