21.6.07

Tu pentina el gat que jo faig feina

No he demanat cap subvenció ni estic a la famosa llista de Frankfurt, però ahir vaig enviar un relat curt a un premi i he enllestit una novel·la de 100 pàgines que anirà a un altre premi i estic pensant a quin premi envio el poemari que tinc al calaix (el millor poemari que he escrit mai) i, a més, he obert un blog nou i, visca, ja estic gairebé de vacances. Hi ha pobres d'esperit que creuen que a la vida només existeix la política!

5 comentaris:

Pafiam ha dit...

Buero, buero, buero, que deia aquell. Que vol dir que no tens contrincants de la teva talla? I jo què? eh?jar jar jar har
Em defineixo antagònic, res d'odis ni enveges malsanes. No tinc ganes de dicutir perquè és molt pesat, i suposo que tu tampoc. Però les coses com són.
Ara bé, si et refereixes a contrincants a la política...passo.

Francesco ha dit...

De veritat que m'admira tanta productivitat. Com t'ho fas? M'agradaria tenir més temps per dedicar-li però em temo que no és qüestió d'això. Soc conscient que si algun moment el tinc, no l'aprofito com ho hauria de fer. Digue'm: escrius per escriure sense preocupar-te ni el què ni en el com? tens les idees sobre el què al cap? Em tens intrigat... Per cert, com lector de l'"Oracle", MOOOLTES FELICITATS.

tonibanez ha dit...

Gràcies. El secret és treballar i treballar i treballar... i no parar de treballar.

Marina ha dit...

I també, saber-ne.
Perquè s'ha de reconèixer Toni, que ets com ets, però ESCRIUS com ESCRIUS!

Anònim ha dit...

El secret és no tenir cap criteri ni literari ni filosòfic. Amb aquestes mancances, es poden escriure milers de llibres.