ENTRELLUM

Dissabte passat em vaig enamorar d'una melodia que Maite Aguirre va interpretar al piano en el concert de cloenda de les XXIV Nits Musicals de Vallromanes. Es tracta d' El Pont , una obra que Frederic Mompou va compondre l'any 1946. La Carme Miró m'ha ajudat a buscar-la. Es troba en un CD enregistrat pel pianista granollerí Jordi Masó [ web ]. Us la deixo aquí mentre estic de vacances... Encara que la música més adient per al lloc on vaig seria aquesta... Apa, passeu-ho bé, quan torni tornaré. Una entrevista Un poema Un post Twit

Àfrica no és tan lluny si tanques els ulls i mires el cel a l'hora del capvespre quan els rinoceronts pasturen i els nens s'enfilen descalços als arbres. Àfrica és un racó del teu cor. Àfrica és una pell i una mirada i uns llavis humits que cerquen noves besades. Àfrica és el silenci dins el bosc o el cant de les cigales o un comiat impossible. Àfrica ets tu i el meu record de tu. Àfrica som nosaltres. Sempre. Ara. Avui. L'obscura presència inconfessable. Africa L'Africa non è tanto lontana se chiudi gli occhi e guardi il cielo nell'ora del tramonto quando i rinoceronti pascolano ed i bambini s'infilano scalzi sugli alberi. Africa è un angolo del tuo cuore. Africa è una pelle ed uno sguardo e labbra umide che cercano nuovi baci. Africa è il silenzio nel bosco o il canto delle cicale o un addio impossibile. Africa sei tu ed il mio ricordo di te. Africa siamo noi. Sempre.Ora. Oggi. L'oscura presenza inconfessabile. [Versió d' Anna Cinzia Paolucci ]

"L'amor és molt difícil d'entendre. I saps per què? Doncs perquè l'amor és la cosa més idiota de l'univers, Tommy, però també la més important. Per això costa d'entendre." (pp. 201-202) "Per entendre la reacció de Marcus només hi havia una resposta lògica: que hi ha coses, com l'amor, que no ho són. L'amor no es pot mesurar amb la racionalitat d'un compàs." (p. 331) "Hauria admès que l'amor fos una experiència trista, desesperada o cruel. La meva versió de l'amor era boira sota les pedres , i res més." (p. 470) "Qui ha dit que l'amor és bonic? L'amor és, sobretot, poderós. L'amor pot deformar la nostra moral de la mateixa manera que una biga de ferro, tan dura i sòlida, es retorça en un forn." (p. 523) "Imaginem-nos que l'amor de la nostra vida s'amaga sota mil milions de pedres. No pot haver-hi res de pitjor. O sí: que visqui a una cantonada de la vida i no vulgui saber res de nosa...

"La meva versió de l'amor era boira sota les pedres, i res més." Albert Sánchez Piñol, Pandora al Congo , p. 470

LCL et le Tour de France 2008 LCL_08

El mal és antimetafòric. No hi ha mal privat. El mal sempre és fruit de l'esbombament públic. És la societat la que criminalitza. Són els altres els que apliquen la llei i dictaminen què és i què no és delicte. El que tu facis -sigui el que sigui- ja t'està bé. El mal habita les ombres i estima el secret. El mal és clandestí. El mal no és mal si no és visible, si resta dins l'àmbit estrictament subjectiu. És quan surt a la llum pública i s'objectivitza que el mal pren cos i ens deixa atònits. Les categories morals -la culpa, l'escàndol, l'escarni, la maledicció-, tot són epifanies de la veritat presumpta que cohesiona la tribu ancestralment tabuada. Sota aquest simulacre d'ordre, sota aquesta artificiosa eticitat, bull la llibertat insubornable, que és la pulsió fonamental que mou el sol i les altres estrelles de la galàxia humana, massa humana. Ningú no viu una sola vida. Ningú no està fet d'una sola peça. El mal no té rostre, sinó màscares diverses, p...

