15.2.08

Catosfera xarnega

Hi ha gent molt curta de gambals...

Jah,

Parlant de respecte, el primer que hauríeu de fer tu i el coi de “Jefe Rojo” és IDENTIFICAR-VOS, donar la cara i el nom i deixar-vos de nicks i inicials. N’estic més que fart, de respondre “fantasmes” que s’emparen rere l’anonimat per atacar-me.

Segon. Jo no he insultat ningú. Si un paio de Cornellà vol escriure el seu blog en castellà, cap problema. Però NO FORMA PART DE LA CATOSFERA. Ell s’ho perd. És català? Per què viu i treballa i paga impostos a Catalunya? Per mi és un xarnego. El diccionari ho defineix clarament (accepció 1.2):

http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0167764

Serà la darrera vegada que ho escrigui:

CATOSFERA = EN CATALÀ

Apa. Passi-ho bé.


5 comentaris:

Marc B. ha dit...

Sobre anònims/renoms, jo aplico el següent principi després de l'experiència de més de 10 anys:

- No contestar-los mai.

- Si em deixen en una posició d'indefensió pel principi anterior (m'ataquen o acusen de quelcom), els suprimeixo (si no, els deixo).

Tot i que va ser polèmic quan ho va dir, comparteixo la idea del president Pujol que la llibertat comporta responsabilitat (que vol dir, donar la cara, assumir les conseqüències dels teus actes). A més, per establir un diàleg d'igual a igual, primer has de saber amb qui dialogues.

Lluís ha dit...

Parlant de xarnegos, hi ha una definició interessant del verb xarnegar al Diccionari Català-Valencià-Balear:http://dcvb.iecat.net/
XARNEGAR v. intr.
1. Xerrotejar els ocells, les granotes, etc. (Olot); cast. parlotear.
2. Xerrar amb empentes, pronunciant malament (Vilabertran, Roda); cast. chapurrear.
3. Rondinar (Empordà, Pineda); cast. refunfuñar. Ja podeu cridar i xarnegar: tot ho aguanta, Ruyra Parada 26.
En aquest cas crec que el mot xarnego ve de la núm. 2 (xerrar amb empentes, pronunciant malament)que és el que fan els xarnegos que no saben o no saben prou bé parlar català.
I ja posats en el tema: Com en podríem dir d'un anglès que xarnegui? i un romanès xarnegant? i un marroquí xarnegant? És difícil perquè el terme xarnego té el significat habitual del que xarnega perquè té el castellà de llengua materna. Llavors un xarnego de Cornellà que escrigui (parli) el català xarnegant (escrivint malament) podria ser ben bé de la Catosfera, oi? però xarnega!!!

Jordi Brull ha dit...

Toni,

A la discussió relacionada amb aquest teu apunt (seguint l'enllaç de la gent curta de gambals) ja t'he deixat una opinió fins i tot excessivament llarga, que no veig que aparegui perquè el bloc deu ser moderat i el moderador deu fer festa, suposo.

Ara, intentaré resumir el que et deia allí. I vagi per endavant que intento expressar-me amb el màxim respecte, perquè crec el el diàleg, de manera que si en algun punt del meu text hi detectes alguna desconsideració, no es deu a la meva voluntat, sinó a les limitacions de la meva prosa i a la impossibilitat de comptar amb els tons de veu o la gestualitat per a matisar les afirmacions verbals.

No m'ha agradat que hagis reaccionat amb aquest estirabot del "xarnego". La referència al diccionari no et salva de res, car només aclareix que el mot vol dir exactament el que tu volies expressar, però no per això deixa de ser ofensiu, i més si tenim en compte que el significat que en aquest cas s'hi escau va precedit de l'abreviatura "desp", és a dir, "despectivament".

A banda del mot ofensiu, encara trobo més greu la negació de condició de català a qui escrigui un bloc en castellà. Per una banda, has de tenir en compte que molta, molta gent no ha rebut ensenyament en català. I no tothom ha tingut o la militància o el temps, o la necessitat, o les ganes, de posar-se a estudira-lo a certa edat amb la intensitat i la constància necessàries per a assolir una expressió escrita fluïda i precisa. I això fa també per persones que s'expressen habitualment en català de sempre o de fa molts anys —al marge de la seva llengua materna— i fins i tot són tan nacionalistes com tu i jo.

