9.7.08

Os poetas, os doidos, os errantes

Lord Erewhon m'ha dedicat un poema:
Barcelona

Barcelona a febril, ao sol branco, depois
Negro, entre os roxos e rubros do oculto
Ocaso que desce, a alba de logo
Esperando sempre, porque o canto
Em terras catalãs é demorado, passar
De trovador, navegante e fado. As águas
Do mar Mediterrâneo levam, transparências,
Algas, ânforas, o grito da Aquitânia
Para o búzio de Gibraltar, ressoante,
Que para Sagres fala; erguem-se e bailam
As gestas, os campanários, os olhos
Amendoados das donzelas, exóticos
Mas terrenos, na festa sem fim
Dos bruxos e dos santos, casa, pão,
Papiro dos lustrais figos da obra,
Palmares do céu e raízes dos poços.
Ibéria, Catalunha, planície e cume;
Nenhures e aqui – do chão agrado algum
Amou mais os poetas, os doidos, os errantes.
La meva versió:
Barcelona

Barcelona l'ardorosa, al sol blanc, després
Negre, entre els morats i els vermells d'allò ocult
Capvespre que davalla, l'albada ulterior
Sempre esperant, perquè el cant
En terres catalanes és tranquil, pas
De trovadors, navegants i destins. Les aigües
De la mar Mediterrània porten transparències,
Algues, àmfores, el crit d'Aquitània
Per al cargol de Gibraltar que ressona,
Que a Sagres parla; s'aixequen i ballen
les gestes, els campanars, els ulls
Ametllats de les donzelles, exòtics
però terrenals, en la festa interminable
Dels bruixots i dels sants, casa, pa,
Papir de llustrosos replecs de l'obra,
Palmarès del cel i arrels dels pous.
Ibèria, Catalunya, planura i cim;
Enlloc i aquí – de la terra que de grat
ha estimat més els poetes, els boigs i els errabunds.

3 comentaris:

Lord of Erewhon ha dit...

Um imenso obrigado, meu caro amigo, da Finisterra perdida para a grandeza do seu coração de poeta, generoso e nobre como a Catalunha.

Um estreito abraço.

Lord of Erewhon ha dit...

Senhor, a minha humilde retribuição, no blogue da Revista Nova Águia, arauto da Novíssima Renascença Portuguesa.

Arlequí ha dit...

Hola Toni. Aquest poema que t'han dedicat és una d'aquelles felicitats petites que diria en Jesús M. Tibau. És realment molt bonic.

Salutacions cordials.