1.1.14

1-1-14

Aquest blog comença l'any al capdamunt del top d'Alianzo (llengua catalana, categoria books), posició que comparteix amb el del "mediàtic" Salvador Macip. Comprovo que l'any 2013 he publicat (només) 95 posts, una mitjana d'un post cada quatre dies. D'ençà 2005, l'any acabat ha sigut el menys prolífic blogològicament parlant. Per exemple, el 2006 en vaig publicar 491, cinc vegades més que enguany, una animalada. Eren altres temps i nosaltres també érem uns altres. El que no em quadra és que, amb aquests canvis, la posició al rànquing continuï igual que aleshores. Misteris dels algoritmes. 

Reconec que el 2013 he tingut altres prioritats. Diguem que m'he distret amb qüestions que sovint no tenien res a veure amb la literatura. O dit altrament: he gosat defugir el meu destí. No sé si perquè m'era prou conegut i ja m'avorria, o perquè em venia de gust dedicar-me a altres menesters. Potser he perdut el temps i les energies, però he après moltes coses, sobretot el privilegi de conèixer-me una mica més a mi mateix i créixer com a persona.

El 2014 em portarà viatges llunyans i textos cabdals. No debades faré 50 anys i arriba l'hora de crear quelcom que pugui quedar més enllà del meu cos extingible. També podria donar-se el cas que, de cop i volta, m'agafés un rampell salvatge i decidís ser sincer... No ho descarto pas.  Avisats esteu.

Tingueu cura de la vostra alimentació; feu exercici; no fumeu; eviteu la carn; no abuseu del vi; aparteu-vos de les persones que brutegen (si fa pudor no us tapeu el nas, foteu el camp i carretera); no us deixeu res al pap, que després es podreix i és pitjor; l'odi, la rancúnia i el ressentiment només us danyen a vosaltres; feu allò que us faci feliços i, si de retruc, feu feliços als altres, millor que millor; no cancel·leu (amb ela geminada) els somnis; que la motxilla pesi cada dia menys; que el cor sigui cada dia més pur; parleu una estona cada dia amb el nen que s'amaga dins vostre; mireu els núvols; escolteu els ocells; canteu, crideu, balleu, masturbeu-vos; estimeu-vos, sobretot estimeu-vos (perquè ningú us estimarà si no us estimeu); i no em feu gaire cas, que jo no sóc cap exemple de res; la vida flueix fins i tot quan s'entrebanca; ella sí, que en sap.         

Feliç 2014.      

6 comentaris:

Isabel H. T. ha dit...


Parecen ser buenos planes ...
sólo te diría ; no dividas tu vida en etapas, olvídate del almanaque.
La vida es el fluir constante de lo que queremos y luchamos por ser.
Vas a lograr tu plenitud, no lo dudo.
La paz irá contigo siempre...

Salvador Macip ha dit...

Un plaer compartir el top del rànking amb tu! Sí que ha passat el temps i han canviat les coses... No som els mateixos que el 2008, ni els nostresblogs tampoc! Que tinguis un bon 2014.

Toni Ibanyes ha dit...

Gràcies, amiga. Bon any 2014 per a tu. Salut i pau interior.

Toni Ibanyes ha dit...

Bon any, Salvador! Em temo que lo d'ahir va ser un "miratge" hahaha. Miro i avui ja m'has tornat a passar!!! Ets un crack inabastable. Molta salut i molta pau interior també per a tu. Abraçada.

Anònim ha dit...

Pau interior? De debo sabem el que es?

Toni Ibanyes ha dit...

Sí, que ho sabem. La pau interior és ser qui has de ser, estar on has d'estar, tenir el que has de tenir, fer el que has de fer i donar la cara sense amagar-se anònimament rere màscares o nicks covards.