Tot és quietud. No hi ha simulacre. La perfecció senzilla. Virtuosa senzillesa. Ni tan sols el temps destorba el balandreig de les onades. Els ocells piulen rere els canyars. La brisa deliciosa. ¿Què espero de la vida? Aquest horitzó clar, diàfan, aquesta llum i aquests blaus... ¿Què podria esperar? Tenir-te a prop quan em manques i no poder-te oblidar. Non c'è simulacro Tutto è quietudine. Non c'è simulacro. La perfezione semplice. Virtuosa semplicità. Neppure il tempo disturba il dondolio delle onde. Gli uccelli pigolano dietro i canneti. La brezza deliziosa. Cosa spero dalla vita? Questo orizzonte chiaro, diafano, questa luce e questi blu... Cosa potrei sperare? Di averti vicino quando mi manchi e non poterti dimenticare. [Versió d' Anna Cinzia Paolucci ] --&-- See you! Get away from de noise I like the way you do it Oh it's what you do to me Més orxata Caricatura & Pakores

El mar és un mirall que et retorna la mirada. Les ones replecs de l'ànima. El veler trenca la línia de l'horitzó. El llampurneig de l'aigua. Un altre tren que passa. El matí com un regal acabat de desembolicar. El mar és un mirall que coneix els teus neguits. La senyora parla pel mòbil i diu que està jubilada mentre camina sense esma cap a enlloc. Suren boies grogues. Sorra sense trepitjar. Gavines. Tot un silenci possible que mai no arriba. Un altre tren. Cabrera de Mar. Il mare è uno specchio Il mare è uno specchio che ti ritorna lo sguardo. Le onde pieghe dell'anima. Il veliero rompe la linea dell'orizzonte. Lo sfavillio dell'acqua. Un altro treno che passa. Il mattino come un regalo finito di scartare. Il mare è uno specchio che conosce le tue ansie. La signora parla al cellulare e dice che è andata in pensione mentre cammina senza animo e senza meta. Galleggiano bòe gialle. Sabbia non calpestata. Gabbiani. Tutto un silenzio possibile che non arriva...

L'Accent Catalan és la revista del Consell General dels Pirineus Orientals . Fa un mes em van telefonar per a fer-me una entrevista ... El que ha sortit publicat és això: Fixeu-vos en la "traducció al català" que hi ha davall de la versió francesa... Perquè després diguin que Montilla destrossa el català ! No us perdeu la carta que Renada Portet , afligida i desolada, ha enviat al President del Consell General protestant per aital exploit . Aquí la teniu: La constitució francesa ja reconeix la nostra llengua com a regional , però si la manera de promoure-la és perpetrar textos com aquest, millor que la deixin estar...

A Lleida en diuen catxar , a Mallorca boixar , al Pallars tringolar ... I sempre ve a ser el mateix: afogar-se i desfogar-se mitjançant un cos aliè. Els cossos foren dissenyats per a l'acoblament. No hi ha res més trist que un cos isolat. Abraçar, besar, acaronar, fornicar... Infinitius que regalimen infinites tendreses. Cada cos és un enigma que cal desxifrar...

El nostre pare ens va ensenyar a estimar la muntanya. Pescador i boletaire, de petits ens portava amunt i avall pels Pirineus. Ara que té 72 anys l'hem portat nosaltres. Els tres fills mascles (Toni, Robert i Eduard) hem organitzat una excursió aquest cap de setmana per a poder acomplir una de les seves il·lusions: fer el Portarró d'Espot . S'hi ha afegit el Xavi, fill de ma germana Montse, que té 20 anys i fa dos metres d'alt. Tres generacions d' Ibanyes, sense dones, hem passat dos dies en el cor del Pirineu català. Dissabte vam fer la travessa des de la Vall d'Espot fins a la Vall de Boí . De nit la lluna havia fet el ple i el dia va ser esplèndid, sense núvols, perfecte. Vam caminar i vam gaudir del paisatge majestuós del parc nacional d' Aigüestortes . Encabat vam passar el nou túnel de Viella, el port de la Bonaigua en obres, i vam sopar al restaurant Lo Pigal (Casa Kiko) de Llessuí: Si Ceres et Bacus fugiunt, Venus non venit . Menú: entrants de l...

