ENTRELLUM

Ella siempre se despedía, desde el primer día, siempre estaba despidiéndose, sus besos eran adioses y sus palabras epitafios, cada encuentro la incertidumbre metida en las entrañas, ¿será o no será el último?, ¿volverá otra vez de nuevo?, todo te lo regalo, llévate lo que quieras, mi cuerpo, mi alma, mi vida entera, aunque no pueda conseguir que me ames debes saber que nadie te amó nunca tanto, vete, márchate, si es eso lo que quieres, da lo mismo, no importa, porque siempre estaremos juntos aunque no lo estemos físicamente, hace vidas que nos buscamos, y ahora que nos hemos encontrado tú eres tan imbécil que no quieres reconocerlo, huye, corre, salta, vuela, vayas donde vayas, hagas lo que hagas, nunca podrás olvidarme... Ella siempre se despedía, desde el primer día, siempre estaba despidiéndose... Bon Iver   Dietari de Terradets

Dietari de Terradets

Voldria tenir la clau que obre el pany del teu cor, traspassar el mirall enterbolit dels mots per a poder sentir-te més a prop, trobar el secret del teu somriure, aprendre a caminar al teu costat, somiar junts el mateix somni, mirar de fit a fit l'horitzó sense témer el futur.  Voldria ser la guitarra que t'acarona l'ànima les nits sense lluna, quan la solitud és un boira que no et deixa avançar, la llum que enyores, el mar que et bressola, la certesa que et manca per a ser feliç.  Tot això voldria ser, i el blau del cel dins els teus ulls.   Dietari de Terradets

VOLA  El món és petit amb les ales esteses   Deixa que els teus somnis t'assenyalin el camí  L'hivern no dura sempre  Tard o d'hora les flors tornen a sortir  La vida és un regal en si mateixa  Fan falta molt poques coses per a ser feliç  Si tens amor, no te'l deixis perdre  Sense amor la vida no té sentit  Dóna gràcies cada dia perquè el cor et batega perquè fa sol o perquè plou Dóna gràcies sempre perquè existeix  la bellesa, la bondat, la veritat  Sigues humil  Ajuda els altres a ser millors  No demanis res per a tu  El Sant ja sap el que necessites  El món és petit amb les ales esteses   Vola sense por  Salvator Mundi  videopoemes  Dietari de Terradets

El rierol es desglaça. Les mosques tornen a empudegar. He vist les primeres granotes. Les serps no trigaran a sortir . La natura es deixondeix. Camí de la cascada , he trobat el Josep, 27 anys, fill de Llimiana, pasturant un ramat de 700 ovelles. Hem intercanviat algunes paraules. Detesto els ramats. Rere seu només hi deixen merda...   Que consti que la merda (sobretot la d'ovella) va molt bé per a l' hort , encara que el pobre, després de les glaçades, fa molta pena, ha quedat arrasat i debolit. L'hauré de refer tot de nou. Cel ras i vent del nord. El Montsec fa honor al seu nom. La terra s'esquerda, els sembrats no brullen. Com era previsible, ella també s'allunya. Sense papallones l'amor és un cadàver que, per molt que el maquillis, acaba tufejant. Res no justifica l'avorriment. Tenim tot el dret del món a sentir-nos vius. Avui la solitud em pesa més. I la tristor. Punt i a part. " Nos enfrentamos a una tremenda crisis, una crisi...

La Sèrie T s'acaba. Aquest és el penúltim post. Tot s'acaba en aquesta vida. Com l'amor, aquest desgavell d' endorfines i emocions que comença amb papallones a l'estómac i acaba amb mil excuses per a no estar junts. Hi ha capsigranys que posen la passió per davant de la companyia. És una opció. El perill de sobrevalorar la passió és que pots quedar-te més sol que la una. Potser, al capdavall, es tracta d'això. Que jo sàpiga, no fabriquen taüts de dues places . La Sèrie T fineix perquè tampoc no cal allargar-la més. L'experiment ha durat gairebé 9 mesos. Ha estat una mena d'auto-gestació. Què n'ha sortit? Diverses conclusions. La vida eremítica té el seu punt. Tothom hauria d'estar una temporada allunyat del ramat, far from the madding crowd . El que Terradets li ha proporcionat és quelcom bastant indefinible. Ha pogut comprovar, per exemple, que es pot viure amb simplicitat, en contacte directe amb allò elemental ; i que el mite de la so...

A les guerres, són els covards els que sobreviuen, els emboscats que defugen la batalla perquè consideren que cap bandera ni cap pàtria mereix una sola gota de sang. El cementiri està ple de valents que patien deliris de grandesa. La major heroïcitat és llevar-se d'hora, anar a treballar, pujar una família i aprendre a gaudir de l'avorriment.  Pessoa deia que sense la bogeria l'ésser humà només és un animal sa, un cadàver ajornat que procrea. No costa gens trobar excuses per a dimitir de la llibertat. Desertar (com la mateixa paraula indica) significa endinsar-se en el desert, enfrontar-se a la incomprensió aliena, assumir que el camí de la individuació està fet d'incertesa i solitud. Clar que és més segur romandre arrecerat per la inconsistència quotidiana, víctima de la por al desconegut. Clar que és més segur conformar-se amb les llaminadures que ens ofereixen els aparadors per on transita el ramat, esperant que les circumstàncies "decideixin" pe...

