ENTRELLUM

Acabo de censurar aquest comentari que un tal arras ha deixat a les 7:06 al post anterior : El llastimós és que hi hagi gent com vosaltres que no entén res de tot això. ¿Per què no es pot dir VIVA ESPAÑA? ¿Tant de mal us fa viure en un pais que es diu ESPAÑA? Marxeu, doncs. Però ben lluny. I deixeu de molestar. Ara el reprodueixo aquí perquè considero que el seu contingut és d'una gravetat extrema. Llegiu-lo vàries vegades, mediteu-lo amb calma... ( Achtung : no està escrit en castellà, important detall) ¿On se suposa que hauríem de marxar aquesta vegada? Jo ho tinc claríssim. Adéu Espanya!

M'hauria de reprimir. Escriure en calent és desaconsellable. He fugit del Casal com he fugit del bar del Nico. Fins a l'últim minut tenia l'esperança de què la selecció alemanya marqués un gol. Res. Todo mi gozo en un pozo , com diuen els guanyadors de l'Eurocopa. Mai no havia vist banderetes espanyoles al meu poble. Banderetes i petards i botzines i crits energumènics. Tot alhora. Quina creu. Toco pirandó i m'esbravo en el Twitter . Això és el que hi ha. Això és el que tenim. I Montilla president. I els botiflers ben endollats. Em sento desubicat. Em sento deprimit. Demà tornarà a sortir el sol i Catalunya serà una mica menys catalana. .. Què ens queda? Ben poca cosa: un somni que es resisteix a morir i l'empenta alliberadora dels blogs.... We'll always have Catosfera .

Ells tenen seleccions nacionals ( Deutschland über Alles! ), el control de la majoria de mitjans de comunicació (i ara més que han liquidat en Bassas ), la complicitat del botiflerisme i de la immigració (l'antiga i la nova), tota la maquinària de l'Estat ( Constitución & Ejército ) i la clau de la caixa forta (els patacon$$$)... I nosaltres què tenim? Ben poca cosa: un somni que es resisteix a morir i l'empenta alliberadora dels blogs.... We'll always have Catosfera . Manifest contra el cinisme dels botxins

Henry Miller , Black Spring Llegeixo Miller . Escolto The Cure . La fragància de les flors de la magnòlia és tan intensa que sembla irreal. Avui he cobrat i això significa més felicitat. La literatura és un artefacte massa artificial. Les coses fonamentals de la vida no poden ser aparaulades.

Aquest vespre, Benjamí Villoslada , al programa Mca en xarxa , entrevistarà alguns dels bloggers mallorquins participants a LCL . A l'estudi hi seran na Caterina i na Victòria , i al telèfon servidor . Ho podeu escoltar en directe [i on line ] a les 19 h . Escolta el Podcast Agenda LCL

Notícia Participa-hi

No te'n refiïs mai, de la gent que està massa preocupada per les vides alienes. Són gent buida, sense vida interior, és a dir, gent perillosa. Cal anar més enllà del "viu i deixa viure". Cal emmascarar-se una mica més cada dia fins que ningú no sigui capaç d'intuir quina és la teva veritable vida. La gent sospita de la llibertat aliena i té por de la llibertat pròpia . Els que volen conèixer-te són tots uns lliberticides. Cal respectar el misteri de l'altre i aprendre a conviure amb la seva incògnita. Que tothom et desconegui.

Diguem que, amb els anys, descobreixes que la vida és com és i que tu ets com ets i que, t'hi posis com t'hi posis, no hi ha gran cosa a fer tret d'imaginar nous escenaris i noves maneres versemblants d'evitar l'avorriment i la tristesa. Aquesta és la nostra petita lluita. Aquest és el Gran Repte.

