29.7.08

Àfrica

Àfrica no és tan lluny si tanques els ulls i mires el cel a l'hora del capvespre quan els rinoceronts pasturen i els nens s'enfilen descalços als arbres. Àfrica és un racó del teu cor. Àfrica és una pell i una mirada i uns llavis humits que cerquen noves besades. Àfrica és el silenci dins el bosc o el cant de les cigales o un comiat impossible. Àfrica ets tu i el meu record de tu. Àfrica som nosaltres. Sempre. Ara. Avui. L'obscura presència inconfessable.

Africa

L'Africa non è tanto lontana se chiudi gli occhi e guardi il cielo nell'ora del tramonto quando i rinoceronti pascolano ed i bambini s'infilano scalzi sugli alberi. Africa è un angolo del tuo cuore. Africa è una pelle ed uno sguardo e labbra umide che cercano nuovi baci. Africa è il silenzio nel bosco o il canto delle cicale o un addio impossibile. Africa sei tu ed il mio ricordo di te. Africa siamo noi. Sempre.Ora. Oggi. L'oscura presenza inconfessabile.

[Versió d'Anna Cinzia Paolucci]

5 comentaris:

Ramon Aladern ha dit...

Sí... bé... ehem... Una altra cosa són els negres, oi?
Ens atrau i ens sedueix el pintoresc i ens molesta profundament la diferència si la tenim dins de casa. Ais, alguna cosa no roda bé...

Toni Ibañez ha dit...

Benvolgut Ramon,

No sé d'on treus aquestes inferències... Jo amb els negres no tinc cap problema (i amb les negres menys).

Manel Ferran ha dit...

Toni, què en penses del nou ambaixador de Cataluña (sic) davant l'Elisi?

Toni Ibañez ha dit...

NEPOTISME PUR i DUR

Ramon Aladern ha dit...

parlava en termes generals, home!