4.6.08

La impotència dels mediocres

A la Catosfera hi ha diferents maneres de cridar l'atenció per tal d'augmentar les visites del teu blog. La més típica és deixar comentaris en els blogs més llegits; una altra és enllaçar-los; també pots provar d'engegar una polèmica amb algú prou conegut tot esperant que caigui en la trampa. Però aquestes fòrmules no sempre funcionen. Aleshores, in extremis, sempre et queda l'opció de perpetrar un blog eròtic. Tot plegat fa molta pena i només serveix per a refermar la impotència dels mediocres els quals, facin el que facin, seguiran sota mínims amb el seu blog minoritari.

13 comentaris:

jordi ha dit...

Ah, és que hi ha blogs majoritaris?
;)

Toni Ibañez ha dit...

El que hi ha és molts blogs mediocres.

Joan Arnera ha dit...

Parfarsejant la Mae West: Quan ets bo, Toni, ets bo. Però quan ets dolent, ets (molt) millor!
Salut

Gatot ha dit...

m'agafes en hores baixes... suposo que ni havies pensat en mi quant has escrit això... jo, no arribo ni a mediocre...

però em sembla cruel per part teva, toni, que deixis la crítica sense dir a qui critiques...

petons i llepades d'un miserable...

Toni Ibañez ha dit...

Gatot bonic,

No anava per tu, tranquil, sinó per altres... que segur que ja s'han donat per al·ludits. Esmentar-los seria donar-los massa protagonisme. Ja van tenir el seu miserable minut de glòria. Un minut és més que suficient.

Lluís Martí (intratable) ha dit...

Sincerament, crec que ni tenen raó ells (els mediocres) amb la seva impotència, ni la té vostè amb la seva prepotència.

Digui'm utòpic, però el millor seria que cadascú es dediqués a les seves coses. Qui digui bestieses, tranquil, que ja desapareixerà sol. És qüestió de temps.

Apa! Alegria, que enfadar-se és dolent pel fetge.

advocat del diable ha dit...

oh, els temps en què els escriptors escrivien amb plomes de cigne i n'eren quatre i no n'hi havia cap de mediocre!!!

Lliri blanc ha dit...

Toni..si no hi hagués el mediocre...no es podia distingir-se el talent.
Un salut.

Trifó de Vernet ha dit...

No tinguis tanta ràbia, continua escrivint o fent de periodista, deixa als mediocres amb la seva mediocritat

ginjol ha dit...

Dues cosetes. En primer lloc, crec que més que als mediocres ("de qualitat mitjana", segons el DIEC) et refereixes als dolentots de mena. En segon lloc, tinc un bloc i em dóna exactament igual si el visiten 10 persones, 100 o 1000. Això sí, confesse que en tinc curiositat i per això hi tinc un comptador. D'altres (tu, per exemple) sí que estan pendents de les visites que reben, i em sembla lícit... sempre que no es facen trampes (o es recorra a l'autoengany, més aviat). Et contaré un romanço que pot ser il·lustratiu. Fa molts anys, els lingüistes Dámaso Alonso i Pedro Laín, des del més absolut respecte mutu, van creuar uns articles d'opinió a l'ABC sobre temes molt especialitzats, amb opinions divergents. Al poc, un lingüísta de mig pèl es posà pel mig. Trià defensar la tesi de Laín, va escriure un article i va tindre la sort que el perídic l'hi publicà. Alonso guardà silenci. Al poc va aparéixer un altre article que començava, si fa no fa, "prosiguiendo con la polémica que mantengo con Dámaso Alonso", i al poc un altre que devia començar "abundando en las discrepancias que mantenemos...". Alonso se'n cansà, i es proposà d'acabar aquell monòleg enviat-li una carta a l'aprofitós. Però volia una carta tan curta com fóra possible. Finalment li envià una epistola amb només tres paraules: "sólo toreo miuras".
Doncs això. Crec que el post que dediques als personatges és tan curt com mereixen i no n'hauries de tornar a fer cas.

Xoan Monleón ha dit...

Jo penso que tots els blocs són mediocres. O potser cap n'és.

Si cou és que pica. Tu sabràs el perquè.

accelerate ha dit...

això de que bloc minoritari impliqui bloc mediocre (o viceversa), ¿ho diria vostè si el seu bloc fos minoritari? per entendre'ns: fernando pessoa sempre ha estat un autor mediocre, no? i en canvi, stefan zweig, tot i el parèntesi, venia molt quan vivia i ven molt ara. vaja: pel poc que conec els escriptors, tendeixen a pensar que l'èxit propi és merescut (com el fracàs aliè) i l'èxit aliè una conspiració (com el fracàs propi). tot molt previsible. i al cap i a la fi, mediocre (mitjania, com diuen més amunt) és allò que té capacitat per arribar a un major nombre de gent; la qual, en general, sol tenir una capacitat mitjaneta.

Anònim ha dit...

Totes aquestes crítiques que reps, son degudes al verí d'haver triat uns blocs i deixar uns altres a fora, en la punyeta aquesta dels blocs literaris. Mediocres son la majoria i voldria saber qui no ha començat amb una sabata i una espardenya.