10.2.08

Lucidesa

No he caminat gaire lluny. Aquest sol de diumenge, aquest cel sense núvols, aquesta absència de mots -tan insòlita-, aquest somriure dels nadons que encara no saben res...

No he caminat gaire lluny, però les cames em fan figa. No sé si vull arribar enlloc. Em perdo carena amunt fins que la mar esdevé el refugi del meu esperit perdut.

La tècnica del somni lúcid. Aquesta mentida enllaunada que ens fa tant de bé. Berga o Miami? Ronyons o còrnies? Realitat o somni? La lucidesa s'escriu sempre amb minúscules.