"Res de desafiaments a la plebs, res de giràndoles per al riure o la ràbia dels inferiors. La superioritat no s'emmascara de pallasso; és de renúncia i de silenci que es vesteix." Fernando Pessoa , 21.2.1914 (traducció de Víctor Martínez-Gil , Angle Editorial)

A les 7 ja estic despert. Agafo la moto i me'n vaig cap a Can Teixidó. Passo sota la via del tren i em trobo la mar al davant, tota per a mi. La platja deserta. Alguna persona fent fúting. El sol comença a elevar-se per l'horitzó, un sol encara inofensiu. Camino una mica fins al meu racó predilecte, entre unes roques plenes d'algues i musclos petits, on hi ha un pany de sorra que simula una minúscula cala. Estic ben sol. M'agrada la platja a l'hivern i, sobretot, quan no hi ha gent. Aquest estiu he descobert que puc venir a primera hora i gaudir-la igualment. Quan, dintre de dues hores, això comenci a omplir-se, jo marxaré. Escric a la Moleskine tot recolzant l'esquena en una roca, amb els peus mig ensorrats, deixant que les onades em llepin els peus... La mar llampurneja diamantada. Veig els pals dels vaixells que s'estan al recer del port d'Ocata. De tant en tant passa un tren. Ara mateix podria oblidar-ho tot: el meu nom, tot el que he fet i tot el qu...

Ahir aquest parell de dos van fer 20 anys . El de l'esquerra és el Sergi i el de la dreta el Xavi . Són els nebots més grans que tinc els quals, cosa curiosa, van decidir nàixer el mateix dia. Ho vam celebrar amb un dinar familiar on no van faltar ni els caragols a la llauna ni els canalons de la matrona Cecília . La família no para de créixer. Un nou nét està en camí i alguns ja comencen a portar la xicota... El menjador de Ca n' Ibanyes se'ns ha quedat petit. FELICITATS DE PART DEL TIET TONI !!!

Dinar de departament al restaurant Agua . Impressionant la fotografia que hi ha penjada a l'entrada. Impressionant la paella amb carxofes, gambes i calamar feta al carbó. Acomiadem la Pilar, una companya que ens deixa. Li escric aquestes ratlles... L’estiu arriba sempre amb el perfum de les magnòlies i de la pólvora de Sant Joan. Les aules es buiden. El pati és un desert. Retorna el silenci. Records, mil records que omplen els passadissos. Mil exàmens que s’amunteguen als calaixos. Mil mirades adolescents que ara miraran el mar en comptes de la pissarra. L’estiu arriba sempre amb la ressaca de les hores tacades de guix. Mil lliçons repetides. La vida arriba sempre amb el neguit del futur, de no saber què passarà demà. Pel camí trobes gent, persones que t’acompanyen. Alguns vénen de sobte i se’n van de seguida; altres continuen al teu costat mentre passen els anys... Són aquestes persones que hem conegut les que ens han ajudat a créixer. Totes i cadascuna, perquè cada persona ens...

Tu no ets una merda. No ho vull tornar a sentir. Que sigui l'última vegada que dius que ets una merda. Si ho tornes a repetir m'emprenyaré. Els que volen fer-te creure que no vals res són els que són una merda seca punxada en un pal. Tu no. Tu ets com ets, amb les teves virtuts i amb els teus defectes, però no ets una merda. Ni tu ets una merda ni la vida és una merda. Les persones que diuen que la vida és una merda són les que emmerden la vida . Ni tu ni jo som com elles. Tant de bo s'ofeguin en la seva caguerada i ens deixin tranquils d'una puta vegada. Quan te'ls trobis, canvia de vorera o tira de la cadena. Merdosos que emmerden la vida. Ignora'ls o liquida'ls.

Tota la tarda arranjant el jardí. Entre les inacabables pluges i els darrers mesos plens d'ocupacions, l'havia deixat. No hi ha res més trist que un jardí abandonat . Jo me l'estimo molt, el meu jardí. Encara que sigui petit i humil. Cada planta i cada arbre. Fa deu anys que amb les meves mans el modelo, l'adobo, el rego, l'esporgo... i el gaudeixo. Aquesta tarda, endreçant-lo, recordava els inicis, quan vaig plantar l'olivera i la màgnòlia (enguany treurà moltes flors!), la glicina, el lilà, la camèlia, el margalló, la murtra, el llorer, l'arboç, el boix, els rosers... Després van venir els bambús... Cadascú té el seu particular paradís. El meu és aquest racó davant del bosc, aquest espai recol·lecte on puc sentir-me jo mateix lluny de la gent i del món.

punxa [ captura ] twitterada comentaris

El proper dimarts 8 de juliol a les 19:00 h . farem la presentació de LCL al FNAC Triangle . Ens acompanyaran alguns dels autors ( Sani Girona , Judit Ortiz , David Figueres , El veí de dalt , Enric Gil ...) i tots els que vulgueu afegir-vos. Si no vas estar a la Catalònia ni a Vallromanes , aquesta no te la pots perdre!

