ENTRELLUM

Diumenge 24.2.08 10:30 Avui Cotlliure és un formiguer de gent. Autocars de Rubí, de Sòria, de Baeza... Al cementiri no s'hi cap. Banderes republicanes . M'acompanyen els amics que han vingut a compartir aquest dia inoblidable. Hi ha mercat. Hem esmorzat vora mar i ara anem cap al Centre Cultural... Lliurament del Premi Internacional de Literatura Antonio Machado 2008 QdC_1 QdC_2 QdC_3 QdC_4 QdC_5

Dissabte 23.2.08 10:36 Una hora xerrant amb els vells pescadors del poble. Estaven, com d'habitud, prenent el sol asseguts als primers bancs que hi ha davant el mar, al port d'amunt. Els seus noms: el petit Louis (1923), Paul Ramone (1926), Josep Francesc (1936)... El que més ha enraonat és Ramone el qual se sabia tota la història del poble i recordava dades i dates exactes. Un prodigi de membrances cotlliurenques. He anotat moltes coses... [Abans tots els vells duien barretina. L'any 1964 van fer les últimes acalades i es van vendre totes les barques per 150.000 francs. Els plataners del port són de l'any 1938. A la riera l'anomenen duy , a l'escullera gitada , a les gavines muetes , a la sardina sarda , vuitanta és quatre vint ... ] Mentre escoltava el seu deliciós català rossellonès pensava amb pena que són l'última generació que el parla, perquè els seus fills ja estan completament afrancesats... Després de la conversa amb els vells pescadors, he fet...

Divendres 22.2.08 17:25 Enfilo les escales que hi ha rere la glorieta i faig cap al molí. Estic envoltat d' oliveres, pins, xiprers i ametllers florits . M'agrada molt aquesta nova perspectiva. El mar segueix impassible. No em mouré d'aquí fins que el sol marxi. Estic assegut sota les aspes del molí. Ara passa una avioneta. ¿Com he arribat fins aquí? ¿Quin cúmul de coincidències han precipitat aquest dia, aquesta hora màgica? Machado m'ha cridat i he vingut. Després de dinar, Carlos Edmundo de Ory ens ha preguntat si creiem en déu. El meu déu és aquest mar immens i aquesta gavina i aquest horitzó (no l'Horitzó, sinó aquest , hic et nunc), aquest molí amb les seves aspes de fusta vella, aquest campanar que enfonsa les seves arrels dins l'aigua, aquest sol que s'acomiada, els teus versos, Antonio, la llengua-pàtria amb la qual escric, els ocells que piulen, la moto que zumzeja pels revolts de la carretera de Port Vendres , el fumerol que s'enlaira d...

Divendres 22.2.08 16:50 Sóc a la glorieta que hi ha més amunt del Museu d'Art Modern Jean Peské . És un belvedere excepcional. La panoràmica de Cotlliure és magnífica. El sol, a l'esquerra, va a la posta. M'encanta la imatge del poble des d'aquí dalt: la capella de Sant Vicenç, el campanar, el castell, l'apoteosi dels blaus... El cel és un coto fluix de núvols. Ha fet un dia esplèndid. Ara corre una lleugera brisa. Després de dinar a Les Templiers , he anat a l' hotel . M'han donat la cambra número 11, situada a l'annex que està just davant del cementiri. No m'ho puc creure: veig la tomba de Machado des de la finestra! Qui fos gavina . Avui fa 69 anys. A aquesta hora Machado ja era mort. La pau que sento és la seva pau. Em quedaré aquí fins que marxi el sol. La línia de l'horitzó em captiva la mirada. Vetllo Machado des d'aquesta talaia privilegiada. Calma infinita. El temps desapareix. Em deixo bressolar pel paisatge. Una parella de franceso...