Quan arribo a casa em trobo al correu la caricatura que m'ha fet l' Alex Gallego a través d'una de les promocions de Bloguzz . És genial. Aquesta és la tercera vegada [ 1 + 2 ] que participo en aquesta innovadora manera de promocionar productes a través de la xarxa. Ja he posat la caricatura a la dreta del blog, al perfil Blogger i com a imatge del Twitter . A més, l'he imprimida en un foli i l'he penjada en un lloc preferent del despatx. Si en voleu una, crec que la promo encara és oberta fins el 30 de setembre... Al matí hem tingut una sessió d' Indian Cooking a càrrec de Susen Ahluwalia . Ens ha parlat de l'Índia i ens ha preparat unes Pakores [ vídeo ]. A mi m'ha tocat fer d'ajudant de cuina... Estaven boníssimes... [Les fotos les ha fet l'Encarna Cebrián, the happiest student of our group ] [La noia que surt al darrere amb el braç aixecat és la Fanni i acaba d'aprovar les opos, FELICITATS!] Demà divendres marxo cap al Pirineu. Dis...

Ho he vist a l' e-notícies : I m'he quedat de pedra. David Ricart és el cap d'ERC al meu poble. Que era íntim de Xavier Vendrell ja ho sabia... Però que fos capaç d'autodefinir-se com a " sectari " mentre insulta tots els companys de partit que no van votar Vendrell titllant-los de " majaras " i " freakis ", em sembla una cosa realment greu que diu molt poc a favor de la seva concepció de la democràcia... La cosa encara és més greu perquè el partit al qual insulta l 'acaba de nomenar per un càrrec : Coordinador Territorial de Barcelona a la Secretaria de Joventut . O sigui, que en senyal d'agraïment per aquest càrrec, va i insulta els no-vendrellistes. Tot un exemple, sí senyor, per al jovent. T'has cobert de glòria, xaval!

Som animals de costums, la nostra vida és plena d'hàbits. El meu últim hàbit adquirit és passar-me cada matí (abans d'anar a classe d'anglès ) per la confiteria Uñó , la mítica pastisseria de la riera de Mataró. Prenc una orxata i menjo alguna coseta, dolça o salada, segons em vingui de gust. Avui he provat el trufat amb caramel. Increïble! He xerrat una estona amb l'amo, que és el típic pencaire català que ha estat tota la vida al peu del canó, aquesta mena d'homes que em recorden tant a mon pare els quals han aixecat el país i l'han portat fins a l'excel·lència. M'ha dit que l'orxata no la fan ells, sinó que la van a buscar a Granollers, a La Perla de Xixona de la Plaça Josep Maluquer I Salvador . Fa uns dies vaig escriure que la millor orxata de Mataró la tenien a Can Verdú... Ara dubto, no fos cas que la de Can Verdú també la portin de Granollers... Crònica d'un tast d'orxates Cata d'orxates de Granollers Elogi de l'orxata Toni I...

Benvolgut Conseller Huguet , Escolto atentament les seves declaracions i me'n faig creus. Vostè parla en nom del Govern de Catalunya dient que el sistema fiscal és "injust i insuficient"... I en el seu blog llegeixo que "els ciutadans catalans han de reclamar que s'acabi amb la injustícia"... ¿Qui ho ha de reclamar, els ciutadans de Catalunya o el Govern de Catalunya? ¿I el Govern què pensa fer, per a què serveix? D'antuvi el que s'ha de canviar és l'actual President de la Generalitat el qual pertany al partit que promou i perpetua aquest espoli ... ¿O potser Montilla plantarà cara a ZP? Abans plouran bitllets de 500 €. Deixi de fer el paperina, Sr. Conseller! NB : Cosa curiosa i gens casual és que les tres comunitats més espoliades siguin les de parla catalana (PPCC), incorporadas o asimiladas por derecho de conquista suma y sigue robando los cuartos... Més clar l'aigua de la Mediterrània.

