ENTRELLUM

De vegades no és fàcil saber quan has d'acomiadar-te d'un lloc o d'una persona. Sovint la rutina, la comoditat o la por pesen més que l'esperit d'aventura que t'empeny devers noves dimensions en el camí del progrés personal . Hom sol arguir allò tan suat del Better the devil you know than the devil you don't . Però jo discrepo. Estic més d'acord amb el poema d'Hermann Hesse: Es muss das Herz bei jedem Lebensrufe bereit zum Abschied sein und Neubeginne ... Nur wer bereit zu Aufbruch ist und Reise, mag lähmender Gewöhnung sich entraffen. La vida està feta d'etapes, de portes que s'obren i que es tanquen, d'esglaons que ens condueixen cap endavant i cap amunt . Tot acabament és un nou principi. No és bo aferrar-se ni encadenar-se si el que volem és créixer. Som pelegrins, viatgers que avancem amb la motxilla cada cop més buida de coses materials. Tanmateix reconec que trobaré a faltar aquest apartament que m'ha acollit durant els darrer...

El 12 de març de 2005 vaig conèixer personalment Cristina Peri Rossi. Sobre aquesta trobada vaig escriure un post a TdQ : Peri Rossi a la Casa Bruna . Aquí teniu la dedicatòria que em va fer: La Peri Rossi fot 35 anys que viu i treballa a Catalunya. No estic d'acord amb Víctor Alexandre quan afirma que el seu és un cas d' impotència intel·lectual . En absolut. Es tracta de quelcom encara pitjor, d'una decidida voluntat anticatalana, d'una manca de respecte per la cultura del país que t'ha acollit durant tots aquests anys. No li costava gaire fer un petit esforç i expressar-se en la nostra llengua; però no, ella ha persistit en el seu monolingüisme refractari. No és un bon exemple. Almenys Montilla ho intenta, i l'home se'n surt; amb l'eximent que Montilla no és un lletraferit com aquesta escriptora barruda que ara va de víctima brandant manifestos signats pels seus amics. El que necessita Catalunya són més montilles i menys peri rossis . Mentrestant, ...

Ho escriu Homer a l' Odissea (al capítol de la presentació d'Ulisses als feacis) i ho tradueix Riba divinament: Car no hi ha glòria més gran per un senyor, a la vida, que allò que amb els seus peus i amb els seus braons acompleixi. Si diumenge feia el cim , avui encara en pateixo les conseqüències: una dolorosa ressaca muscular que els castellans anomenen agujetas . La denominació científica és DOMS ( Delayed Onset Muscle Soreness ). En català hi ha gent que diu "agulletes" o "tiretes", però és incorrecte. Gabriel Bibiloni va dedicar un post a la qüestió: Alguna barbaritat lingüística més? Segons el lingüista mallorquí, l'alternativa catalana a les agujetas castellanes seria esbraonament . Alguns proposen també cruiximent . Ambdues opcions m'agraden (la primera és més mallorquina i la segona més valenciana). Esbraonar-se és perdre el braó, el vigor, fatigar-se en alt grau. A mi els braons que més mal em fan són els braons de les cames, o sigu...

PACTE DE GOVERN A VALLROMANES Primer fem una mica de memòria… A les Municipals 2003 la forca “guanyadora” fou CiU (+ iVall ) amb 386 vots (4 regidors), seguida d'ERC (3 regidors) i PSC (2 regidors). Aleshores, els "perdedors" es van ajuntar per a formar govern, i així és com Violant Mascaró esdevingué alcaldessa, efímera alcaldessa fins que fou censurada. El mateix procés de formació de majories s’ha produït al Parlament de Catalunya on els tres partits “ perdedors ” (PSC+ERC+ICV) han pactat el Tripartit I i II deixant CiU a l’oposició malgrat ser la força “ guanyadora ” de les eleccions. Legal, legítim i representatiu Tot plegat, d’acord amb l'aritmètica dels sistema democràtic vigent, és ben legal i legítim . Si tu ho vas fer fa 4 anys en aquest mateix poble i ho segueixes fent a l’actual govern de la Generalitat , per què no ho podem fer els altres? A què ve tanta enrabiada i tants escarafalls ? O és que només estàs a favor del sistema quan bene...