De vegades trontolla. De vegades no sap què vol ni sap què sent. Com va escriure una poetessa amiga:  En mí hay una incompatibilidad entre lo que quiero y lo que realmente siento. Entre vivir y compartir un amor y ser la tierna huraña que busca su escondite y su silencio. Me traiciona mi sentir. Aquesta és la qüestió. La vella dicotomia hegeliano-sartreana entre el ser-per-a-si (individu) i el ser-per-als-altres (societat), entre la independència-soledat i la dependència-solidària. Llibertat i amor són incompatibles? Ell porta molts anys fent-se aquesta pregunta. Fent-se-la i patint-la. Pessoa deia que estimar és cansar-se d'estar sol, trair-nos a nosaltres mateixos: A solidão desola-me; a companhia oprime-me... Pessoa és un mal conseller en assumptes del cor. El seu virus s'encomana.   Meu coração é um almirante louco que abandonou a profissão do mar El cas és que no hi ha solució possible. Hem d'acostumar-nos a viure fent equilibris sobre la corda fluixa d...

Aquest matí ha recollit dos joves polonesos que feien autoestop a la carretera. S'estaven davant l' alberg de l'estació de Cellers-Llimiana amb un cartell que hi posava "Tremp". Són escaladors. Fa una setmana que s'enfilen per les parets del Congost (la de les Bruixes , la Roca Regina ...). Té mèrit, amb el fred que fot. Li han dit que al seu país ara estan a 20 graus sota zero. Parlaven un anglès prou correcte. La zona d'escalada de Terradets té anomenada mundial. A banda dels grimpaires, per aquí es deixen caure també molts geòlegs. L'altre dia a l' Hostal del Llac hi havia un autocar ple d'universitaris alemanys. A Tremp estan construint un centre de l'Institut Geològic de Catalunya. Escalada, geologia, paleontologia , excursionisme, flora, fauna... El Pallars Jussà dóna molt de si. Quan veu algú fent autoestop sol aturar-se. Encara que no sigui il·legal, la gent té por de fer-ne o de pujar desconeguts al seu cotxe. És una...

Per a l' hinduisme existeixen quatre etapes a la vida ( Ashrama ): Brahmacharya (vida d'estudiant) Grihastha (vida familiar i professional) Vanaprastha (vida d'eremita-pelegrí) Sannyasa (vida de vagabund) La duració de cada etapa és aproximadament de 25 anys. La primera és l'aprenentatge, la segona el servei a la societat, la tercera l'allunyament del món, la quarta el renunciament total. D'acord amb aquesta classificació, ell es trobaria ara a les beceroles del tercer estadi. Un cop acomplides les obligacions familiars i laborals, va abandonar la vida urbana i social per a retirar-se al bosc ( vana-pra-stha significa això: estar-se al bosc), on practica l'austeritat i la meditació, desprenent-se de les passions i dels desitjos materials, preparant-se per a l' última etapa . Es tracta, per tant, d'una transició entre la vida material i l'espiritual. El més curiós són les coincidències entre el Vanaprastha i l' Ermità...

Hi ha dues frases que solen repetir aquells que el visiten: "Jo no podria viure aquí" i "¿No et sents massa sol?". Ell acostuma a respondre: "He viscut a diverses ciutats i he conviscut amb altres persones... Cada situació té els seus avantatges i inconvenients, depèn del moment vital en el qual et trobis, però ara mateix no canviaria això per res".  Tot i així, és conscient que Terradets té data de caducitat.   Ha caigut neu a tot arreu menys aquí. El sud del Pallars és un oasi enmig de Catalunya, un terroritori amb un microclima singular. La serralada del Montsec fa de barrera natural.  Avui el vent bufa amb força. Llueix el sol. La visibilitat és perfecta. Diuen que febrer és el mes més dur. Sembla que ell s'ha aclimatat. On podria viure després de fer-ho aquí? Incògnita. Potser no es tracta de canviar de lloc, sinó d'aprofundir en la no-permanència ( Anitya ), en la vacuïtat de les aparences, en la fugacitat de l'existència....

De vegades baixa a la ciutat. Per a un mussol no és fàcil trobar excuses que l'empenyin cap a la vida social. Una d'aquestes excuses és la poesia. Fa un parell d'anys va conèixer els Adictos al verso , una colla d'aficionats que s'apleguen per a recitar els seus poemes en el pub Smiling Jack . Té mèrit escriure poesia en aquest món cada cop més impossible. El poeta és una illa que sura enmig de l'oceà. Quan totes les coses sotsobren, ens queden les paraules-salvavides.  El vent bufa amb força. La temperatura és freda, però sense arribar a les hiperbòliques previsions amb les quals ens ha alarmat la histèria mediàtica. Que nevi una mica i estiguem sota zero és quelcom absolutament normal al mes de febrer. Aquest protagonisme del temps resulta molt sospitós. Hi ha altres notícies més alarmants que passen desapercebudes. Per exemple l'atur, que no para de créixer ; o la impunitat dels polítics i dels banquers, els quals han arruïnat el país amb la...