ENTRELLUM

Europa crema com va cremar la Roma de Neró. Neró ara són els Macron, els Sánchez i tota la resta de manaires satànics que han promogut aquesta Gran Babilònia en flames. Ho anomenen "canvi climàtic" o "emergència climàtica", però en realitat és la infernalització del planeta, una transformació induïda perquè ells, els dimonis, se sentin més a gust, més a casa.  La Gran Babilònia va ser Roma i ho són tots els imperis del món. Uropa va tenir la seva època daurada, amb resplendors gregues, amb lucideses romanes, amb foscors medievals, amb esclats revolucionaris, amb il·lustracions germàniques, amb colonitzacions genocides, fins i tot amb un holocaust. Uropa era una idea bonica que ha fracassat estrepitosament. I ara crema tot. La civilització occidental agonitza entre invasions barbàriques i burrocràcies orwellianes. Això és el final. El melic del món esdevindrà el forat del cul cagat. No pintem res. Sense indústria i sense llibertat, què ens queda? Uropa kaputt . Que ...

Un altre sisme aquesta nit (magnitud 3)  És el tercer en dos mesos (l'anterior va ser de 4,1 i em va despertar, tot tremolava)  El Gran Terratrèmol del Cap de Creus s'acosta...  Venus parirà quelcom grandiós  El pare és Neptú   Cavalls i dofins anuncien els dolors de part Les sirenes , les nimfes i els tritons fan festa grossa Mengeu garotes abans de l'apocalipsi Posidó no tindrà pietat amb els fills dels homes N' Orfeu canta més al sud E l Canigó s'ho mira altívol Terra endins Terra endins hi ha la salvació Abraceu un tronc amb totes les vostres forces  Reseu perquè la deriva sigui venturosa L'aranya fila la fràgil teranyina Els núvols sobrevolen les guerres No em fa més por l'aigua que el foc Hem nascut per a morir I morim una mica a cada orgasme Afrodita coneix el nostre cor Hi ha tants paradisos com petons Mengeu Mengeu garotes abans de l'apocalipsi La bogeria més gran és renunciar a la llibertat Em ...

En el capítol X del llibre Una mestra a Katmandú , Vicki Sherpa visita un gueshe ("doctor en metafísica budista") el qual li revela una antiga profecia escrita fa 700 anys pel guru Padmasambhava ... Existeix una cova entre els cims de l'Everest i el Makalu l'entrada de la qual s'obrirà quan arribi la Tercera Guerra Mundial. Arran d'aquesta conflagració, morirà molta gent, i només se salvaran els que descobreixin aquesta cova i hi entrin. Els afortunats seran aproximadament cent mil persones.  Quan ho escolta, la Vicki es queda perplexa. És que no ha llegit l' Apocalipsi ? Segons el darrer llibre de la Bíblia, la xifra exacta dels "escollits" serà 144.000. Seran els que estiguin marcats amb el signe de la TAU , altrament dits tauistes .       

Les campanes toquen les 12 del migdia del dia 12-12-12. El món s'havia d'acabar, però veig que tot segueix més o menys igual. Fa més fred, el sol llueix amb ganes, els estornells volen i revolen pel cel, la neu als cims, la mar immutable, algunes fumeroles per la plana, les beceroles d'una possible novel·la, els somnis intactes (que per això són somnis). Confesso que em feia il·lusió que el món s'acabés. Vet aquí que, si no s'acaba avui, haurem d'esperar fins al 21-12-12. Paciència, doncs.  Si sou prou observadors, us adonareu que moltes coses del vell món estan canviant, i més que canviaran encara. El nou món s'obre pas entre les ruïnes de l'antiga catedral feta miques. No espereu cataclismes ni focs artificials. La Metamorfosi es produeix en l'interior de cada cor . Llucaran noves alternatives. Hi haurà primaveres pertot. Només cal estar atent i obrir els ulls. El que ha de venir no té res a veure amb el que coneixem. Tant de bo estiguem prepa...