I què passa si és contradictori? No es tracta de lògica, sinó de legitimitat moral. Carod queda deslegitimat pels seus, però legitimat per Montilla . Ara només falta que es faci militant del PSOE . Comentari a l'e-notícies

Aules buides. Només resten alguns alumnes que recuperen assignatures. Esmaperduts. Molts professors de viatge de fi de curs. Itàlia. Costa Brava. Reunions. L'últim claustre serà el dia 31. El curs vinent tindré una hora menys de Filosofia a 1r. BTX i un llibre nou. Estiu. Un cel sense núvols. Dinar de departament aquest divendres a la vora del mar . Fins al setembre no tornaré a corregir. Ja tinc els bitllets d'avió per a l'agost. Anirem a una illa. Tot és massa perfecte. No em mereixo aquesta vida. Ara fa un any

Exàmens corregits ! De tots els anys que porto fent de corrector de la selectivitat, cap no havia estat tan desastrós com aquest; i mira que les dues opcions eren ben fàcils. Val a dir que tenia alumnes de dos tribunals i de 6 centres diferents (públics i privats ), a més dels que es presentaven per llliure o provenien del batxillerat internacional. Les meves conclusions, per tant, no són representatives de la totalitat dels alumnes que han fet la selectivitat enguany. Aquí van: Cada any el nivell és més baix. La Generació ESO avança fent estralls. Mai no m'havia trobat tants exàmens escrits en castellà. Esto es España . Els alumnes cada cop escriuen menys i pitjor. Restrenyiment mental. És l'any que m'he trobat més faltes d'ortografia i més exorbitants. Cada vegada és més difícil posar una nota per sobre del 7 (comptades excepcions). La mitjana global de suspesos és exagerada (i jo acostumo a ser un corrector benèvol). Regna la més esborronadora de les mediocritats. E...

Hotel Augusta , Vilanova del Vallès. Congrés Comarcal de CDC. Dinem. Taula rodona 1: Catalunya 2.0 . Roc Fernàndez , Carles Puigdemont , Jordi Roigé , Marc Vidal , Carles Campuzano ... Fragment de la meva intervenció: El web 2.0 està de moda, però no és un concepte prou clar: Nobody really knows what it means (tret del Marc Vidal ningú no sap ben bé què significa). ¿Retòrica dels tecnoutopistes? ¿Una nova etiqueta esnob? Es tracta d’una actitud a la qual s’arriba mitjançant tota una sèrie de noves aplicacions tecnològiques (programes, eines, xarxes socials, portals) que generen més dinamisme, interacció i col·laboració entre els usuaris, el que s’anomena la “intel·ligència col·lectiva”. El lloc 2.0 no pot ser un jardí tancat, sinó que l’usuari el pot modificar creant i compartint informació. Blogs, Wikis (Wikipedia), Flickr, GoEar, YouTube, Facebook, Twitter, Delicious, Technorati, SlideShare… Ens trobem davant de noves formes de producció i d’edició de continguts que ens porten...

De filo han caigut Plató i Descartes . Tinc 186 exàmens sobre la taula. Fins que no els tingui corregits no tornaré a postejar. Primer matí de selectivitat Ajudant a néixer LCL

7:40 Ja sóc a l'Autònoma. Plou. He hagut d'agafar el cotxe. Estaré els propers tres matins aquí, a la Facultat de Lletres, tribunal 319, aula 601. Comencen a arribar autocars plens d'alumnes... 9:30 Fa mitja hora que hem començat el primer examen, el de castellà. Ha caigut un fragment de Nada de Carmen Laforet i un de l'informe PISA 2006! (quin recotxineo , els que han patit el sistema educatiu ara han de jutjar-lo: "Valore, a partir de su propia experiencia, los aspectos positivos y negativos del sistema educativo actual. Proponga alguna medida para su mejora." --Cágate lorito!!! ). A l'aula tenim 65 alumnes, la majoria de la via 1 (científic-tecnològic), meitat de La Vall i meitat de Viaró . La rehòstia, mai millor dit. Un dels vocals del Viaró m'ha reconegut... I és que totes tenim un passat . 11:10 Prova de català. Torna a ploure i fa una certa xafogor. 65 adolescents respirant alhora dins d'aquesta gàbia resulta un pèl angoixant. Opció A...