Para comprender España, intelectualmente, es IMPRESCINDIBLE comprender Cataluña y Euskadi . Sin ese background cultural es imposible entender literalmente nada. Nada de nada, quiero decir. Para gobernar España, políticamente, es IMPRESCINDIBLE alguna forma de diálogo con vascos y catalanes . CINISME

Mitjançant la bona iniciativa de Bloguzz , he rebut a casa la Guia de referència SEO . Javier Casares de OJObuscador ha tingut una bona pensada escrivint aquest manual de posicionament. Es tracta d'una obra molt entenedora que t'explica pas a pas la manera de millorar la visibilitat internètica del teu web o blog. Capítols curts i absolutament pràctics, exemples concrets, petits trucs... perquè els principals cercadors es fixin en tu. Et diu el que s'ha de fer i -cosa encara més important- el que no s'ha de fer. No cal ser un expert programador. Jo ja he començat a fer provatures tot aplicant les útils recomanacions que dóna el llibre... Més endavant us parlaré dels resultats. Més Reviews Bloguzz

Divendres 22.2.08 11:30 Conec Pau Combeau (ell puntualitza que en català és Combaut ), de 84 anys, tresorer de la Fundació Antonio Machado. És fill de Cotlliure, d'una de les 300 famílies originàries, els anomentats "poblers". Em confirma que l'any 1939, quan Machado va arribar, aquí tothom parlava català. El català era la llengua popular abans de la guerra. A l'escola, en canvi, els obligaven a parlar el francès... Taula rodona . Ara intervé Manuel Vilas . L'ampolleta d'aigua és de la marca Sémillante . A l'etiqueta hi ha una senyera sota la qual hi resa: " Eau de source catalane / aigua de deu catalana". La lletra petita també bilingüe. Un asterisc diu que sémillante significa eixerida . Aigua que "brolla naturalment al cor de les terres catalanes". Cerco l'indret: Toulouges. CP 66350 . En Vilas parla de la degradació de l'ensenyament secundari. Ara llegeix un llistat de professors que també són escriptors (Suso de Tor...

El darrer cap de setmana de gener fou memorable (Jornades de la Catosfera a Granollers). El darrer cap de setmana de febrer també ho ha estat ( Premi Machado a Cotlliure). A Cotlliure no em vaig voler endur el portàtil. He estat tres dies completament desconnectat . Amb la mà tancada, he manuscrit mitja Moleskine. La nostàlgia de l'escriptura analògica ... He titulat aquest bloc (amb c) QUADERN DE COTLLIURE . Avui començo una sèrie de posts en els quals reproduiré fragments d'aquest QUADERN. QUADERN DE COTLLIURE_1 Divendres 22.2.08 El Canigó nevat, quin gegant! quin símbol! Aquest campanar , únic, m'agrada sobretot al capvespre, quan la pedra és il·luminada pel sol ponent. Tres nens juguen ran de l'aigua. Els custodia la seva àvia de cabells blancs. Avui fa 69 anys que vas morir, Antonio , i sóc aquí perquè tu has volgut que hi sigui. L'alcalde de Cotlliure inaugura el Congrés . Es passa mig discurs parlant de Sarkozy. Entre les eleccions i la vida privada del p...

e-notícies Cotlliure mon amour

I Congreso de profesores-escritores "Antonio Machado. El profesor escribe" Cotlliure 22.2.08 [Els números entre parèntesi corresponen a les pàgines del Juan de Mairena de Machado segons l'edició de l'any 1986 d'Alianza Editorial] “Lo que no es autobiografia es plagio” Remontémonos al año 1989 . Un año glorioso en el cual me casé, gané las oposiciones y leí el Juan de Mairena de Machado. Tenía a la sazón 25 años. Llevo 19 años profesando la filosofía en centros públicos de enseñanza secundaria del área metropolitana de Barcelona. Machado se licenció en filosofía a los 43 años. Yo, a los 43, me acabo de licenciar en poesía . Juan de Mairena , un libro extraño, a medio camino entre los aforismos nietzscheanos y los desasosiegos pessoanos. Nietzsche , además de profesor en Basilea y filósofo antimetafísico, también era poeta. Firmaba sus poemas con el heterónimo de Vogelfrei (pájaro libre). Mairena decía: “yo soy un mero aprendiz de ruiseñor que quisiera ser metafís...

Pel matí , preparant la taula rodona de demà , he rellegit el Juan de Mairena . Ja he seleccionat els poemes que diré al recital de dissabte. El problema és que estic un xic empiocat, tinc una tosseta molt empipadora i la veu se'n ressent. Coi de calefaccions! A mitja tarda, en Joan Andreu m'ha portat el llibre de Jacques Issorel Collioure 1939. Les derniers jours d'Antonio Machado (Éditions Mare Nostrum, 2001). Aquest diumenge , abans del lliurament del premi , Issorel farà una lectura i comentari del sonet de Machado " Por qué, decísme, hacia los altos llanos... ". La primera part del llibre recull els testimoniatges de les persones que van viure els darrers dies al costat de Machado. La majoria de textos ja els havia llegit a internet . El més interessant és la segona part: 19 poemes que diferents escritors han dedicat a l'exili i la mort de Machado. Louis Aragon, Pablo Neruda, Giner de los Ríos, Leopoldo Panero, Jorge Guillén (que l'anomena ...

