ENTRELLUM

Aquest blog comença l'any al capdamunt del top d'Alianzo (llengua catalana, categoria books), posició que comparteix amb el del "mediàtic" Salvador Macip . Comprovo que l'any 2013 he publicat (només) 95 posts, una mitjana d'un post cada quatre dies. D'ençà 2005, l'any acabat ha sigut el menys prolífic blogològicament parlant. Per exemple, el 2006 en vaig publicar 491, cinc vegades més que enguany, una animalada. Eren altres temps i nosaltres també érem uns altres. El que no em quadra és que, amb aquests canvis, la posició al rànquing continuï igual que aleshores. Misteris dels algoritmes.  Reconec que el 2013 he tingut altres prioritats. Diguem que m'he distret amb qüestions que sovint no tenien res a veure amb la literatura. O dit altrament: he gosat defugir el meu destí. No sé si perquè m'era prou conegut i ja m'avorria, o perquè em venia de gust dedicar-me a altres menesters. Potser he perdut el temps i les energies, però he apr...

En resposta a un post de Salvador Macip: "Je est un autre" deia Rimbaud. Però jo discrepo. Discrepo molt profundament de la concepció de la literatura com a "fugida" de la realitat i d'un mateix, de la ficció com a droga estupefaent que serveix per a "passar una bona estona". Ho sento però no. NO. El teu paràgraf final et delata. Aquesta mena d'esquizofrènia entre vida i literatura, aquesta necessitat d'escapar de la realitat, aquest desdoblament, és el que em sembla realment pervers i malaltís. És el que jo anomeno literatura-impostura . No m'interessa gens. Els escriptors que m'interessen de veritat són els que parlen de si mateixos (l'Agustí de les Confessions , Kerouac, Henry Miller, DH Lawrence, Céline, Orwell, Josep Pla...), de la realitat que viuen, encara que aquesta sigui insatisfactòria i grisa (Kafka, Pessoa...). Quin mal hi ha en "caure en l'autobiografia"? El súmmum és que l'escriptor esdevingui e...

Arriben de Mallorca dues capses amb 25 exemplars del meu últim llibre publicat: Catosfera. Ciberdietaris 04-05-06 ( Edicions UIB ). És un totxo de 534 pàgines que recull gran part dels posts escrits als blogs Tros de Quoniam i Entrellum durant els anys 2004, 2005 i 2006. Aquesta obra va merèixer el VIII Premi d'Assaig i Creació sobre Tecnologies de la Informació Nadal Batle . Malgrat que alguns no acaben de veure clar el pas del text digital al paper, fa goig poder tenir entre les mans aquest nou "fill" que s'afegeix a la família de volums analògics. Lletres que taquen la blancor física. Un patracol que se sosté dempeus. Una altra fita aconseguida.

Aquest matí Josep Roig m'ha fet una entrevista a La Plana Ràdio (Santa Bàrbara) en el programa El Nostre Matí dins la secció sobre blogs : Escolta-la Les meves 4 recomanacions: MV SG SM L2P + entrevistes

Encara no hem perpetrat la primera presentació que ja ens proposen la segona! Rebo un mail de la Mònica Casas -responsable de continguts del 2n Saló Sexe en Català - on ens convida a presentar L_OI durant la celebració del Saló (del 31 de març a l'1 d'abril del 2007). A l'edició d'enguany van ser presentats dos llibres: Generacions d'Agustí Franch i Mugrons de Titani de Salvador Macip i Sebastià Roig (obra guanyadora de La Vall d'Albaida 2005). El Saló va rebre 6.000 visites en 3 dies. Li he dit que val, que cap problema. A Manresa escalfarem motors per a Sant Jordi... aquí

Salvador Macip ens relata les seves peripècies editorials a l'altra banda de l'Atlàntic... Tururut al Quebec (I) Tururut al Quebec (II) Tururut al Quebec (III) Em quedo amb aquestes dues idees per a la reflexió: Una editorial del Quebec, Les Intouchables , va comprar els originals abans que aconseguíssim que se n’interessés cap de catalana, que era el meu primer objectiu. El viatge al Quebec m’ha deixat una mica pessimista respecte al futur de la nostra llengua. Una Catalunya catalana dins una Espanya espanyola és una contradicció , tot i que els canadencs ens hagin demostrat que el sistema pot funcionar si s’hi posa bona voluntat. Només una independència política total podria garantir la supervivència de la nostra llengua i està prou clar que això no passarà mai, primer de tot perquè ni nosaltres mateixos no ens posem d’acord si és això el que volem. AVUI ÉS L'ÚLTIM DIA PER VOTAR