No se’n va la pluja ni la memòria de les hores que, lentament, esculpeixen totes les formes possibles de la tristesa. No se’n va el perfum ni la llum matisada de la tarda vora les roselles. S’escolen paraules-llàgrimes que ombregen el futur. No serem besllum de glòria ni bestreta d’enyors. Mira’m als ulls i mossega’t el llavi. ¿No volies aprendre a ser princesa¿ ¿No volies tastar el parany del goig? No se’n va la pluja ni tampoc aquestes passes ens allunyen d’enlloc. Romandre sempre així, amb la melodia ininterrompuda dels records, so sweet, so sweet you are, I could be so good to you He deixat de cercar la sortida del laberint que sóc. Tornarem a creuar el pont de fusta i ens perdrem dins la cançó que canten els ocells a les branques dels pins. Music drips from your lips like sweet sips of a summer's kiss Quan la lluna surti ens beurem tot l’horitzó.

Massa cops he rumiat que era el moment de prendre una decisió transcendental que capgiraria el curs de la meva existència. Massa cops m’he fet enrere. Totes les "grans decisions" són ridícules. Ara només rumio la manera de trobar una estona per escapar-me de tot i de tothom. Sovint ho aconsegueixo. No us diré com. --&-- Avui em tocarà circular així: Tallen l'AP-7

Comences a ser important quan surts a la tele , t' entrevisten arreu, sovinteges la premsa , et fan caricatures , acudits , paròdies , guanyes premis , publiques llibres , et conviden a taules rodones i a formar part de jurats , no pares de presentar coses ( llibres , exposicions i els saraus que faci falta)... Comences a ser realment important quan aconsegueixes mantenir-te, mes rere mes, en les primeres posicions dels rànquings , amb un número d' enllaços i de visites prou acceptable, alhora que els teus posts inspiren altres posts en blogs aliens... (foteu-vos, no us penso enllaçar) Però el súmmum de la veritable importància arriba quan descobreixes que els enemics et llegeixen cada dia compulsivament tot esperant la teva imminent desgràcia, que ja triga massa... PACIÈNCIA, col·legues, que tard o d'hora tot caurà pel seu pes... LCL a El Punt

Molt amablement, l’amiga Pilar Masip m’ha convidat a presentar aquesta exposició, que és la primera que fa al Casal de Vallromanes , per això avui és un dia molt especial per a ella i per a tots nosaltres. No cal presentar la Pilar, tots la coneixem. És un luxe per al nostre poble poder tenir artistes com ella, que s’inspiren i treballen aquí, enriquint així el nostre patrimoni cultural. L’any 2000 (fa 8 anys, com passa el temps!), ja vaig tenir el gust presentar “El llenguatge de la terra” a Can Xerracan de Montornès, on la Pilar exposava algunes obres presents (“la serra” i “punt de mira”). Aleshores, vaig dir que les seves creacions “ofereixen pau, equilibri i reconciliació amb la natura”. NATURA. Aquesta és la paraula clau que defineix la seva obra. L’exposició s’anomena MACRONATURA , que també és el títol d’un dels quadres. L’art de la Pilar brolla de la natura, és natura, natura que ha esdevingut obra artística gràcies a la seva mà. Estem davant de 9 escultures i 16 quadres que...

11:45 Surto de l'entrevista que m'han fet a Ràdio Sabadell , agafo la moto i enfilo l'AP-7 direcció Girona. 11:55 A l'altura del CIM Vallès veig que el trànsit s'alenteix, i a Mollet els vehicles ja estan aturats. Penso que deu ser per culpa del Premi de Motociclisme d'aquest cap de setmana al Circuit de Montmeló. Avanço pel lateral... 12:10 Una mica abans de la sortida 13 (Granollers) veig que hi ha quatre cotxes blocant el pas, un per cada carril. Avancen a pas de bou. Els condueixen joves que porten enganxines . Davant d'ells, l'autopista és un desert. M'aturo i els demano què passa. Em diuen que és una acció contra l'apujada del gasoil. M'informen que més endavant, al peatge de La Roca, hi ha més gent amb pancartes. 12:15 Surto de l'autopista i corro cap a casa a buscar la càmera . Torno a entrar a l'autopista en direcció al peatge de La Roca. 12:34 Efectivament, allí em trobo més vehicles aturats, un camió groc que no para ...