Aquest divendres dia 22 de febrer -69è aniversari de la mort d' Antonio Machado - s'inaugura a Cotlliure el I CONGRÉS D'ESCRIPTORS-PROFESSORS "ANTONIO MACHADO. EL PROFESSOR ESCRIU" . Es tracta d'un congrés itinerant que continuarà després el seu recorregut per les ciutats machadianes (París, Barcelona, València, Baeza, Sevilla, Segòvia, Madrid) fins a la seva clausura el proper 7 de maig a Sòria. Està patrocinat pel Ministerio d'Educación y Ciencia, Ministerio de Cultura, Instituto Cervantes, Fundació Machado i els ajuntaments respectius. Com diu el web pretende, a través de la figura del Antonio Machado profesor, poner de relieve la importancia de la figura del profesor de enseñanza media para transmitir valores fundamentales y la riqueza intelectual que aporta el hecho de que muchos de esos profesores sean a su vez escritores . Por ello, en las nueve ciudades se han programado co...

Plou tímidament. Un aiguaneu imperceptible. L'aigua que hauria de xopar les arrels es queda a la superfície. La pell del món rutila. Tota la tarda traduint versos i llegint articles . Us regalo un altre poema del poemari machadià : Plovisqueja Plovineja sobre el poble. El cel s'ha disfressat de nimbus. Plovisca sense estridències, sense escarafalls, consirosament. Els nens juguen amb la pilota. Espurneja en el silenci de la tarda esllanguida. La merla s'envola cap al bosc. La primavera, noval, llagrimeja. La nena es balda al gronxador i, amb el gest de baldar-se, evoca l'anar i venir dels segles, l'eterna rutina que dura des de molt abans del diluvi. Repixa, brusqueja, brusquineja... Tu llegeixes el Codi da Vinci perquè l'ha prohibit l'església. Jo em deixo endur per la mandra de les paraules... Hauria de corregir exàmens, però fa hores que passejo per París... Roineja, borrimeja, plovisqueja... Encenc una espelma blava. Fumeja una barreta d'encens de ...

Et maintenant? Il existe aussi des velléités d'indépendance aussi en Catalogne...

Compareu la notícia amb el meu post . Així també faig jo, de "periodista"...

Confesso que m'hi vaig apuntar sense gaire convicció. La idea no em semblava malament i vaig voler provar-ho. Que les empreses comencin a tenir en compte els blogs per a fer la publicitat dels seus productes és una bona notícia. Empresa 2.0 . A hores d'ara, ja han seleccionat ENTRELLUM per a dues promocions: 18-feb-2008 - Blog seleccionado Tu blog ENTRELLUM - BLOG DE TONI IBAÑEZ ha sido seleccionado en la promocion Guía de referencia SEO [ Review ] 18-feb-2008 - Blog seleccionado Tu blog ENTRELLUM - BLOG DE TONI IBAÑEZ ha sido seleccionado en la promocion Gafas graduadas low-cost [ Review ] Estic esperant que m'arribin els dos productes a casa: un llibre i unes ulleres graduades . Quan els rebi us en parlaré a bastament. Val a dir que Bloguzz és una empresa catalana ... ¿Inici d'una era independentista a Europa? Si voleu somriure: aquí

Avantguarda literària? Literatura 2.0 Experimentalisme? Els dos últims llibres meus: Una certa penombra i L'Oracle Imminent . Els suplements dels diaris de paper amb els seus "crítics" decimonònics no se n'enteren. Segueixen a la lluna de València. Paper i xerrameca obsoleta. Tenen els dies comptats. Internet escombrarà tot això ben aviat... [ Comentari inspirat per El Llibreter ] Un exemple