Però anant més enllà, ens podem trobar amb persones de llengua materna castellana, amazhiga, rumanesa, polonesa,àrab... més o menys competents en el català parlat,o en procés d'aprenentatge, sense cap prejudici per la nostra llengua i amb ganes d'implicar-se lleialment en la nostra societat que no tenen encara un domini suficient del català escrit, ni la fluidesa necessària per a segons quin nivell de comunicació, i opten per escriure en castellà si el dominen, i més encara per a públics els seus textos en un bloc. És normal que no volen sentir que "fan el ridícul" o bé que les seves idees siguin malinterpretades o incomprensibles per la seva manca de capacitat expressiva.

Això darrer que et dèia, pot ser trasladable fins i tot a persones que han nascut a Catalunya, però per raó de la seva llengua materna o de la seva edat, per escrit s'expressen molt millor en català.

Vull dir-te amb tot això, que em sembla més convenient, tant des del punt de vista ètic i cívic, com des del punt de vista de la construcció nacional, eliminar cap mena d'integrisme o segregacionisme per raons culturals, lingüístiques o ètniques o religioses que no fa més que donar arguments als nostres adversaris, els qui permanentment estan calumniant i manipulant les idees sobiranistes sobreposant-hi tendències totalitàires o xonòfobes que res hi tenen a veure.

Cal atraure més persones a la idea del dret a decidir, a l'estima a Catalunya, al raonament crític que ens mostra la cara real d'Espanya —les romanalles del somni imperial de Castella—, i així contribuir a que s'identifiquin com a membres d'un poble, el poble català. I a més, si no escriuen en català, que ens puguin llegir a nosaltres en aquesta llengua.

Això no vol dir que no sigui legítim que la teva estratègia per a preservar i revifar la nostra llengua tan atacada sigui generant espais, encara que siguin denominacions virtuals, invulnerables a la penetració d'altres llengües. Jo no hi estic d'acord en el cas dels blocs i INTERNET —sí ho estic pel que fa a la immersió lingüística a les escoles i considero que no hi ha altra leteratura catalana que la escrota en català—, perquè trobo que no serveix a una difusió de la llengua, sinó només per al gaudi dels "convençuts", i ens fa perdre oportunitats d'atraure nous efectius a la nostra causa a partir del diàleg, de la conversa, la reflexió i el debat a través de la xarxa.

Toni, m'ha dolgut i ben sincerament que hagis estat despectiu i diria que insultant i intolerant amb tants compatriotes nostres com poden sentir-se al·ludits per una expressió que, reitero, em sembla molt, molt desafortunada, amb tot el respecte per la teva persona i les teves idees.

No temis, no sóc dels que van repartint etiquetes de xenòfob o de racista a les primeres de canvi. Una afirmació que em sembli desafortunada no ha de ser valorada més enllà d'ella mateixa i al marge de la persona que l'hagi portat a terme, així que cal evitar desqualificacions personals que segurament serien injustes.

Cordialment,

Jordi Brull.

Jose R. ha dit...

Jordi, soc l'autor de l'altre bloc, sí hi era de festa... viatjant a Irlanda i hi estic molt d'acord amb el missatge que vas deixar-hi.

Lo Consueta de Reus ha dit...

Tens tota la raó del món. Jo penso que els comentaris son com deixar entrar al rebedor de casa nostra, a d'altres persones per comentar lliurement o enriquir amb el seu criteri. El blog és casa nostra tot i que tenim les finestres obertes perquè vegin el que hi ha dins. Si aquest foraster que ens visita i entra al nostre rebedor a dir-hi la seva, ens ofèn, insulta i desprècia tenim tot el dret de fotre'l fora a empentes. Només faltaria que els deixessim anar amb passamuntanyes per passar com anònims. Salutacions.