17.1.14

Brullen els camps



Brullen els camps al bell mig del gener.
Les fulles tendres, vestides de rosada, malden per obrir-se pas devers el cel.
La terra pedregosa s'esberla maternalment.
Hi ha la solitud de l'arbre que, nu de fulles, esquerda la silueta de l'horitzó perfecte.
Hi ha la grisor dels núvols i un vent que glaça les penes.
Hi ha la vida, sempre la vida, en la llavor que germina i en el batec que estima.
La vida sempre present, fins i tot en les paraules.
Brullen els camps al bell mig del gener.
L'hivern és una mentida.

    2 comentaris:

    Isabel H. T. ha dit...


    Como siempre pintas hermosísimos cuadros con las palabras ...
    y yo los cuelgo en mi imaginación...

    Toni Ibanyes ha dit...

    "Cuadros de palabras". Me gusta :) Gracias!