29.6.08

No hauria d'escriure aquest post

M'hauria de reprimir. Escriure en calent és desaconsellable. He fugit del Casal com he fugit del bar del Nico. Fins a l'últim minut tenia l'esperança de què la selecció alemanya marqués un gol. Res. Todo mi gozo en un pozo, com diuen els guanyadors de l'Eurocopa. Mai no havia vist banderetes espanyoles al meu poble. Banderetes i petards i botzines i crits energumènics. Tot alhora. Quina creu. Toco pirandó i m'esbravo en el Twitter. Això és el que hi ha. Això és el que tenim. I Montilla president. I els botiflers ben endollats. Em sento desubicat. Em sento deprimit. Demà tornarà a sortir el sol i Catalunya serà una mica menys catalana... Què ens queda? Ben poca cosa: un somni que es resisteix a morir i l'empenta alliberadora dels blogs.... We'll always have Catosfera.

9 comentaris:

Manel Ferran ha dit...

Estic amb tu i estic com tu. Però tot això ho hem d'agrair sobretot als botiflers i pocavergonyes d'ERc(aganera). Que ningú ho oblidi....! Tot i que encara n'hi ha molts que es creuen les prèdiques d'aquesta colla....!

Rosa ha dit...

Estic igual que tu! I el que més em dol és haver-me de reprimir els sentiments i no poder mostrar, ni a casa meva, els meus sentiments.
Sento petards, i cotxes pitant, i gent cridant, i no m´hi sento identificada, i el que més em dol és no poder-ho ni dir.
Més que emprenyada, estic trista, i avergonyida, avergonyida de tenir el que tenim, o precisament, del que no tenim.
Tot perdut, tot! Em reprimeixo fins i tot els somnis!

anna ha dit...

A Girona estem igual. Tot just ara han començat a retirar-se els escandalosos cap a casa. Tot i això encara es pot sentir algun crit de Viva España! que prové del carrer. Molt llastimós.

El llegidor pecador ha dit...

Ui! La nostra, la teva, la seva, tot això de les seleccions és d´un 'papanatisme' ranci.
Doncs jo em sento orgullós que el govern del meu país no faci balafiament amb part dels meus calerons.

¡Cremeu les banderes -totes- i abraceu al que és diferent!

Francesc Puigcarbó ha dit...

Es el peatge que hem de pagar per perdre totes les guerres, som el tontolcul de la canya esquerdada. Ara, jo si vaig mirar el partit (el fumbol es asín)

moz ha dit...

Jo volia que guanyés Alemanya per un simple passatemps lúdic. I no hem de deixar que el futbol emboiri allò que si que és realment important: la lluita del dia a dia.
Ara, és innegable l'eufòria de la victòria de la vermella ha dut cadascú a treure les seves misèries més profundes. Des dels botiflers als feixistes declarats. Algú va veure en Puigcercós pronosticant tàcitament una final Espanya-Túrquia a TVE?

Pedra Lletraferida ha dit...

Si per no combregar amb les rodes de molí d'aquesta colla de "nazionalistes ejpañoles" m'he de sentir pel carrer "¡eres un rancio!", llavors vol dir que sí, que efectivament no me n'he d'alegrar de res, ni tan sols per ser un amant de l'esport.

kandid56 ha dit...

¿Creieu que si hagués guanyat Alemanya la cosa hauria estat més suau? ¿No és igual de trist el "Duelo Nacional"? I segur que hauria estat culpa dels catalans que juguen a la selecció. Ja tens raó de refugiar-te en el bloq. Com a mínim som inwebpendents!
Salut,
Càndid

Victoria ha dit...

Sí l'empenta alliberadora. Això és el que no hem d'esperar que ningú ens concedeixi, perquè és nou de trinca , ho fabriquem a l'obrador propi.