Em telefona Jeroni Parrilla, encarregat de la llengua i la cultura catalanes del Consell General dels Pirineus Orientals , per a proposar-me una entrevista que sortirà al proper número de la revista L'Accent Català . M'envia les preguntes per mail. Voilà : ¿En què i com l’entrega del Premi Machado va emocionar-lo? Em va fer molta il·lusió perquè era el primer català que guanyava aquest premi i perquè Machado és un mestre per a mi, i Cotlliure un lloc de peregrinació. El seu recull Entrellum és una passejada lírica al país de la filosofia dels jocs de l’amor. ¿Per què ha triat aquest tema i quins són els seus subjectes predilectes? L’amor és el tema fonamental de la poesia. Com a filòsof i poeta, m’interessa la reflexió lírica sobre l’amor. Nosaltres no triem l’amor, sinó que és l’amor el que ens tria a nosaltres. Els poemes d’ Entrellum són un intent d’aprofundir en el misteri de la vida. Se li atribueix similituds amb Antonio Machado. ¿Se sent a prop d’ell? Ell també era pro...

Gràcies al Joan , hem aconseguit millorar la qualitat del video del lliurament del Premi Machado ( 24.2.08 ). Aquí el teniu: Atenció: de 6:43 a 7:40 Premi Internacional de Literatura Antonio Machado 2008 Notícia al Canal Mollet TV

A la Catosfera hi ha diferents maneres de cridar l'atenció per tal d'augmentar les visites del teu blog. La més típica és deixar comentaris en els blogs més llegits; una altra és enllaçar-los; també pots provar d'engegar una polèmica amb algú prou conegut tot esperant que caigui en la trampa. Però aquestes fòrmules no sempre funcionen. Aleshores, in extremis , sempre et queda l'opció de perpetrar un blog eròtic . Tot plegat fa molta pena i només serveix per a refermar la impotència dels mediocres els quals, facin el que facin, seguiran sota mínims amb el seu blog minoritari .

Que el caràcter és el destí ja ho va dir el vell Heràclit , però el caràcter és també la condemna: som allò que no podem deixar de ser i fem allò que no podem deixar de fer. Si la llibertat fos alguna cosa més que un mite romàntic, aleshores podríem ser d'una altra manera i fer coses diferents. De vegades, el riu d'Heràclit sembla un toll d'aigua pudenta. Aquesta dramàtica constatació és la que explica tota la gènesi dels heterònims pessoans i, en general, el sentit profund de la catarsi literària. > VOTA

When you got nothing, you got nothing to lose You're invisible now, you got no secrets to conceal Bob Dylan, Like a Rolling Stone [ vídeo ] El dilema sempre és el mateix: ¿Què puc guanyar o què puc perdre? Les revolucions sempre les han fet els que no tenien res a perdre, tret de les seves il·lusions. ¿Qui arriscaria el que té per una mera il·lusió? En la red, eres lo que compartes, tu personalidad digital se compone de lo que aportas, de lo que enlazas, no de lo que escondes. César Calderón Un blog és una catapulta identitària. Som allò que bloguegem . Rere la façana digital potser existeixen secrets, però l'escriptura és un bon sistema d'ocultació. L'escriptor és l' Emmascarat , l' Encobert , l' Invisible que no té res a perdre, tret de les paraules que el protegeixen de la intempèrie existencial. Revestits de paraules, bloguegem dia rere dia, nit rere nit, tot empenyent setmanes, mesos i anys ... ¿Per a què? ¿Què ens fa por? Ens fa por la invisibili...

Programa Què està passant... v 4.0 amb Mariola Dinarès i Joan Arenyes. Una de les entrevistes més interessants que m'han fet. No te la perdis. Aquest divendres entrevista a Ràdio Sabadell

Caminada 1.6.08 from Toni Ibañez on Vimeo . POEMA: Un altre juny