Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta pròlegs

Pardals uruguaians

Recullo a Correus un paquet procedent de l'Uruguai. Conté un llibre de tapes blaves amb la foto d'uns pardals a la portada. Es tracta de Gorriones de la plaza d'Isabel Hernández Tibau. La Isabel viu a Montevideo i és una assídua comentarista d'aquest blog. Aquesta és la seva opera prima . Dins hi trobem cinc relats que evoquen la infantesa escrits des de la mirada madura i lúcida d'una dona plena de sensibilitat. Em va demanar que li fes un  pròleg i vaig escriure això: Dicen que nuestra verdadera patria es la infancia, el paraíso donde transcurrieron los primeros años de nuestra existencia, entre la inocencia y la curiosidad, cuando todo era hambre y sed de conocimiento. Lo que entonces fueron acontecimientos que marcaron nuestra educación sentimental e intelectual, con el tiempo se transforman en hitos que nutren nuestro ser maduro, memorias que nos enraizan con las fuentes originarias de las que bebimos durante los primeros pasos de nuestro camino vital...

El trànsit de les ombres

La vida ens esperava més enllà de les hores en què jo desvetllava els teus secrets nocturns i de nou aprenia el trànsit de les ombres La poesia és la resposta més acurada a la pregunta fonamental. És la paraula poètica la que basteix el sentit últim de l’existència humana. Ho va dir Heidegger parlant de Hölderlin: Dichtung ist worthafte Stiftung des Seins (la Poesia és la fundació de l’Ésser per la Paraula). Cada vers delimita un instant, un objecte, una emoció que brolla i rellisca pels tombants del paper verge. Cada vers ens condueix al nucli del que som: efímeres ombres de carn que aspirem a la llum definitiva mitjançant el fràgil ombratge dels mots, l’ entrellum del verb, la lucidesa lírica... segueix...