29.2.08

Quadern de Cotlliure_5

Dissabte 23.2.08 10:36

Una hora xerrant amb els vells pescadors del poble. Estaven, com d'habitud, prenent el sol asseguts als primers bancs que hi ha davant el mar, al port d'amunt. Els seus noms: el petit Louis (1923), Paul Ramone (1926), Josep Francesc (1936)... El que més ha enraonat és Ramone el qual se sabia tota la història del poble i recordava dades i dates exactes. Un prodigi de membrances cotlliurenques. He anotat moltes coses... [Abans tots els vells duien barretina. L'any 1964 van fer les últimes acalades i es van vendre totes les barques per 150.000 francs. Els plataners del port són de l'any 1938. A la riera l'anomenen duy, a l'escullera gitada, a les gavines muetes, a la sardina sarda, vuitanta és quatre vint... ] Mentre escoltava el seu deliciós català rossellonès pensava amb pena que són l'última generació que el parla, perquè els seus fills ja estan completament afrancesats...

Després de la conversa amb els vells pescadors, he fet un promenade fins a la capella de Sant Vicens. Inspirat per la mar en calma (ells l'anomenen mar blanca) he escrit aquest poema:

MAR BLANCA

Anit la lluna era vermella, cruenta,
auguri de nit en vetlla perquè l'Antonio
és mort i avui l'enterrem

M'assec davant la gitada, envoltat de muetes,
amb l'esquena recolzada a la capella de
Sant Vicens

Els vells pescadors cotlliurencs m'han explicat
la història d'aquest poble que perd
la seva llengua

Troben a faltar les barques, les xerxes i el peix
(sardes, tonyines, anxoves...)

Voga, voga, mar endins fins que la terra desaparegui
Voga, voga, que les dones remendaires t'esperen
sargint la malla pescanera

Avui la mar és blanca com una bassa d'oli

El minyó llença còdols a l'aigua que llampurneja

Sura l'escuma entre els esculls

Lluna roja, mar en calma,
Cotlliure del meu cor reblert d'enyorança

Aquest blau, Antonio, aquest sol de la infantesa;
els ulls del vell pescador són avui els teus ulls

Aquest blau i aquest sol dins la mirada...

Ja toca la campana
Ja surts de Casa Quintana
Sis milicians et porten embolcallat
amb la mortalla republicana

Lluna roja, mar blanca,
descansa en pau, poeta,
per sempre més,
en terra catalana

[Traducció al castellà, italià i anglès]

1 comentari:

RY ha dit...

És un plaer gaudir del teu quadern, té reminiscències pavesianes i pels qui ens deixem caure per Cotlliure a l'hivern una delícia retrobada, si fa bon temps.