Ja podeu escoltar el podcast de l'entrevista que em va fer la Mònica López dijous passat i que es va emetre aquest cap de setmana en el programa Digitals de COM Ràdio . Escolta'l aquí

Diumenge 13 de juliol de 2008 13:13 Em vaig saltar el dissabte. Els debats i les esmenes de les ponències m'avorreixen . A més, va ploure i no volia mullar-me amb la moto. Avui és diumenge i fa un dia preciós. Gens de trànsit, una fresqueta agradable, un aire net, un cel nítid... Sempre hauria de ser diumenge l'endemà de la pluja . 13:48 Un sandvitx vegetal i una Coca-cola petita per 9 € és una clavada important. Estic a l'Espai 2.0 parlant amb Miquel Manel Molina Manzano , regidor CiU de Santa Coloma . Nascut a Almería, porta aquí 51 anys. Es considera català per les quatre bandes. Va ser president de l'associació de comerciants. L'any 96 va entrar a CiU gràcies a Felip Puig que li va obrir els ulls. Diu que és "un treballador de la política" i amb 53 anys encara té tots els seus ideals sencers. M'ensenya la medalla de la Hermandad del Rocío. Cristòfol (que ens acompanya) diu que en Miquel Manel és un prototip de moltes coses i una esperança de...

Avui han començat les XXIV Nits Musicals de Vallromanes amb una actuació de piano a 4 mans a càrrec del germans Moreno Gistaín que han interpretat peces de Satie, Ravel, Stravinsky i Falla. Sóc un fanàtic d' Erik Satie . El moment més sublim de la nit ha estat quan tocaven la Parade i a fora plovia... La remor de la pluja s'adeia perfectament amb les notes que brollaven del piano... He clos les parpelles i he desitjat una eternitat així.

Casa Gran , sobiranisme, dret a decidir, patriotisme, país, nació, il·lusió... Paraules. Sovint dubto ... ¿Vols dir que la blogocràcia no és un miratge? Un blogaire és solament un blogaire. 100 blogaires són solament 100 blogaires. 1000 blogaires són tot just 1000 blogaires... Ben poca cosa dins l'oceà de la societat real que res no sap de blogs ni de ciberactivismes... Sovint dubto . Dubtar no em fa més savi. Congrés de Convergència en directe Declaració de principis

Divendres 11 de juliol de 2008 16:19 Ja sóc al Palau de Congressos. Després de passar per l'infern dels túnels de la Ronda de Dalt (un infern literal per als motoristes), s'agraeix un bon aire condicionat. Només entrar m'he trobat Roc Fernandez . A la part de baix he vist Carles Puigdemont que estava amb el seu portàtil. Ja estic acreditat i connectat al wifi. A la meva vora Rubèn Novoa i Marc Pallarés . També Carles Campuzano . Han passat passejant l'Artur Mas i en Felip Puig. La gent va omplint el hall. Molts bloggers acreditant-se. La Montse Candini també està amb el seu portàtil. Acaba d'arribar José Rodriguez (amb pantalons de pana!) Al costat tinc la Marta Puig Ventura intentant connectar al wifi el seu MacBook Air . 17:04 Ja ens hem instal·lat a l' Espai 2.0 que resulta ser el bar del Palau de Congressos. Saludo Marc Vidal, Saül Gordillo i Carme- Laura Gil. David Madí i Carles Puigdemont ja són al seu lloc. Comença la taula rodona . Com que s'h...

Jo no sóc militant de Convergència . La meva dona sí (ella fa un any que desenvolupa tasques de govern a l'ajuntament de Vallromanes com a regidora de cultura , esports i promoció econòmica ). Reconec que, entre totes les opcions, Convergència és la que més s'acosta als meus plantejaments polítics, per això no amago la meva simpatia per aquesta formació. Tanmateix mantinc la meva independència i, per damunt de tot, defenso la llibertat de dir el que vulgui en el meu blog. ENTRELLUM no és un blog polític , sinó un ciberdietari personal, la qual cosa no significa que sovint no parli de política . El que vull dir és que la política, ara per ara, no és la meva prioritat vital. El passat novembre vaig acceptar la invitació a la conferència i a la trobada amb l' Artur Mas , de la mateixa manera que, a mitjans de juny, vaig formar part d'una taula rodona en el Congrés Comarcal de Vallès Oriental. Ara participaré en aquest Congrés Nacional . Per a mi és una oportuni...