Cap de setmana ple d'emocions (el proper ho serà encara més). El premi . Mil gràcies per tots els vostres comentaris i mails. Sou fantàstics. Us deixo el programa de ràdio de divendres i la traducció al francès d'un poema que pertany al poemari guanyador: Capvespre 15.2.08 Comencem amb un poema satiricosarcàstic. Cançons de Neil Young . Parlem de Lúcid . ¿Alta cultura o "pa i circ"? Primer aniversari del Casal de Vallromanes. Farem una lectura pública per a commemorar l' Any Rodoreda . Premi de Poesia de Vallromanes. Setmana de vagues . Crisi econòmica? Agenda cultural. Llibres prohibits. Michel Onfray . Internet i el poder . L'harmònica de Neil Young. ARCO . Cézanne . Fados de Névoa . Poema final de Màrius Torres : Febrer . Avec le temps Avec le temps Tout devient rien L’oubli écrase la folie Mer, amour, peur La mort nous assaillit À chaque instant Vie et poésie Nous transpercent le coeur Naufrage de mots Masques et silences La nuit nous a fait Pri...

Estimado señor, Tengo la satisfacción de informarle que el Jurado del Premio Internacional de Literatura Antonio Machado , reunido hoy en Collioure, ha decidido atribuirle el Premio correspondiente al año 2008 . Enhorabuena. Contamos con su presencia el domingo 24 de Febrero en el Centro Cultural de Collioure para la entrega del Premio. Reciba un saludo machadiano. Antonio Machado va viure els seus darrers dies en terra catalana. Fou acollit pels catalans rossellonesos de Cotlliure , on va morir el 22 de febrer de 1939 i on reposa fa 69 anys. Des d'aleshores, Cotlliure ha esdevingut un lloc de peregrinació. Estos días azules y este sol de la infancia... És un honor rebre un premi internacional que duu el nom de Machado , perquè és el poeta en llengua castellana que més admiro. A banda dels seus poemes immortals, per a mi la seva obra mestra és el Juan de Mairena , el filòsof-poeta amb qui més m'identifico. Los grandes poetas son metafísicos fracasados. Los grandes filó...

Amnistia Internacional

Hi ha gent molt curta de gambals ... Jah, Parlant de respecte , el primer que hauríeu de fer tu i el coi de “Jefe Rojo” és IDENTIFICAR-VOS, donar la cara i el nom i deixar-vos de nicks i inicials. N’estic més que fart, de respondre “fantasmes” que s’emparen rere l’anonimat per atacar-me. Segon. Jo no he insultat ningú. Si un paio de Cornellà vol escriure el seu blog en castellà, cap problema. Però NO FORMA PART DE LA CATOSFERA . Ell s’ho perd. És català? Per què viu i treballa i paga impostos a Catalunya? Per mi és un xarnego . El diccionari ho defineix clarament (accepció 1.2): http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0167764 Serà la darrera vegada que ho escrigui: CATOSFERA = EN CATALÀ Apa. Passi-ho bé. Hasta los polos Visca!

En un blog portuguès citen Flaubert Jo reprodueixo la citació Un altre blog se'n fa ressò I un altre Etcètera... « uma selva de heterónimos, um drama em máquinas » Visca Flaubert! Visca Internet!

La primera va arribar fa una setmana i la segona en fa tres. Ambdues alumnes són nouvingudes i cal acollir-les, per descomptat, com sigui, amb els pocs recursos que tenim. [Us recordo que treballo en un centre públic de l'àrea metropolitana]. Ahir van fer una redacció sobre el seu país d'origen. Cal·ligrafies que esgarrapen l'ànima... La solitud dels professors

«O mundo vai tornar-se tremendamente imbecil . Nos próximos anos, a coisa vai ficar muito aborrecida. É uma sorte vivermos agora e não mais tarde» Flaubert

El millor que he llegit del "debat" sobre la Catosfera

Un blog no és una cosa estàtica, sinó quelcom que evoluciona i creix a mesura que passa el temps. Cal redissenyar-lo constantment, adaptar-lo a les noves exigències de la xarxa. Us presento les dues últimes novetats entrellumíniques: ENTRELLUM WordPress & puntCAT . Gràcies a la iniciativa de catosfèrics , he creat http://entrellum.catosferics.cat en el qual trobareu tot el contingut de l'ENTRELLUM original Blogger. Es tracta d'una versió minimalist on la lletra és l'única protagonista. A partir d'ara, en aquest espai arxivaré els textos més literaris. Hi podeu accedir punxant el logo W que apareix a la cantonada inferior dreta. ENTRELLUM videoblog . Com que no era qüestió d'omplir la barra lateral de vídeos en miniatura, he creat http://entrellumvideo.blogspot.com on guardaré la meva particular selecció de vídeos. ENTRELLUM fotoblog . Una selecció de les meves fotos preferides http://entrellumfoto.blogspot.com Per què faré vaga el dia 14

