8.6.08

De la dubtosa importància d'un mateix

Comences a ser important quan surts a la tele, t'entrevisten arreu, sovinteges la premsa, et fan caricatures, acudits, paròdies, guanyes premis, publiques llibres, et conviden a taules rodones i a formar part de jurats, no pares de presentar coses (llibres, exposicions i els saraus que faci falta)...

Comences a ser realment important quan aconsegueixes mantenir-te, mes rere mes, en les primeres posicions dels rànquings, amb un número d'enllaços i de visites prou acceptable, alhora que els teus posts inspiren altres posts en blogs aliens... (foteu-vos, no us penso enllaçar)

Però el súmmum de la veritable importància arriba quan descobreixes que els enemics et llegeixen cada dia compulsivament tot esperant la teva imminent desgràcia, que ja triga massa...

PACIÈNCIA, col·legues, que tard o d'hora tot caurà pel seu pes...

5 comentaris:

de Haro ha dit...

Així es parla Toni

Però quin tutor que tinc, amb aquesta mentalita s'ha d'anar

Estas fet un "jefe"




de Haro

Joana ha dit...

Potser La veritable import�ncia rau en creure en un mateix, amb les seves possibilitats, sense perdre el temps amb "els enemics", i sempre anar endavant i ser com hom creu que ha de ser.
Potser... Tamb� costa que arribi la primavera , per� arribar�

Anònim ha dit...

eres imporante. No lo dudes.

DIGAN LO QUE DIGAN!

Violeta ha dit...

Toni, que caigui allò (o aquell) que hagi de caure, però, sobretot, sobretot, les ulleres NO, que estàs irresistible!
Una FORTA abraçada.

Anònim ha dit...

... y meo colonia y duermo solo...

Dolores Ruiz