Diuen que hi ha crisi. Diuen que aquest diumenge hi ha eleccions. Diuen que hi ha canvi climàtic. Diuen que el món s'acaba l'any que ve. Diuen, diuen, diuen. Diuen tantes coses que sembla mentida que puguin ser certes totes alhora. Ell roman escèptic. A l'altra banda del Montsec, mirant cap al nord, allà on les muntanyes esdevenen més pures, tot es veu d'una altra manera. Només importa allò essencial: llenya, teca, que surti el sol, bona solitud i millor companyia... La resta s'esfuma entre la boira tardorenca. Publicitat, discursos buits, amenaces llunyanes, apocalipsis de pa sucat amb oli. Diuen, diuen, diuen. Sovint les paraules serveixen per amagar la veritat. Els que més parlen són els que tenen més por. ¿Encara no has après a escoltar el silenci? ¿Encara no ets capaç de mirar de fit a fit l'horitzó? Llegeix tota la sèrie T

Vi volcanes nevados justo antes del apocalipsis Niños prodigio bebiéndose su propia sangre Humaredas de ciudades anónimas devastadas por el fuego anónimo Bosques exhaustos con pájaros exhaustos que chocaban contra los cristales y morían con los ojos abiertos y las alas plegadas Nubes radioactivas que barrían las nubes antiguas para llover polvo amarillo sobre los tejados Flores minúsculas donde los colibrís succionan néctar delicioso El púrpura de los atardeceres australes frente al océano Vi muñecas de trapo gritar como si fueran violadas Pies descalzos y fríos caminando sobre cenizas Ojos ciegos, henchidos de niebla, antesala de la perdición Árboles milenarios susurrando versos efímeros Volúmenes escritos en alemán donde se sostienen tesis inverosímiles La Reina del Arco Iris me abrazó en el ombligo del mundo Mi cabeza sufrió cuatro heridas como despertares El Nahual anduvo todas las noches a mi alrededor Escuché el croar de la rana bajo la leña Hongos sagrado...

Aquest és el millor documental que he vist mai. Feu-me el favor de mirar-lo. Són 80 minuts que potser us salvaran la vida. El protagonista fuma i plora, dues coses molt mal vistes actualment, però que li dónen encara més credibilitat. Podeu titllar-lo de boig o de conspira(para)noic. Allà vosaltres. Comprendreu que jo, després de veure'l, no perdi més el temps escrivint bajanades en aquest blog. A partir d'avui estaré molt ocupat manegant les conseqüències pràctiques que n'he extret... Money is the root of all evil... S eràs tu el mico número 100?

Que el món s'acaba és un fet a hores d'ara totalment indiscutible. Només cal mirar els Telenotícies. No és la crisi econòmica (que en realitat és una crisi sistèmica, el fracàs estrepitós del capitalisme salvatge), sinó coses encara molt més estranyes: tempestes solars, terratrèmols , diluvis , erupcions volcàniques, revoltes populars , virus mutants, la mort inexplicable d'animals i altres variades catàstrofes còsmiques, climàtiques, biològiques i socials que precedeixen la fi dels temps. La mare Gaia ja n'està més que tipa, de nosaltres. Per acabar d'arrodonir aquest engrescador panorama escatològic només cal que ara ens ataquin els " extraterrestres " i exterminin una part considerable de la població mundial (lo del terrorisme islàmic-Al-Qaida- Bin Laden ja no cola, i han d'inventar nous "enemics"). Conspiranoic? No pas. Que sobra gent és un fet a hores d'ara totalment indiscutible. Com s'ho faci el Poder per a dominar-nos i f...

Si la primera part de la vida és un procés d'apropiació més o menys indiscriminada de tot el que se'ns presenta (aprenentatges, experiències, relacions personals, possessions materials i immaterials, etc.), la segona part de la vida hauria de ser un procés invers, és a dir, un camí de deseiximent que ens anés alliberant de tots els esclavatges que hem anat adquirint en el passat. Dit així, pot semblar força utòpic, atès que el sistema de valors vigent (certament manicomial i cada cop més en crisi) fonamenta la identitat personal en les propietats que cadascú té. Però el que tenim ens restringeix i no ens deixa ser el que realment hauríem de ser: rius que flueixen, núvols que passen, ocells que volen, arbres sense arrels... O som capaços de transcendir el model imperant que ens ha portat fins aquest atzucac o no se salvarà ni l'apuntador, de l'apocalipsi capitalista . Ja fa temps que només m'importa una cosa: trobar la manera d'escapar d'aquesta so...

Com cada capvespre, contemplo la posta embadalit, tots els matisos del taronja difuminant-se amb el blau. Cada cop més profund, més llunyà, l'horitzó afamat d'estels desdibuixa la silueta dels turons. No vull encendre els llums. Encara no. Em destorben els fanals i les bombetes de Nadal. En tinc prou amb aquest entrellum d'abans de la foscor, que s'allarga i es deixata, que m'entendreix malgrat tot, enmig de tanta confusió, mentre els homes desesperen víctimes de la fi d'un món . Poesia & Filosofia ( contrapunt )