És tot un honor poder comptar amb amics que, a més de ser paisans , col·legues de professió, escriptors i bloggers , també guanyen premis . El vertiginós trapezista Òscar Palazón és el flamant guanyador del XVIè Premi Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar . Moltes felicitats!!! Un hombre del partido

Potser que ens ho fem mirar. No és normal que la mateixa setmana hagin estat convocades vagues que afecten tres dels serveis més bàsics de la societat: el transport públic, la sanitat i l'ensenyament. Aquests governants (tan preocupats per la precampanya) que parlen d' optimisme i d' alegria potser que toquin una mica de peus a terra i mirin quins són els veritables problemes que preocupen el ciutadà, perquè la realitat convida més aviat a la tristesa i al pessimisme. No m'estranya que la política estigui desprestigiada. No m'estranya que l'abstenció augmenti.

[Resposta al post de José A. Rodríguez Catosfera o Catalonosfera? ] Joselito, valoro molt positivament el teu esforç clarificador del concepte o idea de CATOSFERA , i no em desagrada pas aquesta distinció terminològica que fas entre CATOSFERA (sociològica) i CATALONOSFERA (lingüística), tanmateix, com deia Tomàs d'Aquino: sapientis est non curare de nominibus (no és propi dels savis discutir pels noms). El que més greu em sap és que la CATOSFERA pugui aparèixer com un lloc d'exclusió, quan precisament va néixer com un lloc d'acollida i identificació entre catalans. Ni autisme ni discriminació per raons de llengua. No accepto que hagi de demanar perdó per escriure en la meva llengua, el català. Tu escriu com et plagui. Em diràs que el castellà també és la llengua de molts catalans... i (ens agradi o no) és cert. La sociologia de Catalunya (a la qual tu apel·les tota l'estona) és la que és. Això només demostra una tesi que fa temps que sostinc: Catalunya es descatalanit...

There is no time for love in the basque country, please extend the solidarity Ez dago maitasunerako aukerarik Euskal Herrian, zabaldu elkartasuna No hay tiempo para el amor en el Pais Vasco, extiende la solidaridad No hi ha temps per l'amor al País Basc, escampa la solidaritat! GARA BLOG Cacera de bruixes

1 LitCat 6 Català 67 Catalunya 450 Spain

Prenc el sol assegut en un banc de fusta davant l'església de Sant Pere d' El Masnou . El mar llueix com les escates d'un peix (tronada metàfora). Al fons, Montjuïc. La campana toca la una. Cases de poble amb el seu pati i el seu ametller acabat de florir. També floregen les buguenví·lies. Passa un vell amb gorra de mariner i un caliquenyo als llavis. Vaixells ancorats a port. Quina bonança. Ocata... Rere l'església, un antic col·legi duu aquest nom. Camino per carrers que pugen i baixen. ¿I si, per casualitat, em trobés Gregorio Luri ?

NetoRatón 2.0

Defender la alegría versus Yes, We Can Aquesta comparació sí, que és odiosa

No he caminat gaire lluny. Aquest sol de diumenge, aquest cel sense núvols, aquesta absència de mots -tan insòlita-, aquest somriure dels nadons que encara no saben res... No he caminat gaire lluny, però les cames em fan figa. No sé si vull arribar enlloc. Em perdo carena amunt fins que la mar esdevé el refugi del meu esperit perdut. La tècnica del somni lúcid . Aquesta mentida enllaunada que ens fa tant de bé. Berga o Miami? Ronyons o còrnies? Realitat o somni? La lucidesa s'escriu sempre amb minúscules. Un altre punt de vista

Fa anys que col·lecciono pintades. Tinc una carpeta on guardo totes les pintades que s'han fet al meu poble d'ençà que hi visc. He d'afanyar-me a fotografiar-les abans no siguin esborrades per la brigada municipal. Gràcies a aquest arxiu, ja reconec cal·ligrafies , modus operandi , indrets predilectes... La darrera mostra d'aquest art al carrer l'hem patit fa un parell de dies. Era previsible. Sempre que s'acosten eleccions surt el mateix desgraciat a perpetrar la seva cagadeta, sempre repetitiva, gens original. Ho fa amb nocturnitat. Amb el seu civisme exemplar, emmerda el nostre preciós poble amb els seus grafits de merda. La policia té fonamentades sospites sobre l'autoria dels fets gràcies a la inestimable col·laboració d'un testimoni que ha donat detalls de la indumentària del delinqüent. Perquè el paio és tan burro que aquesta vegada no n'ha fet una, sinó sis, de pintades, resseguint l'itinerari del carril bici des de la carretera fins ...

Avui és l'aniversari de la meva dona i li he regalat un blog . Espero que l'aprofiti, perquè jo no penso ser el seu Ghostblogger . Estic segur que -si s'hi posa- ho pot fer millor que jo... La Mariluz estrena blog Un altre que estrena blog

Quan descobreixes que darrere de tot no hi ha res comences a interpretar millor el teu paper en aquest ridícul teatre que anomenem vida.

TouchGraph

M'autotradueixo a altres llengües. Traduir un poema és crear un poema nou. No hi ha paraules intercanviables. Cada paraula guarda un sentit exacte, com cada gest, com cada mirada... Quan acabo la traducció la llegeixo en veu alta. Si alguna paraula grinyola en cerco una altra fins que la música s'imposa amb naturalitat. Verbigràcia: amb el temps ... amb el temps tot esdevé no res i l’oblit s’ensenyoreix de la nostra disbauxa. Mar, amor, la por i la mort que ens assetja cada segon… Vida i poema travessen el cor. Naufragi de mots. Màscares i silencis. La Nit ens ha fet captius de l’enyor. I encara que sembli mentida... No, no estic boig. con el tiempo ... con el tiempo todo se vuelve nada y el olvido se apodera de nuestro desenfreno. Mar, amor, el miedo y la muerte que acosa a cada segundo… Vida y poema atraviesan el alma. Naufragio de palabras. Máscaras y silencios. La Noche nos ha hecho cautivos del recuerdo. Y aunque parezca mentira... Todavía estoy cuerdo. Con il tempo Con ...

És descoratjador constatar que sovint damunt teu regna la supina mediocritat. No diré noms. Em refereixo a "directors", "presidents" i altres càrrecs similars. Que la mediocritat ocupi els espais inferiors ho trobo lògic, però que assoleixi els cims superiors em sembla d'allò més abjecte, perquè demostra que la nostra societat està malalta. No hi ha manera d'ocultar la mediocritat. Els mediocres que "manen" es posen massa sovint en evidència. Alguns callen perquè no es noti que no tenen res a dir. Són els muts que s'estimen més els fets que les paraules. Quins fets? Fets mediocres. Altres ho dissimulen exercint el seu poder sobre els més dèbils mentre ataquen els que excel·leixen. El manaire mediocre no suporta que algú millor que ell li faci ombra, per això s'envolta de més mediocres per tal de poder brillar sobre les ombres. ¿Què cal fer davant d'un mediocre amb poder? Desemmascarar-lo públicament. La seva mediocritat és la seva debil...

Avui fa 3 anys i un mes que em vaig empescar la paraula Catosfera . Va ser en un post de TdQ que es titulava Qualitat . Hauríem d'inventar una paraula nova... I la vam inventar! Després de 3 anys i un mes, té 230.000 entrades al Google , un article a la Viquipèdia i acabem de celebrar unes Jornades sota aquest rètol. Però el més important és que la paraula ha esdevingut vox populi , la fa anar tothom. No cal dir que em sento orgullós d'aquesta paternitat, però encara em sento més orgullós de la seva popularitat. Alguns discuteixen el concepte i la naturalesa de la Catosfera . No hi ha res a discutir: el CAT ho diu tot. La nostra llengua vehicular és el català. Això no és cap visió etnolingüista ni cap afany de discriminar ningú. Ens ho fem en català i escrivim per al món global, sense complexes. I a qui no li agradi que s'hi posi fulles (o punxi les banderetes traductores que hi ha aquí a la dreta). Gràcies a la Catosfera , la presència i la vitalitat de la nostra ...